PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



divendres, 24 de setembre de 2010

Visita del Sant Pare Benet XVI al Regne Unit


Interessant article que explica els fruits de la visita del Sant Pare Benet XVI al Regne Unit.
La revista satírica britànica Private Eye sol publicar hipotètiques cartes de disculpa de la premsa quan l'opinió que transmeten sobre una persona és desmentida per la realitat.
“Podria aplicar-se a la visita d'Estat del Papa Benet XVI”, afirma Dominic Lawson, editorialista de The Independent, a la seva columna d'avui Pope Benedict ... an apology. ( Papa Benet... una disculpa )
El Papa. Una disculpa. Volem demanar disculpes per descriure la Seva Santedad com el líder tirànic amb botes militars d'una institució corrupta entossudida a la violació de nens i l'extermini de tot el continent africà.  Ara acceptem que és un home vell i dolç, que mai és més feliç que quan besa els bebés, i que aquest país té molt per aprendre de la seva humanitat i la seva preocupació pels més dèbils de la societat".
Amb aquest to irònic, Lawson constata el canvi de to generalitzat de la premsa anglesa després de la visita del Papa. El mateix Independent, constata, ha publicat comentaris editorials que “haguéssin estat impensables una setmana abans”.
“Quan algú és qualificat com un monstre ( o “un vell lasciu amb sotana”, com va dir en Richard Dawkins) i sorgeix com una modesta figura acadèmica visiblement incòmoda amb la grandiloqüència política d'una visita d'Estat, els opinadors perceben que els seus lectors preferirien un to més amable”, afirma Lawson.
“Sospito que és precissament el carácter apolític del Papa Benet XVI que li atorga un cert atractiu popular, inclús a aquells que no són membres de l'Església Catòlica, i que, sens dubte, no se senten obligats a seguir els seus inamovibles pronunciaments doctrinals”.
 
Conclou el columnista, que va ser director de l'Spectator: “La humilitat és potser la més difícil de les virtuts; els més pressumits crítics laicistes del Papa podrien aprendre del seu exemple”. 
No és l'únic comentari al respecte. Al “dia després” de la visita, segons constata un informe de Catholic Voices, es fa patent la moderació de la premsa anglesa de tots els àmbits d'opinió, així com l'unànime reconeixement de l'èxit de la visita, contra gairebé tots els pronòstics.
Repassant una per una les cinc principals capçaleres angleses, en la seva edició del dilluns 20 de setembre, l'informe mostra com ha estat la cobertura de la beatificació del cardenal Newman a Cofton Park.
Desde l' esquerra
Així, The Guardian, representant de l'esquerra liberal, dedica una doble pàgina a un reportatge sobre la beatificació, firmat pel seu corresponsal religiós Stephen Bates.

Una altra corresponsal, Riazat Butt afirma que "l'èxit real d'aquest viatge històric no va ser Benet XVI sinó el seu grey, que el seu ramat, va desafiar les expectatives i la publicitat negativa per donar la benvinguda al Papa a la Gran Bretanya."
A la secció de comentaris del diari, un dirigent recorda als lectors el perquè The Guardian dóna suport a la visita "malgrat el conservadorisme intransigent i cruel de vegades de Benet XVI" ja que "es tractava d'un assumpte diplomàtic seriós".

