PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



divendres, 23 d’abril de 2010

Novena dels Sants Màrtirs

El dimarts 20 d'abril varem començar la Novena als Sants Màrtirs. Posem a continuació tres fotos de la Novena. També aprofitem per convidar al vilassarencs a participar-hi sempre que els hi sigui possible doncs, és la millor manera per preparar-se per les solemnes celebracions que viurem els dies 29, 30 i 1 de maig.






La música dels goigs dels Sants Màrtirs



A Sant Genís de Vilassar tenim el goig de tenir sempre música en les nostres celebracions. El Sr. Rosendo fa poc va fer quaranta anys de dedicació constant a aquest servei a la litúrgia de la parròquia. Des del blog de la parròquia li volem agrïr i deixar constància de la seva tasca valuosíssima. També tenim les dues gemanes Guasch Alsina: la Mª Jesús i la Carme que no deixen mai d'acompanyar-nos amb la seva música.
En aquest video podeu gaudir de la música dels goigs dels Sants Màrtirs interpretats per la Carme Guasch.

Els Sants Màrtirs a Ràdio Vilassar de Dalt


Dimecres 21 d'abril, Ràdio Vilassar de Dalt (97.4 FM) va retransmetre una entrevista a la Presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs.
Durant l'entrevista que li va fer la periodista Laia Ferré, es van comentar els aspectes religiosos de la festa. Així mateix, es va parlar de la història i de la tradició dels nostres sants patrons.
Els Sants Màrtirs són part de la identitat del nostre poble i en són un tret cultural i religiós particular.
Dins dels diferents temes tractats, es va fer evident la relació tan especial que Vilassar té amb les relíquies i la seva devoció.

A més a més d'aquest espai més especial, dins de l'espai que Ràdio Vilassar de Dalt dedica a les entitats del poble els divendres a la tarda (2/4 de 8 del vespre), els representants de la parròquia també explicaran les diferents activitats programdes dins de la festa major d'enguany.

En aquesta línia, dins del blog, també teniu l'agenda de les activitats programades durant aquests dies de festa major. Aquesta agenda d'activitats es troba a la part superior de la caràtula del blog i hi romandrà durant tots els dies de festes.

A la imatge podem veure les relíquies, únicament visibles durant els dies de festa major.

dijous, 22 d’abril de 2010

ENQUESTA 3

El qüestionari per la tercera enquesta el trobareu a sota la imatge de la nostra parròquia, a la dreta del blog.

És una pregunta sobre els Sants Màrtirs.
La resposta de la pregunta que us proposem la podeu trobar en els textos publicats en aquest mateix blog i/o en algun dels llibres que us proposem en l'apartat de publicacions del blog. I sinó, a algú que conegueu de la Confraria.

RESULTATS DE L'ENQUESTA 2

S'ha acabat el plaç per participar a l'enquesta 2 que us proposem des del blog de la parròquia.

La pregunta era:
Quina NO es canta en el Crux Fidelis?

Respostes:
- Stabat Mater ........ 00 vots ... 000%
- La Santa Espina ... 10 vots .... 100%
- Crux Fidelis .......... 00 vots .... 000%

Efectivament, la resposta era la Santa Espina, tots els participants han respost correctament la pregunta, enhorabona!
Animeu-vos a particpar a l'Enquesta 3.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Patchwork Musical 18-4-2010

Abans d'iniciar l'espectacle el mossèn va sortir a agraïr la col·laboració de la Coral Mareyn i més persones que han fet possible aquest acte benèfic a favor de Càritas Parroquial.

 Moments de l'acte















En la representació de l'espectacle Patchwork Musical de diumenge passat al teatre de la Massa a benefici de Càritas es van recaptar 2420 euros. Moltes gràcies per la vostra col.laboració i per la vostra assistència.

