PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



divendres, 9 de juliol de 2010

62 Romeria a Montserrat del 23 al 27 de juny 2010 (I)

Algunes fotos generals del santuari de Montserrat i del romeus.



També com anècdota, el diumenge dia de Vilassar, estaven uns quan romeus guardant les ofrenes que es farien a la Missa Conventual. Feien tan de goig les caixes amb la verdura que, més d'un se'ls hi va apropar i els hi va preguntar a quin preu anava la verdura i si els hi vendrien. Tot i així, les ofrenes van entrar totes sense que hi faltés ni un tomàquet perquè eren per oferir-les a la Missa.

62 Romeria a Montserrat del 23 al 27 de juny 2010 (II)

Moment de convivència
El mateix dissabte per la tarda vam tenir un moment de convivència festiu entre els romeus de la parròquia. L'Araceli Gil ens va explicar anècdotes dels anteriors anys i vam acabar tot prenent galetes i beguda.


62 Romeria a Montserrat del 23 al 27 de juny 2010 (III)

Missa al Cambril
El dissabte 26 vam celebrar la Missa al Cambril de la Mare de Déu a 1/4 de 2 del mig dia. Va haver-hi una molt bona participació dels romeus de la parròquia. Als peus de la imatge de la Moreneta vam acabar cantant devotament el Virolai.

62 Romeria a Montserrat del 23 al 27 de juny 2010 (IV)

Missa Conventual
El diumenge 27 vam tenir "El dia de Vilassar". A la Missa Conventual vam participar com a parròquia tot fent una presentació, amb una lectura i amb les ofrenes. Aquest dia és costum de què pugen més feligresos de Vilassar per unir-se als romeus.


PRESENTACIÓ D E LA ROMERIA



Anys 1948 i 2010
La diferència entre aquest dos anys és de 62.

           Són 62 els anys que els feligresos de la Parròquia de Sants Genís de Vilassar, el de Dalt, de la comarca del Maresme venim en romeria fins aquesta Muntanya Santa.
Ens posem als peus de la Moreneta, la Verge de Montserrat, per demanar-li la seva protecció i, també li volem manifestar el nostre amor i agraïment per tantes coses que ens concedeix.
Especialment li volem agrair la gràcia de poder venir aquí en aquest lloc sant a passar uns dies de pau i tranquil·litat, de convivència i harmonia amb tots els que sortosament venim a pregar pels que, no pas per falta de ganes, no han pogut fer-ho.

Romeria parroquial de Sant Genís de Vilassar
Del 23 al 27 de juny.
Joaquima Pujol   

62 Romeria a Montserrat del 23 al 27 de juny 2010 (V)

Rebuda del Pare Abat.


Paraules de Mn. Jordi dirigides al P. Abat en nom de la parròquia.


Estimat P. Abat,
em vingut a Montserrat en la 62 Romeria de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. Molts van venir el passat dimecres 23 i avui, diumenge 27, ja marxarem.
Han estat uns dies meravellosos a la Muntanya Santa de Montserrat, vestida amb una admirable naturalesa, encara que, el seu fet més singular i que li dóna una especial atracció és la dolça presència de la Mare de Déu que venerem sota l’advocació de la Verge de Montserrat i de la comunitat monàstica de Benedictins.
En aquests dies hem viscut una molt bona convivència entre les famílies de la nostra parròquia tot revén els fills i nets que anaven venint i marxant segons les seves possibilitats.
També, han estat uns dies de més pregària acompanyant-vos en les celebracions de l’Ofici Diví, el res del Rosari, la pregària personal, la veneració amb un tendre petó a la preciosa imatge de la Moreneta i, sobretot en l’Eucaristia.
Crec que hem viscut el lema d’enguany “Caminem amb Maria vers el Crist”. Ara ens toca portar-nos aquesta experiència a casa i seguir deixant-nos portar per la nostra Mare del Cel vers l’encontre amb el Senyor Jesús.
Vull agrair la presència de la comunitat monàstica a Montserrat, el vostre testimoni de vida dedicada a la lloança de Déu i a l’estudi, la conservació i millora del Santuari i l’esplèndida cura de la litúrgia que teniu que ens permet copsar la bellesa de Déu que es fa present entre els seus fills.
Acabo agraint la seva presència entre nosaltres, una nombrosa representació dels feligresos de Sant Genís de Vilassar i de la parròquia de Santa Madrona.