L'editorial no creu que el Papa hagi superat "la divisió religiosa-laica", però té algunes paraules crítiques contra els manifestants, que "potser no veuen cap connexió entre ells i les torbes antipapistes del passat, però hi ha un fracàs en donar a la fe el respecte sincer que se li deu".
A la secció del defensor del lector, es destaca la crítica de molts lectors cap al que consideren l'"hostilitat instintiva a la religió" per part del diari, encara que l'ombudsman al·lega l'extensa cobertura donada per The Guardian a la visita.
Potser el canvi més simptomàtic hagi estat, com recollia l'inici d'aquesta notícia, el cas de The Independent, diari, que durant el període anterior a la visita s'havia fet a si mateix portaveu del sector laicista més agressiu.
Al seu editorial d'ahir, Benedict spoke to Britain ( Benet va parlar a G. Bretanya ), el diari admetia que la visita "havia anat millor, fins i tot molt millor del que podia esperar-se, gràcies sobretot "al que el Papa va dir i a com ho va dir", mostrant "que té un costat molt més càlid, més humà i menys rígid del que sembla a distància."
"I respecte a les seves al·lusions a com  d'arriscat és per a la tolerància desterrar la religió als marges, potser hagi deixat una Gran Bretanya amb la ment una mica més oberta que quan la va trobar", conclou l'editorial de forma sorprenent.
Conservadors
Per la seva part, el Daily Mail, conservador, publica un comentari firmat per Stephen Glover, en el que afirma que la visita "va anar molt més enllà" d'un èxit que la pròpia jerarquia catòlica no s'esperava: "el Papa va parlar a l'ànima del nostre país, afirmant les veritats morals eternes que els nostres propis líders polítics i religiosos prefereixen evitar".
Un dels èxits sorprenents que subratlla Glover i que recull l'editorial del diari és el "rostre jove" de l'Església catòlica britànica, i critica els ateus radicals contraris a la visita: "no tenen res a oferir com a camí d'esperança per als joves ni per a ningú"
The Times no dedica un editorial, però sí publica un reportatge de Richard Owen, el seu corresponsal a Roma, que se sorprèn de l'èmfasi del Papa en el "sa pluralisme" i les "diverses tradicions religioses", de la societat britànica, assegurant que "aquest no és l'home que va ser elegit Papa fa cinc anys.
Finalment, el Daily Thelegraph porta a un Papa somrient a la portada, i afirma que aquest "semblava molt més preocupat en reconduir el diàleg entre l'Església i la societat civil que en fer convertits", mentre critica les "exageracions laicistas"
Inma Álvarez/Zenit

 

dijous, 23 de setembre de 2010

Propera beatificació d'una jove del moviment dels Focolars

Interessant notícia d'una pròxima beatificació d'una noia jove que va morir al 1990. Que ella, des del cel, intercedeixi pels joves del nostre poble perquè  trobin en el seu cor amb l'amor incondicional que ens té Jesucrist.