Full parroquial nº 34 18-4-2010-A


         La trobada amb el Senyor ressuscitat
Seguim en aquest tercer diumenge de Pasqua contemplant les aparicions del Senyor ressuscitat al seus deixebles. Després de tot el que havien viscut amb el Senyor, ara havent passat uns dies de la seva resurrecció, tornen al seu ofici de pescadors. Aquests són uns dies d’espera mentre Déu els està preparant per la divina missió d’anunciar a tot el món l’Evangeli, que vol dir la Bona Nova.   Els deixebles van passar uns tres anys convivint estretament amb Jesucrist, escoltant les paraules que deia a tothom i, encara amb més interès, les paraules que els hi dirigia a ells, els  seus escollits. També van ser testimonis privilegiats dels miracles que va fer, de la companyia i amistat del Diví Mestre; sentint-se profundament estimats per Ell. Va anar sorgint un amor molt gran dels deixebles vers Jesucrist i entre ells. Un amor que tenia que madurar i passar a un amor fonamentat en la fe en Jesucrist com el Senyor. Aquest amor, més que un sentiment afectiu que també ho és, passa a fonamentar-se en la certesa de què Jesucrist és el Fill de Déu fet home i de què ha mort i ha ressuscitat per obtenir-nos el perdó dels nostres pecats. Perquè es doni aquest pas del sentiment a la creença o del dubte a la fe cal passar  per l’experiència de la passió a la resurrecció, de la foscor a la llum, d’estar tancat a la bondat divina a obrir-se i acceptar que el que ens ensenya l’Església es veritablement cert. Aquest esdeveniment personal es dóna a partir de la trobada amb Jesucrist ressuscitat que ve a nosaltres i ens obre l’enteniment perquè puguem copsar  en el nostre interior que realment Ell ha ressuscitat i, que el més important de la meva vida és conèixer-lo, seguir-lo i estimar-lo. L’experiència que tenen els apòstols amb el Senyor  ressuscitat la podem tenir també nosaltres en aquest temps de Pasqua. Desitgem-ho, demanem-li en la pregària personal i comunitària. També pensem i preguem pels de casa que no han tingut el goig de conèixer que realment el Senyor ha ressuscitat, que Ell se’ls hi faci present en la seva vida.
Les preguntes que li fa Jesucrist a Pere ens ensenyen l’essència del fet de ser cristià:”Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?”. Estimar el Senyor més que tots i més que tot. El ser cristià es fonamenta en la unió amb el Senyor, amb el tracte assidu, escoltant la seva Paraula i reben el seu Cos. D’aquesta unió surt una gran necessitat d’anunciar a tothom que realment el millor per l’home és estar unit al Senyor. Gaudir de la seva divina amistat sabent que ens acompanya en tots els moments de la nostra vida, ens guia alhora de prendre decisions tot donant sentit a la nostra vida. Aprenem amb la relació amb el Senyor que la nostra vida té un sentit ple i vivim dins nostre el ressò de l’eternitat que L’Esperit Sant gratuïtament ens dóna.  Acabo amb una cita del Catecisme, el nº 651:  La Resurecció  és, sobretot, la confirmació de tot allò que el Crist va fer i va ensenyar. Totes les veritats, fins les més inaccessibles a l’esperit humà, troben la seva justificació. El Crist, ressuscitant, ha donat la prova definitiva  de la seva autoritat divina.  
Mn. Jordi, rector

Full parroquial nº 34 18-4-2010-B


Divina Misericòrdia
Segons el diari de Santa Maria Faustina Kowalska.
"Jo et recordo filla meva  que quan soni el rellotge a las tres de la tarda, t’endinsis plenament en la meva Misericòrdia, adorant-la i glorificant-la; invoca la seva  omnipotència per tot el món, i particularment als pobres pecadors; perquè en aquest moment  la Misericòrdia s’obri àmpliament a cada ànima."
"A  les tres de la tarda implora la Meva  Misericòrdia, especialment pels pecadors; i ni que sigui per un instant, submergeix-te en la Meva  Passió, especialment en el Meu desconsol en moment d’agonia. Aquesta és l’hora de la gran misericòrdia pel món sencer. Et permet entrar dins de la Meva  tristesa mortal. En aquesta hora, no li defugiré res que em demani  l’ànima pels mèrits de la Meva  Passió."







