PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dilluns, 26 de juliol de 2010

Grup d'Oració i amistat












Fi de curs del grup ”d’ORACIÓ I AMISTAT MARE DE DÉU DE LA CISA”.
El dimecres dia 14 de juliol , ens reunirem per acomiadar-nos fins setembre. En un ambient sempre espiritual i de germanor, pregàrem com sempre guiats pel nostre rector Mn.Jordi.
El balanç del curs va ser molt positiu, i tots sortirem contents i animats per continuar el curs vinent. Us hi esperem a tots, i us convidem als que mai heu vingut, ja veure-ho com conforta i ajuda aquesta estoneta d’Oració, i ben segur que la pregària és el millor camí per apropar-nos més a Déu. Bones vacances, i fins la tornada!.
MªJesús

diumenge, 25 de juliol de 2010

Full parroquial nº 48 25-07-10-A

Hem vingut a servir
Celebrem avui la Solemnitat de l’apòstol Sant Jaume, patró d’Espanya. Celebrar la festa d’un apòstol sempre mou al cristià a donar gràcies a Déu. Ells van ser els primers que van transmetre la fe en Jesucrist arreu. La majoria d’ells van vessar la seva sang com a conseqüència de l’anunci de l’Evangeli.
La Paraula de Déu que ens ofereix l’Església per a la celebració d’aquest dia ens dóna un ensenyament molt important. La mare de Jaume i Joan, amb el consentiment d’ells dos, demana al Senyor que els posi en un preeminent en el Regne de Jesús: Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostre esquerra. Surt de dins de l’home el desig de poder; el voler estar per sobre dels altres. Aquest neguit segueix viu en nosaltres i ens aparta de Jesucrist. El camí correcte ens l’ensenya el Senyor; és el de servir vivint la virtut de la humilitat.
En la parròquia, que forma part de l’Església Catòlica, el cristià hi troba el lloc adient per formar-se i així saber quina és la vida del cristià, que contínuament ha de rectificar la seva intenció, perquè sigui de debò un bon deixeble de Jesucrist, com ho va fer Jaume l’apòstol. La manera és posant-se als peus del Senyor, escoltar la seva Paraula i portar-la a la vida, com vam escoltar en l’Evangeli de la setmana passada: Maria, asseguda als peus de Jesús, escoltava la seva paraula.
Altres actituds, com és ara el de buscar el poder, el reconeixement, el voler manar,..etc, no són evangèliques. Que Déu ens ajudi i ens concedeixi interioritzar aquestes paraules de Jesucrist perquè puguem així, donar testimoni de què l’amor de Déu és més gran i més valuós per a nosaltres, que totes les pompes que el món ofereix: Entre vosaltres no ha de ser pas així, qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.

Mn. Jordi, rector.

Full parroquial nº 48 25-07-10-B



Peregrinarem, si Déu vol, a Lourdes del 23 al 27 de setembre.

Ens unirem al 149è peregrinatge de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.
Per anar a la Peregrinació us podreu apuntar a la Parròquia mateix. La responsable és la Paquita Cervera.
Apuntarem durant la primera setmana de setembre en l’horari de despatx: dimarts de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre i el divendres de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre.   De totes maneres caldrà  que pel juliol ens feu saber qui podrà venir, per preveure la demanda de places a la   Delegació de Barcelona.
Es pot venir com a malalt, Hospitalari o pelegrí. El preu del malalt és de 265 tot complert, el de Hospitalari a partir de 265 i el preu del pelegrí varia segons l’Hotel al que s’allotjarà.




El sant Pare parla de Sant Jaume Apòstol
Jaume va poder participar, juntament amb Pere i Joan, en el moment de l’agonia de Jesús en l’hort de Getsemaní i en l’esdeve
niment de la Transfiguració de Jesús. Es tracta, per tant, de situacions ven diverses entre sí: en un cas, Jaume, junt amb            els dos apòstols, experimenta la glòria del senyor, el veu conversant amb Moisès i Elies, i veu com es trasllueix l’esplendor diví; en l’altre cas, es troba  davant el sofriment i la humiliació, veu amb els seus propis ulls com el Fill de Déu s’humilia fent-se obedient fins la mort. Certament, la segona experiència va constituir per a ell una ocasió de maduració en la fe, per corregir la i interpretació unilateral, triomfalista de la primera: va haver de entendre que el Messies, esperat pel poble jueu com a triomfador, en realitat no només estava envoltat d’honor i de  glòria, sinó també de sofriments i debilitat. La glòria de Crist es realitza precisament en la creu, participant en els nostres sofriments. Audiència general del 21 de juny del 2006.



