PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dissabte, 8 de maig de 2010

HOMILIA DE MN. AURELI EN L'OFICI DELS SANTS MÀRTIRS (2010)


Sr. Rector, Sacerdots concelebrants Junta dels Sants Màrtirs, estimada comunitat i poble de Vilassar de Dalt

Després d’agrair a Mn. Jordi i a la Junta dels Sants Màrtirs la invitació que m’han fet a predicar en aquesta festa major dels Sants Màrtirs, voldria felicitar a tots la Pasqua de Resurrecció, festa del triomf de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort; festa de la vida nova, de l’alegria i  l’esperança; festa que certifica que Déu estima la humanitat, que la vida té sentit aquí i més enllà de la mort; que Déu ens ha fet per viure i viure sempre i que l’amor de veritat no pot morir mai; festa que ens acredita que com el Pare no va deixar Jesús a l’estacada, sinó que el va portar a una vida nova, així tampoc no ens deixarà a nosaltres. És aquesta notícia que fonamenta la nostra fe i la nostra esperança de cristians.

Us imagineu l’impacte dels apòstols en experimentar que Jesús era viu després de la mort, en una dimensió diferent d’aquesta que no coneixien? Va ser un impacte tan gran, que no sols els va omplir d’una gran alegria, sinó que va transformar completament les seves vides.

Aquesta també és la gran notícia que no sols ens hauria d’omplir d’alegria i de transformar les nostres vides, sinó que ens hauria d’impulsar a proclamar-la per alegrar la vida d’una societat  freqüentment desencisada.

Doncs bé, enmig d’aquestes festes de Pasqua, nosaltres celebrem avui la festa dels nostres sants Màrtirs, festa de la qual guardo records inoblidables viscuts amb vosaltres durant els setze anys com a rector de la Parròquia de Vilassar de Dalt, especialment amb la junta dels Sants Màrtirs. Cada any, en arribar aquestes festes, passa com una pel·lícula pel meu pensament tots i cadascun dels actes que es van realitzant.

En preparar l’homilia, venia a la meva memòria aquella multitud immensa de gent de què parla el llibre de l’Apocalipsi, que vestien de blanc i que ningú podia comptar. Enmig d’aquella manifestació pacífica, hi havia els fills de la gran tribulació, que havien banyat les seves túniques en la sang de l'Anyell. I entre ells, imaginava un petit grup que portaven en una mà les palmes de la Victòria i, en l’altra, unes boniques roses vermelles, símbol de la seva vida lliurada de franc per Jesucrist, per la llibertat, la justícia i l’amor. Eren els nostres Sants Màrtirs.

A Ells hem d’agrair no sols l’exemple de la donació, de la vida immolada per Crist, sinó també el seu missatge, avui de gran  actualitat.

Ells posaren la causa de Déu (que és també la causa de l’home) per sobre dels seus interessos, i per sobre també de lleis partidistes i abusos de poder. I ens han deixat un exemple de fe, de llibertat i de coherència de vida fins al final, un exemple en la lluita per la dignitat humana. No volen passar per adorar ni humiliar-se davant de qualsevol poder. Són a la vegada un testimoni d’amor i una bonica transparència de l’Evangeli de Jesús.

He dit testimoni d’amor, i és veritat. Els sants Màrtirs no van morir ni perquè tinguessin ganes de morir, ni per resignació, ni perquè els agradés el sofriment. No eren masoquistes. Els van matar com al seu Senyor Jesús. La seva mort va ser la conseqüència lògica d’una manera de viure, d’oposar-se a adorar els homes i humiliar-se davant de qualsevol poder. La seva mort va ser conseqüència de la seva fidelitat a la voluntat del Pare en la  lluita per la dignitat humana i en contra  dels poderosos. Per això els van matar. Per tant, va ser fruit d’una opció de fer el que cal fer (la voluntat del Pare) i no doblegar-se a les injustícies i abusos dels poders fàctics.

Vull afegir també que la seva mort no va ser una auto immolació. En ells no sols no hi havia odi, sinó que van morir estimant i perdonant. És la gran diferència dels màrtirs cristians i altres que s’anomenen màrtirs.