Els Sants Pares  i la  Pasqua II
Aquesta mateixa mort que actua en nosaltres, em sembla que presenta diferents aspectes. En Crist, al menys, es distingeixen tres moments: un va ser el temps de la mort pròpiament dita, quan Jesús donant un gran crit, exhalà l’esperit; l’altre va ser quan hi havia el sepulcre segellat; i l’ altre, finalment, quan el buscaven a la tomba i no el van trobar, perquè ja havia ressuscitat. A ningú li va ser donat veure els primers instants d’aquella gloriosa resurrecció. Doncs, bé: a nosaltres, que creiem en Ell, ens és donat experimentar aquest triple gènere de la mort. En primer lloc hem de demostrar en nosaltres la mort de Jesucrist, mitjançant la professió de fe: per la fe del cor arribem a la justícia,  i per la professió del llavis a la salvació. En segon lloc, amb la mortificació dels membres terrenals, perquè ara en tota ocasió portem en el cos la mort de Jesús, i aquest és el significat de les paraules:”la mort està actuant en nosaltres”. En tercer lloc, quan ja haurem ressuscitat entre els morts i caminem vers una vida nova. Orígenes, comentari de la Carta als Romans.

La Pasqua. Catecisme nº 1169
Per això la Pasqua no és simplement una festa entre d’altres: és la “Festa de les festes”, la “Solemnitat de les solemnitats”, Així com l’Eucaristia és el sagrament dels sagraments (el Santíssim Sagrament). Sant Atanasi l’anomena “el gran diumenge”, com la Setmana Santa és anomenada a l’Orient  la “Gran Setmana”. El misteri  de la Resurrecció, en el qual el Crist esclafà la mort, penetra el nostre temps vell amb la seva energia poderosa, fins que tot li sigui sotmès.






Novena als Sants Màrtirs
El dimarts dia 20, començarem la Novena dels Sants Màrtirs, preludi de la Festa Major que ja s’acosta. Els dies feiners serà a 3/4 de 8 del vespre a la capella dels Sants Màrtirs, on seguidament es celebrarà l’Eucaristia. Els dissabtes i diumenges serà a 2/4 de 8 del vespre i seguidament es celebrarà l’Eucaristia a l’Altar Major.  










Peregrinació al Santuari del Miracle
En motiu del mes de maig, un mes especialment dedicat a la Verge Maria, farem una peregrinació el dissabte dia 29 de maig; anirem al Santuari del Miracle (Província de Lleida), i després  visitarem Solsona. Més endavant  us donarem tots els detalls;  reserveu-vos aquest dia perquè val la pena!











  Cloenda de la visita Pastoral i Pasqua Arxiprestal.
El diumenge dia 18, ens trobarem a la parròquia de Santa Maria de Premià de Mar, per celebrar la Pasqua arxiprestal i cloenda de la visita pastoral. Presidirà l’Eucaristia el senyor cardenal Lluís Martínez Sistachs.

Diada de la Catequesi
Serà el dissabte dia 24 a les 6 de la tarda,
i després celebrarem plegats la missa de les 8 del vespre.

Canvi d’hora de la Missa  diària i del despatx
A partir del dilluns dia 19 d’abril, la Missa de diari serà a les 8 del vespre.
El despatx serà els dimarts de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 i  els divendres de 2/4 de 9 a 2/4 de 10.

Patchwork musical
La coral Mareny ofereix aquest concert en benefici de Càritas parroquial. Serà al Teatre La Massa el diumenge 18 d’abril a les 6 de la tarda. Ens convé omplir La Massa per poder recollir diners per a Càritas Vilassar. Parleu-ne amb els vostres amics i familiars que vinguin a passar una tarda divertida per una causa que val la pena.

Baptismes abril
Han rebut el sagrament del baptisme
els infants: Mateu Garrigos Mataró,
Martina Garrigos Mataró, Àlex Alcázar
Villanueva, Àitor Alcázar Villanueva,
Berta Campins Pujol, Carla Campins Pujol,
Andrea García Catalán i  Biel Majó Vila

Càritas Parroquial
Oli, Llet desnatada i semi, Llenties, mongetes i cigrons, Conserves (tonyina, sardines, tomàquet). Gràcies per la vostra col·laboració!


