PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



divendres, 17 de setembre de 2010

Festa de la Mare de Déu dels Dolors

El passat dimecres dia 15 de setembre vam celebrar la festa de la Mare de Déu dels Dolors en la Missa de 8 del vespre. En aquesta festivitat es proclama l'Evangeli en el qual Jesús en la creu ens dóna a la Verge Maria com a mare nostre. En aquest moment li diu al deixeble estimat, que podem ser tots nosaltres, que l'aculli a casa seva. Que vulguem acollir a la Verge Maria a casa nostre, és a dir, a dins el nostre cor. Resem-li i confiem en la seva força intercessora davant Déu. Amb els seus dolors veiem també que el sofriment que Déu permet que tinguem, viscut amb fe, no s'acaba aquí. Tenim sempre un gran motiu d'esperança i és que Jesucrist ha ressuscitat i com ens diu en l'Evangeli; aquell que creu en mi té vida eterna. Vivint fidels al que l'Església en ensenya sabem que arribarem al port de la salvació encara que ens toqui remar a contra corrent. Tenim l'ajut de dos sagrament que ens acompanyen al llarg de tot el trajecte: la Missa els diumenges i de diari i la Confessió.

dijous, 16 de setembre de 2010

Festa de la Mare de Déu de la Fuensanta



El passat diumenge dia 12 per la tarda vam celebrar la festa de la Mare de Déu de la Fuensanta. Una celebració senzilla però, molt viscuda amb tots els que hi vam participar. La Mare de Déu ens porta sempre cap a Jesucrist i també ens el dóna contínuament. A partir del seu SÍ a l'anunci de l'Arcàngel Gabriel va concebre en les seves puríssimes entranyes al mateix Jesucrist, salvador del món. Després, al llarg de la seva vida, ha prolongat el seu generós SÍ cercant en tot fer la voluntat de Déu. La Verge Maria va tenir i té fins a la fi dels temps una missió peculiaríssima, ara des del cel intercedeix per tots nosaltres, els seus fills. Ens acompanya en el nostre camí diari perquè no ens descuidem que el nostre camí, per ser autèntic, l'hem de fer tot seguint les petjades que Jesucrist va deixar en la terra. També actua sobre tot en els sagrament, és mitjancera de totes les gràcies. Aquí hi ha una referència directe a l'advoació de Mare de Déu de la Fuensanta. Ella és la font i ens dóna sense parar l'aigua de la vida eterna que és Jesucrist, nostre Senyor. Quan anem a la Santa Missa rebem a Jesucrist de les seves puríssimes mans, quan rebem el perdó sacramental en la confessió rebem el perdó de Jesucrist de les seves corredentores mans.
Mare de Déu de la Fuensanta, que per la teva intercessió rebem el do de la fe cada cop amb més força.

festa major del Sants Genís 2010

El passat 25 d'agost vam celebrar la festa major del titulars de la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt. Veiem tot seguit unes fotos de la celebració de l'Ofici Solemne en honor dels Sants patrons. Aquesta notícia la publiquem amb retràs degut a problemes tècnics, disculpeu el retard.




Agraïm als mossens del nostre arxiprestat i amics i a tots els que heu col·laborat perquè poguéssim celebrar amb la major dignitat possible l'Ofici Solemne en honor dels nostres sants patrons.

També agrair a Mn. Josep Maria Vendrell per oferir-nos el sermó de l'Ofici. Tot seguit podeu llegir-lo.