El martiri dels sant Màrtirs, vist des del Crucificat, és un crit que clama al cel per les injustícies, les violències i els odis dels homes. És “un crit” a la "lluita no violenta" contra el mal, el pecat i la mort. És un crit de llibertat contra l’abús de poder fins a perdre la vida.
   
Ens estan dient d’alguna manera que no es pot viure trepitjant la gent o traient la vida de les persones ni en nom de la religió ni les ideologies, ni la política. Ens estan dient que cap home és l’amo de la vida de ningú. És escandalós veure com governants de les nacions utilitzen, de vegades, els seus súbdits com si fossin amos i com s’aprofiten dels pobles. “Entre vosaltres, diu Jesús, no ha de ser pas així”.

Els nostres Sants Màrtirs van creure que solament l’amor amb majúscula salva i ho fa tot nou; que no és la venjança, sinó el perdó; que no és l’orgull sinó la humilitat qui poden salvar. Per això, amb el seu martiri, varen sembrar el camp de la humanitat de llavors de pau i d’esperança. I les seves vides, com roses precioses, un dia les varen treure del roser de la vida, i després d’inclinar suaument el seu cap pansit, van exhalar l’esperit perfumat d’amor. Quin final, germans estimats! Quina eucaristia, quina donació per amor que ens ajuda a seguir el que Jesús en va deixar a l’últim sopar! “Aquest és el meu cos, la meva sang lliurada per vosaltres. Feu això que és el meu testament”.

"Perfum de vides plenes, de franc lliurades,
per una dignitat de l’home cada dia més blanca.
Més blanca, sí més blanca, amb vermell barrejada,
semblant al seu Senyor una albada de Pasqua
en què obria finestres de llum esperançada.” 

Moltes felicitats i a tots una bona festa major

            Mn. Aureli Gómez de Cadiñanos Pinedo

dimecres, 5 de maig de 2010

Full parroquial nº 37 8-5-2010-A


La promesa de l’Esperit Sant
En aquest diumenge seguim escoltant en l’Evangeli les últimes paraules que el Senyor dirigí als seus apòstols, dins de la celebració de l’Últim Sopar. Voldria destacar dos punts que són molt importants. El primer és que queda palesa la gran importància que té el fet d’escoltar els ensenyaments de Jesucrist i portar-los a la vida pròpia i comunitària. Obeir els ensenyaments del Senyor és una mostra de que hom creu en Ell i l’estima. No fer cas de les paraules de Jesucrist és signe de no estimar-lo; Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules. En canvi obeir els seus ensenyaments vol dir que l’estimem i Ell ens promet que gaudirem de la seva intimitat; Qui m’estima farà cas del que jo dic, el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. La vida cristiana tendeix a una maduresa cada cop més gran que comporta una progressiva unió amb el Senyor. Aquesta unió ve donada per l’abaixament de la pròpia supèrbia que ve expressat per una radical obediència als ensenyaments de Jesucrist. La mirada de fe, amb visió sobrenatural, porta a creure que realment el que el Senyor ens ensenya en l’Evangeli són paraules de vida eterna o, dit d’altra manera, paraules que són Veritat. I aquesta Veritat és la que ha de ser la norma de la nostra vida en tots els àmbits: personal, familiar, social, d’amistat,... Hi ha però un altre aspecte cabdal, el Senyor confia aquest ensenyament als seus apòstols, la incipient Església, que tenen la missió de vetllar per transmetre íntegrament la Veritat de Jesucrist. L'obediència a l’ensenyament de Jesucrist és igual a l’obediència a l’ensenyament de l’Església. Fora de la comunió amb l’Església no hi ha garantia de què el que s’ensenyi sigui la Veritat de Jesucrist, encara que resulti més agradable perquè possiblement s'adequa més al propi pensar o a la pròpia comoditat.
Un segon aspecte és que Jesucrist anuncia la vinguda de l’Esperit Sant que és el qui guia l’Església i la nostra vida cristiana tot donant-nos els seus dons. La nostra fe és trinitària: creiem en Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. És molt important que tinguem present en la nostra relació amb Déu a les tres persones de la Santíssima Trinitat i en la nostra pregària personal els hi resem. En la pregària eucarística de la Missa sempre hi ha referència a les tres divines persones. Una bona manera de viure la relació amb la Santíssima Trinitat és està atent quan el sacerdot hi fa esment i unir-se interiorment amb més força.
La setmana que ve celebrarem l'Ascensió del Senyor al Cel i d’aquí dues setmanes celebrarem la Pentecosta amb l’acabament del temps pasqual. Preparem-nos espiritualment per viure amb intensitat aquestes dues solemnitats tot pensant-hi i encomanant-nos al Senyor. Ell que seu a la dreta del Pare i que ens ha dit que tot el que demanem al nostre Pare Déu pel seu nom ens ho concedirà. També tractem a l’Esperit Sant, que ens doni els seus dons: fortalesa, consell, ciència, pietat, temor de Déu, intel·ligència i saviesa.
Mn. Jordi, rector