Congregació de la Mare de Déu dels Dolors
Han ingressat 770. Moltes gràcies a tots els congregants.



Tómbola pel Casal.
Un altre any preparem la tómbola per la Festa Major a benefici del Casal. La inaugurem el 29 d’abril a les sis de la tarda a Can Ruhi, Plaça de la Vila, 5 i el 30 i 2 de Maig als matins de 12 a 2 i si hi ha algun acte a la tarda a la plaça. Esperem que ens ajudeu comprant algun número o donant-nos algun objecte que podeu portar a l’església fins el 27 d’abril.
Gràcies per la vostra col·laboració. La Junta del Casal.

Full parroquial nº 34 8-4-2010-C

D’aquests dies
“Noves lectures de la Guerra Napoleònica”. Dijous a la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona varem presentar, com ja havíem fet fa poques setmanes al Museu, aquí a Vilassar, el llibre “Noves lectures de la Guerra Napoleònica al Maresme” editat pel Museu de Vilassar amb col·laboració de l’Arxiu Comarcal de Mataró.
Un llibre que recull les ponències i comunicacions sobre la guerra napoleònica (1808-1814) que varen presentar al Museu en l’avinentesa de la celebració dels dos cents anys de l’esdeveniment bèl·lic, i poder aportar una visió diferent d’aquesta guerra i els afectes dramàtics i perniciosos que comportà per a les diferents poblacions del Maresme al pas dels exèrcits francesos pel nostre territori. El llibre presenta també la figura excepcional de l’historiador eclesiàstic Mn. Raimon Ferrer i Tolrà (1777-1811), descendent d’una família de Cabrils i que visqué a Can Ventura, aquí a Vilassar, i que fou adscrit a la parròquia de Sant Felip Neri de Barcelona. A ell devem tota una recopilació documental i manuscrita sobre la guerra napoleònica, amb una trentena de manuscrits procedent de poblacions d’arreu del país, i també el seu conjunt de llibres sobre la Barcelona captiva que explica amb realisme i des de la quotidianitat el dramatisme d’aquesta guerra.
El llibre és interessant per nosaltres també per l’aportació de Benet Oliva, que analitza i estudia el conjunt de nissagues vilassarenques que prenen empenta per aquesta època, per projectar-se posteriorment i són elements dinamitzadors del nostre poble, i alguns del país. Són les famílies dels Feliu de la Penys i Isern, dels Bassols de Can Rafart, els Ubach i Bruguera, els Puig, els Llança Derrocada i Mayans, els Piferrer, etc.

De les Caramelles. Diumenge, en la vuitada de Pasqua, varen sortir de nou les Caramelles del Casal a cantar la nova primavera i la joia de la Pasqua pels nostres carrers i places. Una quarantena de nois i noies, abillats a la manera tradicional catalana, ells coberts amb barretina, elles amb faldilles de flors i caputxeta blanca i un cistell de vímet, animats i dirigits per en Joaquim Miranda i la Montserrat Rosés, i tot un estol de fidels col·laboradors. Nois i noies molt petits, pujats a dalt de tractors que els portaven amunt i avall varen cantar durant tot el matí fins al migdia, que finalitzaren a la plaça de la Vila, cantant a les escales de l’església, després que el regidor de cultura els imposés la tradicional banda commemorativa. Una festa senzilla i bonica aquesta de les caramelles, que aplegà a un conjunt de nois i noies, amb les seves famílies, per festejar la resurrecció de Jesucrist, la vida i el goig de viure estimant. I que des de la seva represa el 1972, surt cada any al nostre poble.