Homilia de l’Ofici de Festa Major dels Sant Genís de Vilassar de Dalt
Reverent Sr. Rector d’aquesta  Parròquia de Sant Genís de Vilassar, germans sacerdots concelebrants, i germans tots en el Senyor. Som aquí per celebrar la festa de dels Sants Genís, un d’Arlés i l’altre de Roma, un comediant i l’altre Notari, segons ens diu la tradició. Però avui, en aquesta festa ens hem reunit al voltant de la taula de Paraula i del Pa per celebrar la festa dels nostres Sants Màrtirs els dos sants Genís. sabem que van ser uns veritables cristians que van confessar la seva fe amb el martiri. les veritables persecucions van marcar profundament l’Església antiga. Podem dir que fins a l’albada del segle IV, cada generació cristiana va conèixer, duna manera més o menys aguda, l’alegria del martiri.
Al començament, els pagans confonien sovint els cristians com una secta, i els menyspreaven i els perseguien per ignorància, per la ràbia que els tenien. Però, les coses anaren canviant, molts homes i dones abandonaren llur religió pagana i començaren en creure un sol i únic Déu, i en Jesucrist i que va descarregar contra ells la persecució més violenta contra el cristianisme. Dioclesià, llança l’un darrera l’altre uns edictes, que ataquen l’Església.
La història detalla com els cristians són martiritzats i els arxius, encara que molts foren destruïts, donen testimoni com tots els individus i els bens són requisats i només coneixen una sola pena: la mort. Hem escoltat l’Evangeli i hem vist com Jesús, tot subratllant l’afany legítim de l’home té de viure, accentua la necessitat de la renúncia pròpia, assegurant que “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; però, el qui la perdi – per causa d’Ell- la salvarà.” Entenem bé això quan ho referim als màrtirs que portats per l’Esperit de Crist, vessen per Ell la sang. Amb tot, la paraula de Crist té un abast universal. No tothom és cridat al martiri de sang; però, tothom és cridat a la crucificació lenta de cada dia. Si volem la salvació, cal que neguem resoltament el propi egoisme, aquell JO de pecat que portem de naixement. Aquest JO ha de morir, si vol renéixer com a criatura nova.
El qui rep la gràcia del martiri cruent, fa opció definitiva sepultant de cop la seva vida en la sang de Crist i ressuscitant madur per a la vida eterna. En canvi, el cristià normalment haurà de repetir mil vegades la seva opció per Crist, en una renovada conversió de cada dia, que farà el seu martiri lent i monòton. Perquè el nostre JO de pecat, sepultat a la pica baptismal, torna a aixecar sovint el cap i s’estableix en nosaltres un duel entre l’home de pecat i l’home de la gràcia. Si som fidels, la gràcia de Crist triomfa i l’home de pecat és finalment anorreat a plenitud d’edat, traspassa el llindar de la glòria.
Germans que per la intercessió dels nostres dos Sants màrtirs Genís, ens protegeixin de tot mal i ens donin la força necessària, per afrontar amb valentia el nostre camí cristià. Que així sigui.
Reliquiari dels Sant Genís


Amb humor i amb valentia
ens porteu al Paradís.
Infoneu-nos coratgia 
Patrons nostres Sants Genís
(Goigs a lloança dels Sants Genís)

dimecres, 15 de setembre de 2010

Full parroquial nº52 12-9-7-2010-A

La conversió
Les dues paràboles d’aquest diumenge acaben de la mateixa manera, l’alegria que hi ha al cel per la conversió, encara que sigui la d’una sola persona. L’acontentament de Déu perquè ha tornat a la casa del Pare, que és l’Església, una persona que abans en formava part activa, és immensurable.
Seguim amb les dues paràboles, una de l'ovella perduda i l’altra, la moneda de plata també perduda. Els dos exemples són quelcom que els hi pertany: tan l’ovella al pastor com, la moneda a la dona. L’alegria ve donada perquè han retrobat alguna cosa que els hi pertanyia,  que era seu i havien perdut.
Aquesta és la comparança que el Senyor vol que entenguem en la relació de propietat que tenim amb Déu. Som de Déu, especialment a partir del baptisme. Déu ens ha comprat amb un preu altíssim, amb la vida del seu fill Jesucrist. Nosaltres no ens pertanyem ja a nosaltres mateixos, sinó que pertoquem a Déu. La nostra vida fora de la relació amb Déu perd el seu sentit, perquè d’alguna manera estem actuant contra la nostra naturalesa que, ja no és carnal, sotmesa a les seduccions del món, sinó principalment espiritual alimentada i conduïda per Jesucrist en la seva Església.
Deixar-nos portar pel Senyor és la felicitat aquí en la terra, saber que estem fent la seva voluntat omple de sentit la nostra vida. Per altra banda apartar-se de l’Església i viure com si Déu no existís o fer-se una religió a la pròpia mida, no satisfà el nostre esperit perquè hem estat consagrats a Déu des del nostre baptisme. Consagrat vol dir apartat per una funció o missió determinada. Nosaltres hem estat apartats,  per ser llum allà on estiguem, tot fent un us responsable de la pròpia llibertat la qual és un do que només tenim les persones. Podem lliurement estimar o odiar, fer la nostra o obeir Déu, en la nostra lliure elecció es juga la nostra salvació i probablement la dels que ens envolten i que estan subjectes a la nostra influència. Durant tota la vida el Senyor ens brinda l’oportunitat de que ens convertim i que ens deixem alçar i portar  per les seves espatlles que són l’Església i els sagraments.
Mn. Jordi, rector