Comiat de la Casi
"Gracias a la vida que me ha dado tanto, me ha dado la risa y me ha dado el llanto..."
Esta era mi canción preferida... Siempre se lo decía a mis hijas.
Estabais todos, yo os vi. Mis hijos, mis nietos, mis yernos, la Susanna, la Lucía y Walter, mis amigos, mis vecinos, las autoridades... ¿Soy  importante? Estabais todos. 
Yo estaba tan feliz! Y os veía, y era feliz porqué estabais todos, y por fin pude volar!!!
Y como ya no me dolía nada me fui a las pistas a dar mi última vuelta.
Bendito pueblo y bendita gente que me acogió como una más y me ofreció una familia, un trabajo y una vida feliz y en paz.
Siempre os tendré en mi corazón. 
Casi

Reunió de la Comissió d’economia
De fa molt de temps se sap de les deficiències i precarietats de les instal·lacions, bàsicament elèctriques, tant de l’Església Parroquial com dels edificis de la Rectoria i Sales de Reunions. Tard o d’hora aquest tema s’havia de plantejar i procedir a l’adequació i rehabilitació d’aquestes instal·lacions. I això va fer el senyor Rector, Mossèn Jordi, en l’última reunió d’Economia, rebent el recolzament de tots i cadascun dels components de la Comissió. Per començar es demanarà un estudi tècnic al qual seguirà el projecte de rehabilitació, i a partir d’aquí s’iniciaran els procediments necessaris per a la reparació i finançament, dels quals anirem informant.    

Baptismes
Guillem Xavier Manuel Álvarez Lázaro, Pau Chico Sánchez, Asier García  Rampérez, Ona Abellán López, Sergi Paco Angel-Jaume Bolíbar Martínez, Óscar Balada Medrano, Gil Josep Genís Sors Roma, Paula Poo Oms, Daniel Altozano Martínez, Izan Sánchez Torres. Moltes felicitats.



 Càritas parroquial
Roba per nadons i complements(llits, cotxets,...)oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,...)
Necessitem una nevera urgentment  Gràcies per la vostra col·laboració!










Defuncions
Casilda Arnaiz Somarriba el 18 juliol als 94 anys. Maria de los Dolores Barroso, el 21 de juliol als 85 anys.
Descansin en pau.