La Coral Marenys a Arenys de Munt. Diumenge a la tarda la Coral Mareny de Vilassar participà en la XXIV Diada de Cant Coral d’Arenys de Munt, on s’apleguen amb les corals “Els Rossinyols”, infantil, d’Arenys de Munt, “Serpencat” de Manlleu, la “Madrigalista de Catalunya” i la “Coral del Remei”, també d’Arenys de Munt, per gaudir plegats d’una tarda plaent, alegrei distessa. Després de cantar cadascuna cançons del seu repertori, conjuntament, cantaren “El Cant de la Senyera” al Centre Moral d’Arenys de Munt.
Xavier Vilà

Fer-se seguidor

Des de la redacció del bolg de la parròquia agraïm a tots els que us heu fet seguidors del blog. També animem a que, els que encara no ho heu fet, us en volgueu fer. Fer-se seguidor no vol significar cap compromís personal, únicament és un recolzament públic que ens feu.
Gràcies.

Poesia

Senyor,
m'has salvat,
sense que jo ho mereixi.
Pecadora,
he sentit tot el pes
de la culpa
i, donant-te gràcies,
poso cap a tu, obertes, les palmes
de les mans
i m'obro d'esperit,
com una llavor,
Senyor
resplendent per dins
i no tinc por.

Cristina Pérez García

dimarts, 20 d’abril de 2010

L'esclat de la primavera, l'esclat de vida


L’esclat de la primavera, esclat de vida.



L’avi Pep ja ha sentit el cant de la puput, ja s’ha acabat el llarg hivern, treu el cap per la finestra i li arriba la flaire de la florida mimosa que hi ha a la casa del davant, mira al cel, no hi ha ni un núvol, corre una mica de vent però com el sol és fort s’agraeix. Tot d’una, veu passar volant un grup  d’orenetes aparellades que van esverades  buscant on fer el niu, els ametllers de la casa del costat estan florits, les seves flors blanques desprenen matisos rosats que són d’una bellesa incomparable. Tot l’entorn és primavera, l’avi Pep es queda embadalit i diu en veu alta: quina meravella, això és esclat de vida! la primavera tot ho fa créixer, tot floreix, i fins i tot els nostres cors ens fa glatir. Tanca la finestra i li diu al seu net Jordi, que tot just s’ha despertat, -noi, m’acompanyares a fer un tomb?, avui fa un dia per no quedar-se tancats a casa. En Jordi, li diu que sí i tan bon punt acaba d’esmorzar, sol·lícit, agafa el bastó de l’avi que sempre està al mateix lloc, li ho dona i surten al carrer, el noi s’agafa de la mà de l’avi i tot passejant pas a pas arriben al parc del seu poble, un bonic i espaiós parc on no hi falta cap detall: bancs per el descans, fonts amb aigua fresca, un gran llac on hi ballen una quantitat de peixos de colors amb un sortidor al mig que és un gaudi per la vista, plantes de tota mena: camèlies, magnòlies, azalees, flors silvestres... La primavera si ha esplaiat a gust, tampoc hi falten arbres que estan en plena efervescència on hi rebroten noves fulles, liles florides, enfiladissos gessamins... Els nens hi troben gronxadors, tobogans, un gran espai per jugar a la pilota...     


En arribar l’avi s’assenta al primer banc que troba, mira al seu voltant i li diu al Jordi, -noi, seu aquí al meu costat que contemplarem i olorarem aquesta bellesa. Quina visió!  


Prop d’ells hi havia una colla de noiets que embovats observaven com les abelles voletejaven al voltant de les flors i s’aturaven al seu damunt per succionar-ne el seu nèctar. -Saps Jordi?, el resultat de la feina d’aquestes abelles que van de flor en flor traient el seu nèctar és la mel, lo que la teva mare et dona quant estàs refredat amb llet ben calenteta.


L’avi continua explicant al seu net les meravelles del parc: -aquí a prop nostre hi ha uns geranis de tots colors, però el nen l’interromp i li contesta: -sí, avi, també hi ha unes hortènsies, uns jacints i unes margarides. Els noiets que estaven a prop seu s’hi varen acostar i li van preguntar com podia endevinar el nom de totes les flors i en Jordi tot cofoi i content els hi va dir, les detecto amb l’olor. 


-És bonica la primavera Jordi, molt bonica, -li va dir l’avi, -encara que tu degut a la teva ceguesa no pots contemplar-ho, no tens que amoïnar-te, Déu t’ha dotat d’una gran sensibilitat tots els altres sentits i tu pots endevinar amb l’olor el nom de totes les flors, cosa que aquests nois tot i veient-les no en saben el nom de moltes d’elles.