Full parroquial nº 37 8-5-2010-B

Mes de Maria II
Com si la verge Santíssima volgués, agraïda, pagar tants actes de pietat, estén a tothom i per tot arreu les seves gràcies, de tal manera que no hi ha ningú que, en acudir a Ella i en practicar el Mes de Maria, no es trobi espiritualment consolat i no senti endolcit el seu cor amb l’amor de la mare de Déu. Devocionari ParroquialDurant el mes de maig resarem el mes de Maria a 3/4 de 8 del vespre, just abans de la Missa.



El Sant Pare i la Pasqua II
Una altra observació és presa de la primera carta de Sant Pere, a la intercessió de qui us vull encomanar de forma especial. Faig meves les seves paraules i amb afecte us les adreço: “Glorifiqueu en el vostre cor a Crist Senyor i estigueu sempre preparats per a donar raó de la vostra esperança a tothom que us la demanés” (1 P 3, 15 ) Glorifiqueu a Crist Senyor en els vostres cors, és a dir cultiveu una relació personal d’amor amb Ell, amor primer i més gran, únic i totalitzador, dintre del qual viu, purifica, il·lumina i santifica totes les altres relacions.


Homilies de Benet XVI Volum 5 Pasqua

Reunions de la setmana
Grup de la llana, dimarts 11, a les 4 de la tarda.
Comissió de Montserrat, dijous 13, a les 9 del vespre.
Preparació de baptismes, el divendres 14, a les 9 del vespre.
Comissió del Corpus, dilluns 10, a 3/4 de 9 del vespre.




Romeria a Montserrat
Podeu passar a apuntar-vos, queden el dimarts 11 i el divendres 14, ambdós dies dins l’horari del despatx. La romeria serà el dimecres 23, a les 9 del matí i tornarem el diumenge 27 de juny per la tarda.









Peregrinació al Santuari del Miracle
Amb motiu del mes de maig, un mes especialment dedicat a la Verge Maria, farem una peregrinació el dissabte dia 29 de maig; anirem al Santuari del Miracle (Província de Lleida), i després visitarem Solsona. Ja podeu passar dins l’horari de despatx a apuntar-vos. El preu és de 35 euros. Més endavant us donarem tots els detalls; reserveu-vos aquest dia perquè val la pena!







Grup d'Oració i Amistat
"Mare de Déu de la Cisa”




Ens reunirem el dimecres dia 12, a les 8 del vespre a la sala St. Genís. És obert a tothom. Us hi esperem
Poema



JO ESTIC AMB TU


Jo estic amb tu; no tinguis por
També jo en sé, de pors i de quimeres;
Jo sé quant sol et pots trovar al matí
I la basarda que sents al capvespre.

Jo estic amb tu; no tinguis por;
Obre els teus ulls i mira com clareja;
Veus aquests ocells que canten aprop teu?
Són per alegrar-te el cor, que matinegen

Jo estic amb tu; no tinguis por.
Vull donar-te la mà i acompanyar-te
I caminarem tots junts, cap a la mar
d’un cel de sol, de benaurança.
Jo estic amb tu, no tinguis por...

Mª Roser Llopart i Trias. Poema dedicat al grup d’Oració i amistat “Mare de Déu de la Cisa”

Sant Joan d’Àvila, prevere


Sacerdot del s. XVI, exercí l’activitat apostòlica especialment al sud de la Península, i per això és anomenat l’apòstol d’Andalusia. Ha influït poderosament en l’espiritualitat i a tota l’Església. El papa Pius XII el va designar patró del clergat secular espanyol l’any 1946. Preguem que per la seva intercessió Déu ens enviï mossens per la nostra diòcesi de Barcelona. La seva festa es celebra el 10 de maig.