Full parroquial nº 48 25-07-10-C

D’aquests dies
Descoberta de fornícules. Dissabte a la tarda, organitzat per la Parròquia es va fer una passejada cultural pel centre de la població per tal de descobrir plegats les fornícules, les capelletes de carrer que encara perduren en les façanes de les cases més antigues. Una bella mostra de la religiositat popular que dedicava aquestes menudes capelles, en forma de fornícula al sant Crist, la Mare de Déu o els Sants.
És sobretot al llarg dels segles XVI,XVII i XVIII quan en aixecar bona part de les nostres masies es deixen i es decoren les façanes amb fornícules. És una societat profundament religiosa i pietosa, i aquesta religiositat és present arreu i es mostra tant a l’interior de les cases profusament decorades amb Mares de Déus, Sant Sopars, Sants Crists i imatges de Sants, com a l’exterior amb les fornícules que ara comentem.
El recorregut pels carrers del centre de la població on hi ha més fornícules permet resseguir la varietat i riquesa de les mateixes. Hi ha les dedicades al Sant Crist, com són les de Can Pey, Ca l’Espinàs, a la Font de la Teula, la de Cal Notari dedicada a Sant Miquel, la del carrer de Sant Joan dedicada a Sant Joan, la del carrer de Mestra Viladrosa dedicada a Sant Roc, la de Can Quicus dedicada a Sant Josep i la de Cal Tendre dedicada a la Mare de Déu del Carme... Hi ha també fornícules en algunes fonts públiques com la de Sant Pere dedicada a aquest Sant i la de Sant Antoni i Sant Genís i a la Mare de Déu de Montserrat, aquestes ja amb rajoles esmaltades. Marc Pons i Prat n’ha estudiat la mostra i ell junt amb Mn. Jordi foren els qui conduïren la passejada tot fent els comentaris pertinents davant de cada capelleta. Amb la passejada, tot comentant les fornícules coneguérem història i anècdotes d’unes famílies i un temps que és ben a prop nostre i que aquestes fornícules són un testimoni de la seva religiositat.
“Lletres de nit” al Casal. El Casal, organitzat pel grup de teatre, presentà diumenge al vespre un senzill però acurat treball sobre el poeta Joan Salvat- Papasseit, la seva vida i la seva obra poètica. Salvat, meravellós poeta i gran persona, va néixer a Barcelona el 1894 i morí a la mateixa ciutat, prematurament, el 1924 amb tot just complerts els 30 anys. Salvat-Papasseit és un gran poeta, un dels més rellevants i entusiastes poetes de la nostra cultura. Identificat amb el món humil i dolorós d’on provenia, Salvat encara que sempre està malalt, canta la vida, la quotidianitat més propera, la gent i també l’amor. La seva és una poesia de vivències, gairebé testimonial, franciscana, sempre positiva i bellíssima. El muntatge sobre Salvat-Papasseit es va fer al mateix Casal obligats per la crisi i per evitar despeses innecessàries. Fou un muntatge molt reeixit que apropà al nombrós públic assistent a la vida i obra del popular poeta barceloní.
De la Casilda Arnaiz i Somarriba. Dilluns acomiadàrem a la “Casi”, com la coneixem popularment a Vilassar. Una dona molt trempada, oberta i generosa, independent i simpàtica. Dona de fe, creient i coherent, s’abocà amb obstinació a la família, al veïnat i a la nostra vida social on treia el nas per tot arreu. Li agradava caminar i caminava molt. Va caminar sempre i fins al final, fins que va poder.
Casilda tenia 94 anys. Al cel sia. Preguem per ella tot agraint-li com es deia en el recordatori de comiat “tot allò que ens has donat i ens has deixat”.
Xavier Vilà

Full parroquial nº 47 18-07-10-A


 Marta i Maria
                         L’Evangeli d’aquest diumenge ens explica l’entranyable trobada que tenen les germanes Marta i Maria. Ens mostra clarament dues formes ben marcades d’actuar que té el cristià. Les dues maneres, però, són bones i les dues germanes les practiquen amb molt bona intenció. Per una banda, Marta, un cop ha arribat el Senyor a casa seva es posa a treballar per poder-lo servir. Maria per altra banda, es manté als peus del Mestre tot escoltant la seva Paraula. Nosaltres podem pensar que el més important és fer moltes coses bones i avui, el Senyor, ens vol tornar a recordar que el més important és Ell. No cal posar en contradicció una actitud amb l’altra, bé s’ha de treballar i cumplir amb les obligacions pròpies de cadascú. No obstant Jesucrist ens vol marcar quina és la prioritat en la nostra vida cristiana. No és pas el fer moltes coses, ni tan sols  tenir moltes responsabilitats o ser important. El més preat és apendre a estar als peus del Senyor contemplant-lo i escoltant els seus ensenyaments per després  poder portar-los a la pràctica. Amb la lluita constant, tot perseverant amb les dificultats que ens puguin sortir,  estem cridats a buscar moments d’intimitat amb el Senyor. S’entén que aquests moments són els de la pregària, la lectura de la Paraula de Déu, l’estudi del catecisme,  la lectura espiritual,….
Les paraules de Jesucrist vers Maria són molt significatives perquè entenguem la importància  que té el temps que dediquem a estar amb el Senyor. Li diu: La part  que Maria  ha escollit és la millor, i no li serà pas presa. Els moments de pregària són els més útils del dia, els més productius, els més importants. Recordem que aquests moments són els que no seran pas presos. Amb la lluita de cada dia per trobar moments de pregària estem vivint el primer manament de la Llei de Déu i el més important. El catecisme ens ensenya en el número 2098: Els actesde fe, esperança i  caritat que el primer manament ens mana, es fan amb l’oració. L’elevació de l’esperit a Déu és una expressió de la nostra adoració de Déu:  Pregària de lloança i d’acció de gràcies, d’intercessió i de súplica. La pregària és una condició indispensable per a poder Obeid els manaments de Déu.
Que l’exemple de Maria ens mogui a pendre una determinació ferma, a fer-nos el propòsit  de dedicar cada dia un temps a la pregària personal. També vull remarcar que a part de la pregària personal, la pregària de l’Església més important és la missa. El Concili Vaticà II va dir que la Missa és l’arrel de la vida interior del cristià. Una expressió molt significativa, doncs, una plana sense arrel no pot viure i unn cristià sense la Missa tampoc. Valorem també la Missa diària per Aixa anar creixent en amor de Déu.
Mn. Jordi, Rector