En la contemplació del ressorgiment de la primavera a l’avi Pep li venen records de la seva joventut i li diu al seu net: -Jordi, tu ara estàs en la primavera de la teva vida, jo ja estic en la tardor, tu tens una vida per davant, la meva ja s’esgota, preparat bé per poder donar uns bons fruits, no pensis mai que tu ets diferent dels altres perquè no ho ets, tot dependrà de la teva voluntat, constància i fe, sí Jordi, fe en un Déu que ens ha donat aquestes meravelles, fe en tu mateix, en les persones que t’envolten, en la natura... i sobretot conserva sempre aquesta alegria que et caracteritza perquè el dia que arribis a la maduresa puguis sentir-te joiós de tu mateix. Si tens aquesta fe i conserves aquestes coses en el teu cor arribaràs al hivern de la teva vida amb forces necessàries per poder combatre’l.


No oblidis mai tot el què te dit i pensa que a la vida no tot són flors i violes, hi ha també les boniques roses amb les seves espines, durant el llarg trajecte de la teva vida hauràs de vigilar de no punxar-te amb elles. Tingues-ho sempre present, mentre, gaudeix d’aquest esclat de vida.


Paquita Cervera


 






dilluns, 19 d’abril de 2010

Ple municipal de 25 de febrer del 2010: Els Sants Màrtirs: Patrimoni cultural











En el darrer Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt celebrat el 25 de febrer del 2010, es va aprovar per unanimitat la moció següent per:

- Efectuar un reconeixement especial de la Festa Major dels Sants Màrtirs pel seu alt valor cultural, històric, social i religiós.
- Sol·licitar la inscripció de la Festa en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya.
- Un cop realitzada la inscripció del punt anterior, iniciar els tràmits per obtenir per part de la Generalitat de Catalunya el reconeixement especial d'aquesta Festa (segons la categoria que millor s'adeqüi a la seva naturalesa).

Va ser el tercer punt de l'Ordre del Dia. Després de la lectura del contingut de la moció, on s'hi va fer una relació dels fets més destacats i una breu síntesi històrica, el Sr. Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar de Dalt, va fer la primera intervenció. Va ressaltar les circumstàncies que permeten iniciar el procés.
Benet Oliva, es va referir a la importància de la Festa i també va remarcar que el seu grup hi votaria a favor.
En la mateixa línia van posicionar-se David Mejía, Lídia Martínez, Xavier Yelo, Joan Adell, Joan Alfons Cusidó i Francesc Andreu, que van intervenir com a portaveus de les diferents formacions polítiques.

També hi va haver una intervenció de la Presidenta de la Junta de la Confraria dels Sants Màrtirs, Maria Teresa Prats, on va ressaltar l'interès d'una festa pròpia com són els Sants Màrtirs, ja que dóna identitat al poble. Va explicar la singularitat de la Festa: les completes, la obertura i la tancada dels Sants Màrtirs així com el fet que hi hagi uns goigs propis. Va finalitzar remarcant la importància dels valors que transmeten els nostres sants patrons. Va despedir la intevenció agraïnt al Sr Rector, Mn Jordi Gutiérrez, a la resta de la Confraria, al Sr. Alcalde i als Regidors i al secretari de l'ajuntament, Sr Gustau Roca, la seva col·laboració per fer possible el reconeixement de la Festa.

La Presidenta de la Junta de la Confraria, Sra Maria Teresa Prats, va estar acompanyada pel Sr Rector, Mn Jordi Gutierrez, el vicepresident de la Junta de la Confraria, Sr Joan Pibernat, i altres membres de la junta com la Sra Immaculada Baylach, la Sra Montserrat Babot, la Sra Montserrat Boquet i el Sr Xavier Vilà.

Sempre cal remarcar la importància del patrimoni, tant pel que és en si mateix com pel que representa. És un motiu d'alegria saber que l'ajuntament, en representació de tot el poble, treballa i pren aquestes decisions.