Full parroquial nº52 12-9-7-2010-B

Nou llibre de Mn. Joaquim Vives. “Pètals del meu cor”
El preu és de 15 amb el regal d’un altre llibre anterior de Mn. Joaquim. Podeu adquirir-lo dirigint-vos a la Rosa Mestres.















Festa del Sant Crist del Camí del Mig.
El diumenge 19 de setembre, a les 5 de la tarda, celebrarem davant mateix de la capella del Sant Crist del Camí del Mig, la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. En acabar la Sta. Missa, com cada any, s’està preparant la festa popular que viurem seguidament.












Ajuda a les víctimes de les pluges torrencials i les inundacions al Pakistan.
Des de Càritas parroquial volem agrair els donatiu que heu fet per aquest motiu. Ha estat de 218,5



Junta de la congregació de la Mare de Déu del Roser.
Ens reunirem el proper dimecres dia 15  a 2/4 de 9 del vespre.

















Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.
Organitza una sortida a la parròquia de Santa Maria de Mataró. El motiu és la visita de la meravellosa Capella de la Mare de Déu dels Dolors que hi ha a la parròquia amb unes excepcionals pintures d’Antoni Viladomat. La sortida serà el dissabte 18 de setembre a 2/4 de 10 del matí i tornada pels vols de les 2 del migdia. Anirem amb autocar i el preu és de 6. Per apuntar-vos seran els dies 7, 10 i 14 de setembre dins l’horari de despatx. Ja avisarem del preu. Animeu-vos a venir, ja que sens dubte és el millor conjunt de pintura barroca catalana del s. XVII.
Les zeladores de la Congregació dels Dolors i Mn. Jordi , us hi esperem!!!.









Dues festes aquesta setmana
Dimarts 14, festa de l’exaltació de la Santa Creu.
Dimecres 15, festa de la Mare de Déu dels Dolors.
Missa en l’horari habitual, a les 8 del vespre. Mirem de participar en les festes que l’Església ens ofereix per així rebre les gràcies que Déu ens vulgui donar.




Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
Gràcies per la vostra col·laboració!














Visita del Sant Pare a  Bacelona
El Papa Benet XVI arribarà a Barcelona provident de Santiago de Compostel·la el dissabte, 6 de novembre. L’Endemà, el diumenge 7, dedicarà l’església i l’altar de la Sagrada Família, i resarà l’Àngelus a la façana del Naixement. Després de dinar a l’Arquebisbat amb l’espiscopat, el Sant Pare visitarà l’Institut Nen de Déu, una obra beneficosocial de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors dedicada a l’assistència de joves amb síndrome de Down i altres discapacitats.
Tot seguit, Benet XVI tornarà a Roma.
Durant el matí del diumenge no hi haurà misses pel matí, segons ha decretat el Sr. Cardenal el 14 de juliol de 2010. Per la tarda sí que hi haurà Missa a les 8 del vespre. Els feligresos que no vagin a la Missa amb el Sant Pare a Barcelona, tindran Missa a la Parròquia, el dissabte 6 i el diumenge 7,  ambdues a les 8 del vespre.



Virgen de las Maravillas
El diumenge 3 d’octubre, celebrarem la festa de la Virgen de las Maravillas. Celebrarem la Missa de 2/4 de 12 del migdia a Can Rafart. La Missa de 2/4 de 12 del migdia de la parròquia passa, en aquest diumenge, a Can Rafart. Els que no pugueu venir a Can Rafart hi ha les demés Misses; la de la vigília del dissabte i les del diumenge. Més endavant ja donarem més informació.