Chiara Badano
Adolescent focolarina morta en 1.990 serà beatificada aquest dissabte 25 de setembre
Va morir el 7 de octubre de 1990. Els darrers mots a la seva mare van ser: “Sigues feliç perquè jo ho sóc”
Un partit de tennis quan tenia 17 anys fou l'event que va cambiar radicalment la vida de la Chiara Badano  (1971 – 1990).  Allà va començar a sentir dolors molt forts. Era el principi de la malaltia que, mesos després, la va portar a la mort.  "Per tu, Jesús, ¡si tu ho vols, jo també ho vull!", eren les paraules que repetia durant l'agonia.
Chiara pertanyia al Moviment dels Focolars, fundat a Itàlia per la Chiara Lubich el 1943. Serà beatificada aquest dissabte a les 16 horas al Santuari del Diví Amor a Roma, en una cerimònia que presidirà monsenyor Angelo Amato, prefecte de la Congregació per la Causa dels Sants, en representació del Papa Benet  XVI.
Chiara: l'alegria de la llar
Després d'11 anys de matrimoni, als esposos Ruggero i Maria Teresa Badano se'ls va cumplir el somni de l'arribada de la seva primera i única filla: la Chiara, que va nèixer el 29 d'octubre de 1971 en un petit poble anomenat Sassello, ubicat a la regió de Ligúria, al nord d'Itàlia.
“No era només filla nostra. Era, en primer lloc, de Déu i com a tal l'havíem d'educar, respectant la seva llibertat”, testimonïa la seva mare, en un vídeo que pot veure's a la pàgina oficial de la seva beatificació http://www.chiaralucebadano.it/
El 1981 va conèixer el moviment dels Focolars, gràcies a una amiga anomenada Chicca que la va convidar a formar part del moviment GEN (Generació nova) “A Jesús el va posar en el primer lloc. L'anomenava “el meu espòs”, va dir en diàleg amb ZENIT la Maria Grazia Magrini, vicepostuladora de la causa de la Chiara Badano.
De jove li agradava cantar, ballar, jugar a tennis i patinar. Li encantaven la muntanya i el mar. “També intentava anar a missa cada dia” diu la Maria Grazia.
Un dia, jugant a tennis, va sentir un dolor molt fort: “Va tornar a casa molt pàl·lida i va pujar les escales”, diu sa mare que li va demanar: “Per què has tornat, Chiara?” i ella li va respondre: “perquè durant el partit he sentit un dolor tan fort a l'esquena que m'ha caigut la raqueta”.
Els dolors anaven empitjorant. Després li realitzaren un TAC. El resultat fou el més temut: un osteosarcoma. La seva mare encara recorda quan va arribar a casa després de la primera sessió de quimioteràpia. No volia parlar:”La mirava i veia l'expressió del seu rostre, tota la lluita que estava combatent dintre de sí mateixa per a donar el seu sí a Jesús”. Després de 25 minuts li va dir a sa mare “ara pots parlar”.
La Chiara fou sotmesa a una operació que no va tenir èxit; des de llavors va perdre l'ús de les seves cames. Segons la seva vice postuladora, aquesta jove esportista, tot i el moment tan dolorós va dir: “Si hagués de triar entre caminar o anar al paradís, no tindria dubtes, escolliria el paradís”, va dir la Chiara. En aquell temps l'amistat amb la Chiara Lubich, fundadora del moviment dels Focolars, va fer-se més forta i aquesta va decidir de dir-li Chiara “Luce” Badano.
D'aquesta manera transcorregueren diversos mesos d'agonia que la varen ajudar per a preparar-se en el seu encontre amb Jesús: “ Els moments més bells van ser durant el darrer estiu”, testimonïa la seva amiga Chicca. “Ella romania inmòbil al seu llit”, recorda. La Maria Grazia destaca l'actitud de la Chiara: “No va plorar, no es va plànyer, mirava en un moble la imatge de Jesús”.
La Chicca explica que la jove va voler preparar el seu propi funeral: els cants de la missa, el vestit i el pentinat: “Tot per a ella era una festa. Em va dir que volia ser enterrada amb un vestit blanc, com una esposa que va a trobar-se amb Jesús”.
I li va fer una última exhortació a sa mare: “Quan em vesteixis, hauràs de repetir tres cops: Ara la Chiara veu a Jesús”. La Chiara va demanar que les còrnies dels seus ulls fossin donades a dos joves. Va morir el 7 d'octubre del 1990. Els darrers mots a la seva mare van ser: “Sigues feliç perquè jo ho sóc”.
Carmen Elena Villa/Zenit