Acompanyem aquestes línies amb la portada de l'edició especial del Full Parroquial de la Parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt que ha editat Mn Jordi Gutierrez amb el contingut de la moció i la intervenció de la Presidenta de la Junta de la Confraria.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Publicació. Petita història dels Sants Màrtirs de Vilassar


Impulsat per la Confraria dels Sants Màrtirs, el mes de març de 2008, es va publicar el llibre: "Petita història dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt".
És un llibre amb il·lustracions de la Pilarín Bayés que d'una manera molt amable permet que petits i grans tinguin un llibre de consulta sobre els nostres Sants Màrtirs.
Hi ha una recull de la història, els fets ocurreguts que tenen relació amb els Sants Màrtirs, la festa...

Va ser una publicació que va tenir una gran acollida i que va tenir el suport de l'ajuntament i de diverses entitats, empreses i comerços locals que en van sufragar les despeses.

Llibre molt recomanat ara que s'acosta la Festa major dels Sants Màrtirs.
Recollim la portada. Consultable a la bibliioteca municipal.

Publicació: Vilassar i els Sants Màrtirs


La riquesa d'un poble no és només la quantitat de béns materials que posseeix.
Hi ha un patrimoni que va més enllà, i aquest és el cas dels nostres Sants Màrtirs, que són un llegat, a nivell històric, però també en la seva vessant cultural, religiosa i espiritual.
El llibre "Vilasasr i els Sants Màrtirs" permet al lector reflexionar sobre molts i diferents aspectes que envolten els nostres sants màrtirs, patrons del poble (juntament amb els sants Genisos), que donen una personalitat local molt important al nostre municipi.
El llibre condueix al lector per diferents vessants que permeten conèixer la dimensió conjunta de les venerades relíquies.
És una lectura obligada per a qualsevol vilassarenc.

Reproducció de la portada del llibre. "Vilassar i els Sants Màrtirs". Consultable a la biblioteca municipal.

Publicació. de Càller a Vilassar (1623-1993)


En motiu de la visita de l'estada a Vilassar de Dalt de Monsenyor Ottorino Pietro Alberti, arquebisbe de Càller, durant la festa major dels sants Màrtirs de 1993, la parròquia de Sant Genís de Vilassar va editar aquesta publicació escrita per diferents autors que ens acosta a la realitat i a la història de l'arxidiòcesi de Càller, la realització del viatge, una crònica detallada de l'estada de Monsenyor a casa nostra, les impressions dels eclesiàstics italians que acompanyaren a Monsenyor i les reflexions de la importància d'aquesta visita.

El llibre es pot consultar a la biblioteca muncipal Pau Piferrer de can Banús.

Publicacions sobre els Sants Màrtirs

L'inici de la història dels Sants Màrtirs de la parròquia de sant Genís de Vilassar cal anar-lo a cercar a Sardenya, concretament a la ciutat de Càller.
Per conèixer una mica millor els origens dels nostres sants patrons recomanem des d'aquest blog la lectura de "La catedrale di Cagliari", de Tonio Pittau, que permetrà al lector descobrir la riquesa constructiva de tan singular edifici i començar a caminar per la història de les nostres venerades relíquies.

Reproduim la portada del llibre

Festa Major dels Sants Màrtirs


El desenvolupament de la festa també es va establir antigament i comença per la novena, que és la preparació religiosa de la festa dels Sants Màrtirs. S’inicia el dia 20 d’abril i acaba la vigília de la festa major. Aquest últim dia el poble ofereix ben generosament les roses que guarniran l’altar els tres dies de festa. Tot seguit, té lloc l’acte d’obrir els Sants Màrtirs, una cerimònia senzilla i commovedora en què no hi falta de res: els Goigs, l’escala per arribar als finestrons, els llums encesos... i una frescor inoblidable que arriba ben endins i que dibuixa més d’un somriure.


Les roses ponderen la festa dels Sants Màrtirs per omplir d’olor tot el poble de Vilassar: una olor de confiança, una olor de protecció, una olor de serenor, una olor de pregària, una olor de coratge, una olor de lluita, una olor de fe i, per damunt de tot, una olor d’estimació.