Full parroquial nº 47 18-07-10-B

Peregrinarem, si Déu vol, a Lourdes del 23 al 27 de setembre.

Ens unirem al 149è peregrinatge de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.
Per anar a la Peregrinació us podreu apuntar a la Parròquia mateix. La responsable és la Paquita Cervera.
Apuntarem durant la primera setmana de setembre en l’horari de despatx: dimarts de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre i el divendres de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre. De totes maneres caldrà que pel juliol ens feu saber qui podrà venir, per preveure la demanda de places a la Delegació de Barcelona.
Es pot venir com a malalt, Hospitalari o pelegrí. El preu del malalt és de 265€ tot complert, el de Hospitalari a partir de 265€ i el preu del pelegrí varia segons l’Hotel al que s’allotjarà.Reunions de la setmana Junta de la Congregacuó dela Mare de Déu dels Dolors, el dimecres 21 a2/4 de 9 del vespre.



Descoberta de fornícules
La parroquia participa a les vetlles d’estiu 2.010 organitzantuna passajada pels carrers del casc antic per descobri-hi les fornícules. Es farà un recorregut per la meitat Nord del poble i es mostrarà una desena de fornícules de la vintena que que hi ha a Vilassar. Es comentaran els diferents tipus de fornícules i les diverses imatges que es conserven en el seu interior. És una bona oportunitat per gaudir d’un patrimoni arquitectònic-religiós que, moltes vegades i a causa de les preses del dia a dia, no ens aturem per gaudir-ne. El punt de trobada serà davant de l’església 17 de juliol a les 18.00h.
Us hi esperem ! I no patiu per el calor, a l’acabar hi haura una mica de refresc per a tots.

Sant Jaume, apóstol patró d’Espanya
El proper 25 de juliol és Sant Jaume, patró d’Espanya. Tot i caure en diumenge per ser solemnitat celebrarem Sant Jaume. Ell és el que, segons la tradició, va introduir la fe a Espanya. A Zaragoza degut a un gran cansament per les dificultats de l’Evangelització se li va aparè ixer la Mare de Déu en un pilar i el a confortar i animar a que seguís endavant amb la missió d’anunciar l’Evangeli. Segons la tradició va morir màrtir a Jerusalem pels vols de l’any 44 i després fou translladat a Galícia on reposen les seves despulles mortals. Demanem al senyor que per la intercessió de Sant Jaume ens beneeixi amb el do d’una fe ben ferma.


Càritas parroquial
Roba per nadons i complements ( llits, cotxets ,…) oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes icigrons, conserves ( tonyina, sardines, tomàquet,…)

Necessitem una nevera urgentment Gràcies per la vostra col·laboració!





Defuncions
Pau Petit Capdevila, el 10 de juliol als 100 anys. Joan –Jesús Diví Artigas, el 10 de juliol als 96 anys.
Descansin en pau.

Estat de comptes
A la cartellera de l’entrada podeu veure l’esta de comptes de l’1 de gener fins el 30 de juny.

Full parroquial nº 47 18-07-10-C



D’aquests dies

Una impressionant manifestació popular. Dissabte a la tarda molts vilassarecs vàrem participar de la gran manifestació de Barcelona.

Pau Petit Capdevila. Dilluns acomiadàrem en Pau Petit, conegut i popular a Vilassar per la seva feina de paleta, de tota una nissaga de paletes que formaren l’empresa.
Home senzill d’empenta i noble, i tambéforça geniüt, fou un home de fe, coherent amb els seus principis.
Una gran persona.
En Pau tenia 100 anys , lluïa i mostrava  amb orgull la medalla amb que l’honorà la Generalitat de Catalunya en cumplir-los. Que al cel sia.

Xavier Vilà