dimecres, 22 de setembre de 2010

Festa del Sant Crist del Camí del Mig 19-9-2010

El Sant Crist uneix el Cel i la Terra
Celebrarem un nou any la festa del Sant Crist del Camí del Mig. En aquesta festa el Senyor ens aplega al voltant seu els veïns dels pobles que limiten en aquest punt davant la imatge del Sant Crist, Jesucrist clavat a la Creu amb els braços estesos amb un clar signe de que vol acollir tothom. La creu que és formada per dos pals, un vertical i un altre horitzontal, si faltés algun d’aquests dos pals, ja no seria la creu. Jesucrist, clavat a la creu, ens ensenya que en Ell s’ha unit la verticalitat, que simbolitza la divinitat, el pal que mira al cel, i la horitzontalitat, que significa el món, la vida humana, etc... En Jesucrist, clavat a la creu, l’home torna a estar prop de Déu i Déu torna a estar amb els homes. El Sant Crist té un significat ben palès. Ens parla de l’amor de Déu, d’un amor que no té límits, d’un amor absolut, d’un amor nou que no mort perquè Jesucrist ha ressuscitat. En primer lloc, el fonament d’aquest amor és que ve de Déu i només això ja li dóna un significat nou i ple. En segon lloc, és que el fonament d’aquest amor nou és el del perdó. Jesucrist s’ofereix ell mateix per pagar pels nostres pecats. Ell acull la nostra maldat i ens dóna el seu amor diví i ens cura del verí del pecat que lentament, o de manera ràpida, ens porta a la mort, com diu en l’Evangeli del dia de la festa: I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creguin en Ell tinguin vida eterna. El sagrament en el què experimentem el perdó de Déu és el de la Confessió. Amb aquest sagrament recuperem la Gràcia de Déu, si l'havíem perdut. Estar units a Crist ens permet que també entre nosaltres ens perdonem i puguem així viure una convivència basada en la sinceritat i la fraternitat cristiana.
Dono les gràcies a tots els que amb el vostre esforç i il•lusió feu possible aquesta festa.
Que tinguem tots una molt bona festa del Sant Crist del Camí del Mig.
Mn. Jordi
( Aquest escrit és el que va sortir en el programa de la festa)

Un altre any ens vàrem trobar sota la capelleta del Sant Crist, al Camí del Mig, per celebrar la Festa de la Creu. Va ser una tarda de ple estiu, i ens aplegàrem una bona colla,per assistir a la Missa presidida per Mn. Jordi i concelebrada
per Mn. Aureli i Mn. Manel.
A l’homilia, Mn. Jordi ens recordà que la Creu es el signe principal del Cristià, i que fora molt bonic i alhora molt devot, que tinguéssim a casa nostra alguna habitació presidida per la Creu. Acabada la Santa Missa, vam fer l’adoració de la Vera Creu, mentre es cantaven els Goigs.
Seguidament, vam anar tots cap a l’era, per gaudir d’un petit espectacle de poesia, uns balls de gitanes, country, sevillanes, Line Dance i balls de saló.
Vam fer un ressopó amb galetes i pastes, vi bo i refrescos, i tothom va marxar amb una gran bossa de regals, plantes i roses per les  senyores.
Resumint: vam passar més de dues hores ben agradables, fent palesa la nostra fe i germanor.
Una festa popular i molt entretinguda, moltes gràcies als organitzadors.

To seguit fotos de la festa: 


EL CRISTO DEL CAMI DEL MIG

El diumenge més proper
al catorze de setembre,
cada any ens anem trobant
als peus de la capelleta
del Cristo al Camí del Mig,
Que alhora és la Creu de  Terme
de cinc pobles maresmencs.
Els dos Vilassars, Premià,
de Mar i de Dalt,
i Cabrils, que també hi és.

Fem una Missa Solemne
sense Església, un simple altar
amb una taula de fusta
i moltes flors al voltant.
Venen capellans d’arreu
que dinen amb la Pepeta,
crec que algun Bisbe ha vingut
fent més gran la nostra Festa.

Fraternal, devota cita
De cinc pobles cara al mar,
Crist del Pla, fet eremita
Sigueu nostre tutelar.

Es ben curiós el silenci,
la pregària i les cançons,
dins cadascun de nosaltres
ens guardem les emocions.
Uns vénen perquè els hi agrada;
altres per obligació;
altres per gaudir la festa.
Entre tots fem la munió.
Déu és present ara i sempre
i el Cristo és enmig de tots.

En acabada la Missa,
desprès de ser beneits,
cantem els Goigs en lloança
del Crist del Camí del Mig.
S’acaba la cerimònia,
i ens anem tots cap a l’era
per gaudir de l’espectacle,
fer un bon xarrup al porró
i menjar quatre galetes

que, com sempre la Pepeta,
ens ha  portat per tothom.
I quan dic que és la Pepeta
vull dir l’organització
que dedica moltes hores
per que tot surti rodó.

Després venen els regals,
la major part, donatius,
de persones i entitats
que volen que aquest diumenge
sigui cada any més festiu:
Les roses per les senyores,
les plantes per als capellans,
també a les autoritats.
Fem festa una bona estona.
Marxem contents, tots plegats.