Sant Joan d’Àvila, prevere

Sacerdot del s. XVI, exercí l’activitat apostòlica especialment al sud de la Península, i per això és anomenat l’apòstol d’Andalusia. Ha influït poderosament en l’espiritualitat i a tota l’Església. El papa Pius XII el va designar patró del clergat secular espanyol l’any 1946. Preguem que per la seva intercessió Déu ens enviï mossens per la nostra diòcesi de Barcelona. La seva festa es celebra el 10 de maig.




Acte d'homenatge a Mn. Josep Mas i Domènech
prevere, beneficiat arxiver de la catedral de Barcelona. Tindrà lloc al Cementiri de Vilassar de Dalt el diumenge 16 de maig , a la una del migdia amb motiu de la dignificació del nínxol on reposen les seves despulles i coincidint amb el 68è aniversari del seu traspàs. Tothom hi és convidat.

Organitza la Confraria dels Sants Màrtirs junt amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt


Càritas Parroquial


Roba per nadons i complements(llits, cotxets,...)oli, Llet desnatada i semi, Llenties, mongetes i cigrons, Conserves(tonyina, sardines, tomàquet, Gràcies




 
 
 
 
Economia parroquial


Col·lectes: dies 1 i 2: 665,50;Fulls: 38,40 i 40 (Hospital); Càritas : 21,60 i 69 (Hospital); Sortides: Conservació: 190; Culte: 120; Neteja: 200.

Defuncions


Francisco Ruiz Saavedra el 3 de maig als 75 anys. Magdalena Vivancos Mendoza el 4 de maig als 98 anys.


Full parroquial nº 37 8-5-2010-C



De la Festa Major dels Sants Màrtirs.
Quan arriba el mes d’abril celebrem cada any, aquí a Vilassar, la Festa Major dels Sants Màrtirs. Una festa que preparem zelosament, amb tot un seguit de reunions preparatòries i amb una novena, i que comença la vigília, el dia 28 d’abril, amb l’ofrena popular de les roses que guarneixen l’altar de les relíquies, i els acompanyen els tres dies que dura la Festa Major. Tot seguit, obrim els armariets que guarden les relíquies.’ofici se li lliurà el títol de confrare major de la nostra confraria dels Sants Màrtirs, seguint una tradició molt antiga a la nostra parròquia, d’anomenar confrares als qui pertocava fer l’homilia en l’ofici de festa major.
Una celebració molt bonica, aquesta, de l’ofrena de les roses, simbolitzada pels diferents “quartos” del nostre pobles, que presidits pel pendó que els identifica, i portant un cove curull de roses vermelles, acompanyats dels nostres gegants i gegantons i de més representants festius del nostre poble, al so de la música de les gralles, apleguen massivament al nostre poble entorn de les relíquies per aquesta ofrena floral, per després obrir els Sants Màrtirs. És també ara el moment en que el Sr. Alcalde renova el vot de poble, de celebrar un any més la Festa Major, com es va proclamar el 1654, “de celebrar cada any, el dia 29 d’abril dia de Sant Pere Màrtir, festa de precepte en dita parròquia i terme de Vilassar, tots anys i a perpetuïtat.”
Un inici festiu, popular, assumit per la població que està en l’origen i en la mateixa continuïtat de la festa, l’actualitza i la fa viva, seguint la tradicional veneració del nostre poble pels màrtirs sards.
L’endemà a l’ofici que presidi Mn. Jordi, el nostre Sr. Rector, en companyia d’una vintena de preveres, alguns vinculats a la nostra parròquia i d’altres de les parròquies veïnes concelebraren amb ell. Mn. Aureli, en l’homilia, glosà la veneració del nostre poble pels màrtirs sards i els valors cristians que ells representen, i en acabar l'l’ofici se li lliurà el títol de confrare major de la nostra confraria dels Sants Màrtirs, seguint una tradició molt antiga a la nostra parròquia, d’anomenar confrares als qui pertocava fer l’homilia en l’ofici de festa major.I després de l’ofici seguí la visita a les exposicions del Museu, del Centre Cultural i de La Massa. La festa va continuar l’endemà amb l’arrossada popular, amb una paella per a 1.300 persones, amb la tradicional trobada de gegants, els correfocs, els castellers, el teatre al Casal , i també dilluns a La Fàbrica de Cabrils, amb notable èxit pel nostre elenc. I els concerts i balls, ara el pavelló, i “els caballitos” a Can Rubinat.
Finalment, el tercer dia, 1 de maig, acomiadàrem la Festa amb les tradiconals “Solemnes Completes”, venerant les relíquies tot cantants els goigs, recollint les roses, que ara guardem a casa i tanquem als armariets reliquiaris dels Sants Màrtirs. Mn. Jordi glosà en aquests moments de comiat la festa, agraint a tots la il·lusió i l’esforç que hi posem i que palesa la nostra fe en Jesús i els Màrtirs, que són capaços d’aplegar-nos fraternalment per gaudir plegats d’aquesta festa, que és tot un signe d’identitat del nostre poble.
Diumenge encara vàrem fer la passejada cultural, enguany per conèixer les masies fortificades de Vilassar i Cabrils, i la preciosa i humil ermita prer-romànica de Sant Crisòfol, que aplegà, com sempre, a molta gent amb delit de conèixer masos, tradició i històries del nostre poble, tot fent camí plegats.
Xavier Vilà