El Pare Abat, Josep Mª Soler , ens va dirigir una paraules. Ens va dir que la nostra presència a Montserrat i el nostre suport anima als monjos a seguir tenint cura del Santuari i a treballar per les millores que sempre són necessàries. Per la generositat dels peregrins i de tots s’ha pogut inaugurar recentment el nou orgue. Ens va explicar que tenen diferents projectes que, si Déu vol, es durant a terme pròximament. Un d’ells és el de començar les obres per acabar les places, refermar les muntanyes en els llocs on hi ha perill d’esllavissades, arreglar el camí de les ermites per la muntanya,etc..
També ens va dirigir unes paraules sobre la Mare de Déu. Ens va animar a confiar en què la Mare de Déu ens acompanya cap a casa nostra, a creure en la seva presència tan propera en tots els moments de la nostra vida. També ens va animar a prendre la Mare de Déu com a model per seguir Jesucrist, la millor cristiana ha estat ella i ens anima a perseverar en la nostra fe.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Full parroquial nº 45 4-7-2010-A

Enviats a donar testimoni de la nostra fe
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Així comença l’Evangeli que l’Església ens ofereix en aquest diumenge. El tema principal és l’enviament que fa Jesucrist dels seus deixebles. Un cop han après i conviscut amb el Mestre són enviats per donar a conèixer l’Evangeli a diverses contrades. Tot cristià s’ha de considerà deixeble de Jesucrist i enviat a anunciar-lo allà on vagi o estigui. Els hi encomana que curin els malalts i que diguin a la gent que: El Regne de Déu és a prop. També el hi diu no porteu bossa ni sarró, ni calçat,... Queda clar que per evangelitzar el Senyor no els hi ensenya tècniques de comunicació ni tan sols que portin instruments. Encara que és bo fe servir els mitjans de l’època per evangelitzar no són el més important. Què és el més important per l'evangelització? Podem deduir que el més important és “el testimoni de caritat ”: Cureu els malalts que hi hagi i “la paraula”: Digueu a la gent que: El Regne de Déu és a prop.
Els deixebles anaven enviats pel Senyor després de conviure amb Ell, d’escoltar la seva Paraula i d’haver interioritzat els divins ensenyaments, tenien la confiança de què no els abandonaria. Així van viure les primeres comunitats cristianes que amb valentia i fe, anunciaven Jesucrist allà on estaven. Prenent la força dels sagraments, enfortits per l’escolta creient de la Paraula de Déu i plens de l’Esperit Sant eren llum en mig del món, com estem cridats també nosaltres a ser-ho.
Un altre aspecte és el testimoni de vida que bé sustentat per les virtuts cristianes, avui es parla sovint de valors però, en el llenguatge de la tradició de la l’Església sempre s’han dit virtuts. Exposaré breument el que són i quines són les virtuts segons el Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica. La virtut és una disposició habitual i ferma a fer el bé. Les principals virtuts humanes són les anomenades cardinals, que inclouen totes les altres i constitueixen els eixos de la vida virtuosa. Són: prudència, justícia, fortalesa i temprança. També hi ha les virtuts teologals, que són les que tenen com origen, motiu i objecte immediat,Déu mateix. Infuses en l’home amb la gràcia santificant, capaciten per viure en relació amb la Trinitat i fonamenten i animen l’obrar moral del cristià, tot vivificant les virtut humanes. Són la penyora de la presència i de l’acció de l’Esperit Sant en les facultats de l’Ésser humà. Les virtuts teologals són: la fe, l’esperança i la caritat. Que el Senyor ens ajudi a tenir una vida cada cop més virtuosa per poder donar testimoni de la nostra fe amb la nostra conducta.
Mn. Jordi, rector.

Full parroquial nº 45 4-7-2010-B


Peregrinarem, si Déu vol, a Lourdes del 23 al 27 de setembre.

Ens unirem al 149è peregrinatge de        l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.
Per anar a la Peregrinació us podreu apuntar a la Parròquia mateix. La responsable és la Paquita Cervera.
Apuntarem durant la primera setmana de setembre en l’horari de despatx: dimarts de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre i el divendres de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre. De totes maneres caldrà  que pel juliol ens feu saber qui podrà venir, per preveure la demanda de places a la   Delegació de Barcelona.
Es pot venir com a malalt, Hospitalari o pelegrí. El preu del malalt és de 265 tot complert, el de Hospitalari a partir de 265 i el preu del pelegrí varia segons l’Hotel al que s’allotjarà.

La creu senyal dels que pateixen i dels necessitats
Davant la imminent resolució de la Cort Europea sobre l’exposició dels símbols religiosos a les escoles estatals, la comissió permanent de l’episcopat de l’estat  ha aprovat una declaració en la que vol fer palès el sentit de la Creu i la seva presència en els àmbits públics.  Així els Srs. bisbes han expressat que la creu “es expressió i sosteniment per els que pateixen i els necessitats”, així com, “tothom reconeix el gran valor i paper  catalitzador en el diàleg  entre persones de bona voluntat”.
Els prelats manifesten també que la “Creu representa la salvació i la llibertat humana” i que d’ella “neix l’altruisme, la generositat i la sincera solidaritat vers tots, sense imposicions”. Precisament, destaquen, fruit d’aquesta llibertat i no imposició originada per la Creu, avui, el principi de llibertat religiosa és present a casa nostra i “això es veu encara més clar quan avui i aquí altres religions es poden difondre entre nosaltres emparades d’aquesta realitat”.

Reunions de la setmana
Càritas parroquial, el dilluns 5 , a les 6 de la tarda.
Junta del Casal, el dimecres 7 , a 2/4 de 10 del vespre.

