El darrer dia de la festa major, durant l’acte de les solemnes completes, l’orquestra interpreta els salms juntament amb un bells i antics interludis musicals. En acabar, tot cantant els Goigs, té lloc el també tradicional acte de tancar els Sants Màrtirs i a tots els presents se’ns reparteixen les roses que han ornamentat la capella i que ens emportem a casa, tal i com ens van ensenyar les nostres mares i àvies.

Festa Major dels Sants Màrtirs


Va ser, doncs, a partir d’aquest fet que a Vilassar es va començar a venerar les relíquies dels Sants Màrtirs per demanar-ne la intercessió per pal•liar els efectes de les adversitats a què s’havien d’enfrontar, com ara la meteorologia. Posteriorment, se’n va autoritzar el culte i en salvador Riera va fer-ne donació al poble i a la parròquia, on es va construir una capella amb un retaule adequat per guardar-hi les relíquies, que estava format per porticons practicables que deixaven veure les relíquies només quan eren oberts. Aquest fet va donar origen al tradicional acte d’obrir i tancar els Sants Màrtirs. Un cop establerta la data de la Festa Major, els devots dels Sants Màrtirs van voler constituir una confraria que, a més de vetllar per la festa i organitzar els actes religiosos, també tenia una dimensió social.

a la imatge es pot observar en primer terme l'aqueta que hi ha als peus de l'altar de la capella dels Sants màrtirs i al fons (amb coloms gravats), els porticons de l'actual retaule, que com l'antic, permet "obrir i tancar" els Sants Màrtirs.

La Festa Major dels sants Màrtirs de Vilassar de Dalt


Vilassar va adquirir relíquies de sants a través d’en Salvador Riera, fill de Vilassar i, en aquell moment, secretari del comte Alfons d’Erill, virrei de Sardenya. El 1623, Salvador Riera va portar al seu poble relíquies de seixanta-dos cossos atribuïts a màrtirs. Aquestes relíquies les hi havia obsequiat l’arquebisbe de Càller, Mons. Francesc d’Esquivel, com a recompensa a la seva participació en la recerca de relíquies a l’antiquíssima basílica paleocristiana del màrtir sant Sadurní i a l’àrea cementirial contigua de Càller mateix, on es creia que hi havia soterrades moltes víctimes de les persecucions religioses de l’imperi romà.

Retaula de la capella dels Sants Màrtirs reproduint l'arribada de les arquetes amb les relíquies.

La Festa Major dels sants Màrtirs de Vilassar de Dalt

L’origen de la nostra festa cal buscar-lo al s XVII, un moment propici per a la religió. Les reformes del Concili de Trento havien fomentat un clima d’exaltació religiosa i el nostre país vivia immers en una sensació de gran inseguretat com a conseqüència de la meteorologia adversa que provocava fam i pestes i del malestar social que es desprenia del context bèl•lic de l’època. Aquesta inseguretat provocava, per tant, que el poble cerqués la protecció divina com a remei dels seus mals. I una manera de fer-ho era adquirint imatges miraculosos o relíquies de sants.

Acompanyem aquestes línies amb la imatge de la capella dels Sants Màrtirs de la parròquia de Sant Genís de Vilassar.

La Festa Major dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt



A l’esglèsia de Sant Genís de Vilassar s’hi veneren les relíquies dels Sants Màrtirs.

Com en la majoria dels pobles del nostre país ens preparem per celebrar la nostra festa major quan s’acosta el bon temps. Cada 29 d’abril celebrem la festa major dels Sants Màrtirs. És una festa ben antiga que ha mantingut els fonaments religiosos originaris i que ha esdevingut un signe d’identitat per a tots els vilassarencs que l’estimem. Dura tres dies, durant els quals es celebra l’ofici i es veneren les relaíquies dels Sants Màrtirs. La festa amb la família i la festa popular també hi tenen cabuda.

Acompanyem aquestes línies amb una còpia de l'article publicat a Catalunya Cristiana l'any 2005, el text i el contingut del qual reproduim en aquestes entrades del blog.