Difunts del mes d’agost
Domingo Colomé Moratones, el dia 2 als 86 anys, Antonio González Écija, el dia 3 als 87 anys, Juan Gesa Mulleras, el dia 7 als 85 anys, Rosario Soriano González, el dia 10 als 82 anys, Trinidad Vilaplana Serrés, el dia 13 als 95 anys, Inés Fajardo Matallana,  el dia 27 als 78 anys, Luis Wic Ruiz,  el 29 als 87 anys. Descansin en pau.

Defuncions
Dolores Gil Martínez, el 1 de setembre als 93 anys, Rosa Corney Brach, el 3 de setembre als 80 anys, Amadeo Casals Pons, el 6 de setembre als 79 anys.

Full parroquial nº52 12-9-7-2010-C

D'aquest dies
Del Viatge a Nova York. La setmana passada un nodrit grup de vilassarencs, 42 exactament, encapçalats pel Sr. Alcalde i algun regidor, viatjaren fins a Nova York, als EEUU d’Amèrica, per conèixer i admirar l’obra arquitectònica de Rafael Gustavino, l’arquitecte de La Massa, que del 1880 fins ben entrat el segle XX, construí, o millor dir cobrí a través del “Gustavino System” un miler d’edificis públics fossin esglésies, estacions de tren i metro, museus i bancs, etc...
Dolmens, menhir, fites i creus. Diumenge una cinquantena llarga de persones participaren de la Passejada Cultural que ha organitzat el Museu, enguany per la muntanya i per la vessant que dóna al Vallès, pel límit del nostre terme. Sortint del dolmen de Can Boquet ens adreçarem al menhir de Cal Camat, d’allà a la pedra de terme del Puig Calvell fins arribar-nos a la Pedra del Diable, el menhir que hi ha ja a tocar del terme de Vallromanes, per acabar a la Creu de Can Boquet. I dinàrem a l’era i a l’ombra de Cal Vidrier.
La Festa de la Galbanya. El passat cap de setmana el veïnat de la Galbanya-Sant Pere celebrà la festa del Barri, enguany també a les pistes d’esport de l’Institut Jaume Almera. Un atractiu programa ha agrupat grans i petits per escoltar contes, compartir  sopar i ball a la fresca, xocolata desfeta i jocs per la canalla... I diumenge, dia 12 a la tarda, encara hi haurà la missa en la menuda i acollidora placeta dedicada a Mercè Comas.
De l’Amadeu Casals i Planas. Dimecres acomiadàrem a l’Amadeu Casals, una persona coneguda i popular a Vilassar, treballador i posteriorment empresari del tèxtil, atleta, mariner, artista pintor, mestre de l’aquarel·la, apassionat per la família, el mar, la pintura, la música ... per la vida, per tot esclat de vida. Actiu a la comunitat, el recordem també en el Cos de Portants del Sant Crist de la Parròquia. Al final de les exèquies, la seva filla Anna, en representació de la família ens adreçà unes sentides paraules de comiat sobre l’Amadeu, que el fan proper i són alhora un gest d’agraïment de les que us en passem un resum: “Pare, quant pare que eres. Eres tot. Eres aigua, t’encantava el mar. O bussejant o amb barca o perdut en una caleta. T’agradava pintar i justament pintar jugant amb l’aigua, fer aquarel·la... Vas ser una persona lluitadora, treballadors, constant. Quant una cosa se’t posava al cap, l’aconseguies, ja ho crec. Quin llistó tan alt que ens has deixat. Mare, com el trobarem a faltar. Heu passat més de 50 anys junts, quin exemple ... home de caràcter, home que omplia el tot. Ers la Força... Adéu Pare, tots t’estimem molt i et trobarem molt a falta. Petons”.Tenia 79 anys. Al cel sia.
“Pètols del meu cor”  el nou llibre de Mn. Joaquim Vives. Aquest estiu ha sortit la venda un nou llibre de Mn. Joaquim, que en l’escaiença dels seus setanta-quatre anys i cinquanta de vida sacerdotal, hi recull vivències personals, records de la seva infantesa, de la seva família, l’escola, el col·legi, el seminari i també de la seva ordenació sacerdotal. Dels anys de vicari a Castellà del Vallès, a Sant Maria de Barberà,  i posteriorment, ja de rector a “La Creu” de Sabadell, i aquí Vilassar, Esparreguera i ara, a Barcelona a “Sant Miquel dels Sants”. El llibre continua amb tot un recull de Pensaments i Poemes, Estampes de Vilassar ... Hi ha també les notes poètiques a la memòria de persones ben conegudes, també Nadales i una col·lecció de Goigs, la majoria d’aquí Vilassar. Un llibre entranyable, proper per la temàtica i per l’autor, conegut i estimat de tothom.
Trobada de malalts, a La Cisa. Dimecres, coincidint amb la festivitat de les Mares de Déu trobades, varem celebrar el tradicional aplec de malalts a La Cisa. En una agradable tarda d’estiu, malalts, familiars i acompanyants, compartírem       l’Eucaristia en l’ara espaiosa placeta a tocar del santuari. Presidí l’Eucaristia el bisbe auxiliar, Mn. Taltavull, acompanyat de l’arxiprest i rectors de les parròquies veïnes, amb qui concelebrà. Acabada la Missa, compartírem un deliciós tall de coca i una mica de refresc.Una bonica festa de germanor amb malalts i gent gran,  de la que tots ens donàrem Gràcies a Deu.
Xavier Vilà.