Enquesta 4

Com aquell qui diu, hem acabat la Festa Major dels Sants Màrtirs i estem a punt d'entrar en els actes de la celebració de l'Any Sacerdotal.
Introduïnt aquest esdeveniment, podeu consultar un vídeo penjat en aquest mateix blog del dia 03 05 2010 per reflexionar sobre el tema.
A més a més, i aprofitant que a Vilassar també ens farem ressò d'aquest any Sacerdotal, la pregunta que us proposem hi té relació.

Pregunta: " A qui es dedicarà l'homentage per celebrar l'Any Sacerdotal a Vilassar?"

La resposta està en un dels quatre noms proposats.
Estigueu atents a les agendes per participar en l'acte de l'Any Sacerdotal que hi tindrà relació.

Resultats de l'enquesta 3

S'ha acabat el plaç per participar a la tercera enquesta.

La pregunta era:"Qui va portar les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar l'any 1623 des de Càller-Sardenya?

Les respostes han estat:
Francesc d'Esquivel                  ... 00 vots ... 00%
Salvador Riera                          ... 10 vots ... 90%
La Confraria dels Sants Màrtirs ... 01 vots ... 10%
Mossèn Josep Mas                   ... 00 vots ... 00%
Alfons d'Erill                             ... 00 vots ... 00%

Una altra vegada la resposta majoritària era la correcta.

Francesc d'Esquivel, bisbe de la ciutat de Càller, va ser un gran impulsor de les excavacions de les quals procedeixen les nostres relíquies. Va donar-ne a en Salvador Riera per portar-les a Vilassar.
Salvador Riera (originari de l'actual casa de can Rafart), formava part del cos de funcionaris que acompanyaven a Alfons d'Erill, virrei de Sardenya. Salvador Riera va participar a les excavacions i va portar les relíquies amb "l'autèntica" cap al nostre poble.
La Confraria dels Sants Màrtirs neix arrel de la necessitat de tenir cura de les relíquies vingudes de terres sardes i de la seva devoció. Neix a mitjans s XVII i perdura fins avui.
Mossèn Mas, és un dels grans historiadors de sants i relíquies, i especialment important per a nosaltres és la tasca desenvolupada en l'estudi dels Sants Màrtirs.
Alforns d'Erill, ja l'hem citat, forma part dels governants de l'illa i Salvador Riera estava al seu servei.

Gràcies a tots per la vostra participació.

dilluns, 3 de maig de 2010

Video

Video molt interessant per ajudar a viure "l'Any Sacerdotal"

diumenge, 2 de maig de 2010

Missa pels confrares difunts 30-4-2010


Inici de la celebració.

Momement de la pregèria pels difunts

Final i cant dels goigs.

Detall dels llums en record dels difunts d'aquest any.
Pepeta Botey i Xaus
Ignasi Terradas i Valls
Filomena Ventura i Tondo
Carme Estrada i Prat
 Mn. Joan Bellavista i Mn. Xavier Pineda
Descansin en pau.