62ª ROMERIA A MONTSERRAT
Caminem amb MARIA vers el Crist
és el lema que han triat enguany
els monjos de la Santa Montanya,
guardians de la Mare de Déu.
Any rere any, ja son més de seixanta,
pujem a resar-te en aquests cims
els romeus de Vilassar de Dalt
portem la teva empromta molt a dins
aquest any, primer de  Mossén Jordi,
que amb molta mà esquerra i sobrietat
ha dirigit les pregàries
molt sinceres i frapants.
Laudes, Salve, Virolai,
Sant Rosari, Vespres, passejos.
Trobada amb tots els romeus
compartint com a germans,
quatre galetes, vi bo, i refrescos,
ja que el cos també hem d’alimentar
l’Araceli ens explicava
anècdotes d’altres anys.
Les ofrenes i pregàries…
Trobada amb el Pare Abat
comiat curtet i senzill
sota la Verge Morena
adéu, Mare del bon Crist
tornem cap a Vilassar
i et fem la ferma promesa
de tornar per Sant Joan
                      Miquel Carlos      



CATEQUESI DE 1ª COMUNIÓ
Els dilluns: 1er curs de Comunió a 1/4 de 6 de la tarda.

Els dimecres: 2on curs de Comunió a 1/4 de 6 de la tarda.

Inscripcions: els dies 7, 10, 14 i 17 de setembre dins l’horari del despatx.
Els nens/es que faran 2on curs de Comunió també han de passar a    inscriure’s.


Càritas parroquial
Roba per nadons i complements(llits, cotxets,...)oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,...)
Necessitem una nevera urgentment  Gràcies per la vostra col·laboració!

Full parroquial nº 45 4-7-2010-C

D’aquests dies
Flama del Canigó i revetlla. La vigília de Sant Joan membres del Club Atletisme de Vilassar ens portaren la flama del Canigó fins al nostre poble de Vilassar. Fou cap al capvespre d’aquesta vigília que acollim amb simpatia la flama, que després de la lectura d’un manifest encengué la foguera, el foc de Sant Joan, preparat al Parc de Can Rafart, on s’hi celebrà després una gran revetlla popular. És el segon any que tres il·lusionats i preparats esportistes de Vilassar, juntament amb sis esportistes d’Alella, ens baixen des de Coll d’Ares al peu del Canigó la Flama, que aquesta nit uneix amb el foc i les fogueres els pobles de Catalunya Nord, Catalunya, València i tots els pobles i ciutats dels Països Catalans. Del Coll d’Ares fins a Vilassar hi ha 180 quilòmetres que esportistes cobriren amb relleus, corrent, fins a portar la flama en aquella hora del capvespre fins a casa nostra. Un gran esforç i tota una il·lusió aquesta, que sembla que pot tenir continuïtat.
La revetlla al Parc de Can Rafart fou tot un èxit. Aplegà a gairebé quatre-centes persones per gaudir del foc, del sopar i la coca, i també de la música del Roig i els Jau+.
De la Festa de Sant Joan al barri del Pi. Il·lusionats amb la seva festa, ara ja tota una tradició a casa nostra, el veïnat d’aquest barri organitza cada any entorn de Sant Joan una gran festa, tota una Festa Major pel barri. Una festa farcida d’àpats fraternals, tant a l’hora de dinar com de sopar ... i fins de xocolata desfeta per esmorzar. Tampoc no hi falten les tradicionals “migas”, ni el ball, ni les sardanes, ni la festa de l’escuma per la canalla i els grans. Una festa animada, feta d’il·lusió i germanor que amb delit organitzen cada any els veïns del Barri del Pi, per celebrar Sant Joan , i que enguany va començar el dimecres, la vigília amb la revetlla i va continua els dijous també el divendres i el dissabte. Tenen molta empenta i arriben a tot el barri, i conviden a molta gent del poble a participar-hi. Tot un espectacle.
De la 62ª romeria de Vilassar a Montserrat. Un centenar de vilassarencs hem tornat a pujar aquests dies en romeria a Montserrat instal·lats en cel·les, vivint fraternalment i acollits pel monestir, Amb un temps esplèndid, fresquet els primers dies i més calorós cap al final, durant cinc dies, hem gaudit de la muntanya, de la litúrgia dels monjos, de la mútua companyia i de la pau de Montserrat.
Ens ho deia el pare Abat en la tradicional salutació a la nostra romeria: “pujar a Montserrat en romeria és participar de la litúrgia dels monjos, gaudir de la muntanya i conviure fraternalment. A més, la vostra presència, el vostres suport ens empeny a nosaltres els monjos a compartir amb vosaltres la nostra pregària i ens estimula a tenir més i millor cura del santuari i de millorar Montserrat. És per això, amb la vostra generositat i la de tots, que hem pogut inaugurar recentment el nou orgue, aviat començar les obres per acabar les places, consolidar la muntanya de les esllavissades, restaurar i arreglar el camí de les ermites per la muntanya, etc. Gaudiu de la pau de Montserrat, i de retorn a casa, seguiu confiant amb la Mare de Déu, model d’actitud i de servei ... i fins l’any que ve, si Déu vol.
Contents de la nostra estada en Romeria a Montserrat. Ha estat molt maco. Montserrat és un do de Déu.
Xavier Vilà