diumenge, 12 de setembre de 2010

Enquesta 8

Durant els mesos d'estiu, la parròquia ha treballat per acostar una realitat social i religiosa mot present als carrers del nostre poble que transmeten aquesta vinculació religiosa entre la gent de Vilassar i l'esglèsia que ultrapassa les parets i els límits físics del propi edifici, les FORNICULES.

L'estiu és un moment de relaxament i que dóna una mica més de temps per passejar.
Tant és així, que la pregunta - enquesta del blog d'aquesta setmana vol acostar-nos i fer-nos descobrir una fornícula, situada fora de Vilassar, concretament a Barcelona.
L'enquesta número 8 del blog ens ha d'ajudar a descobrir de quin sant-patrona de la ciutat de Barcelona estem parlant.

Bacelona té dues patrones. Una és la Mare de Déu de la Mercè, dintre de pocs dies serà la seva festa, que és patrona de la diòcesi de Barcelona.
L'altra santa és de la de qui volem parlar-vos.
"Quina és la santa de la fornícula de la imatge?".

Adjunt a aquesta publicació del blog, us mostrem unes imatges de la seva capelleta-fornícula a la Baixada que en porta el seu nom i una poesia de Mn. Jacint Verdaguer (en suport ceràmica que hi ha al peu de la mateixa sobre la font).
Si es clicka sobre la imtage aquesta es fa més gran i és possible llegir-ne la poesia.

Cal dir que la imatge va ser robada fa pocs anys, cosa que va provocar un enrenou considerable entre els veins, que lluy de renunciar a la imatge van engegar una campanya per restablir-ne la figura.
Quan sapigueu la imatge en sabreu la ubicació (el carrer-baixada en porta el nom) i tindreu una bona excusa per "anar a ciutat" i descobrir-la in situ.

Resultats de l'enquesta 7

Ja ha finalitzat el plaç per respondre a la 7 enquesta proposada des del blog parroquial.
Els resultats de la pregunta: " De la llista següent, quina és la imatge de les fornícules del poble més propera a l'esglèsia? han estat els següents:
St Miquel ... 0 vots ... 0 %
St Antoni ... 0 vots ... 0%
St Roc ... 4 vots ... 100%
St Pere ... 0 vots ... 0%

Efectivament, St Miquel el trobem a la façana de cal Notari, St Antoni, el trobem a can Banús (provinent de can Coll), i Sant Pere (amb doble localització), a l'Hospital i a la Font de la Riera de Targa.
Així doncs, la resposta correcta era la de Sant Roc, que el trobem entre el forn de can Corre i cal Baster.

Possiblement, però, de tot el conjunt localitzat no serien les més properes, ja que hi hauria la de can Serra o la de la casa del carrer Manuel Moreno-pl de la Vila, la de can Pey, la Sta Fe de can Jaume Mateu o la Mare de Déu de can Bateta.