Fraternal, devota cita
De cinc pobles cara al mar
Crist del Pla fet eremita
Sigueu nostre tutelar 
                             Miquel Carlos

dimarts, 21 de setembre de 2010

Sortida a visitar la Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró

Organitzat per la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de la nostra parròquia, vam fer una sortida durant el matí del dissabte 18. Vam visitar la Capella de la Mare de Déu dels Dolors que té la Basílica de Santa Maria de Mataró. Vam sortir de Vilassar de Dalt a 2/4 de 10 del matí i vam tornar a les 2 del mig dia. En Xavier Alarcón ens va fer una estupenda visita guiada de la capella. Després de la visita vam resar nona, hora menor del breviari, amb una breu catequesi sobre la Mare de Déu.Tot seguit vam visitar l'altar barroc de la Mare de Déu del Roser i finalment, vam anar a la capella de les Santes Juliana i Semproniana patrones de Mataró. En aquesta capella hi ha també les despulles del recent beat Dr. Josep Samsó, antic rector de Santa Maria de Mataró i que va morir màrtir durant la Guerra Civil. En aquesta capella vam acabar resant l'estampa del Beat. En un moment de la visita ens va saludar Mn. Joan Barat, actual rector de la Basílica. Finalment vam prendre una mica de refrigeri en el pati de la Basílica. Ha estat un matí amb un bon contingut cultural i espiritual. Tot seguit podeu veure algunes fotos de la sortida.

Full parroquial nº 53 19-09-10-A


Riqueses veritables
              En aquest diumenge el Senyor ens anima a que fem un bon ús dels béns temporals: les riqueses enganyoses. Ser uns bons administradors de les riqueses enganyoses perquè ens pugui confiar les riqueses veritables. Per poder arribar a les riqueses que Ell ens ofereix ens cal, al llarg de la nostra vida, ser uns bons administradors de tot el que Déu posa a les nostres mans perquè en fem ús. En l’Evangeli ens posa l’exemple d’aquest mal administrador que és enxampat pel seu amo i  llavors s’espavila encara que, fent ús de la mentida. Sant Agustí es pregunta perquè el Senyor ens posa aquest exemple i respon així:” No va explicar el Senyor aquest exemple perquè aquest administrador fos un model a imitar, sinó perquè va ser previsor pel futur, a fi de què s’avergonyeixi el cristià que no té aquesta determinació.
Estem cridats a administrar els béns considerant-los no com un fi en ells mateixos, pensant que la riquesa “veritable” és, mentre vivim en aquest món, tenir la consciència en pau amb Déu i amb els germans i en el futur el Cel. Aquestes són les riqueses veritables que tenim els cristians però, per poder tenir-les hem de viure segons ens ensenya Jesucrist. Cuidant la pregària, freqüentant els sagraments i lluitant per viure les virtuts cristianes que: regulen els nostres actes, ordenen les nostres passions i dirigeixen  la nostra conducta en conformitat a la raó i a la fe. Adquirides i enfortides per mitjà d’actes moralment bons i repetits, són purificades i elevades per la gràcia divina. Les principals virtuts humanes són les cardinals, les quals engloben totes les altres.  La prudència: disposa a la raó per tenir el discerniment per escollir els mitjans adequats per  cercar el bé. Guia les altres virtuts, indicant-los la regla i mesura. La justícia: la voluntat constant i ferma de donar als altres allò que els és degut. La fortalesa: assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la recerca del bé, arribant fins a la capacitat del sacrifici eventual de la pròpia vida per una causa justa. La temperança: modera l’atractiu dels plaers, assegura el domini de la voluntat sobre els instints i capacita per a l’equilibri un l’ús dels béns creats. Definicions tretes del Compedi del Catecisme de l’Església Catòlica.
Mn. Jordi, rector.

Full parroquial nº 53 19-09-10-B


Visita del Sant Pare a  Barcelona
El Papa Benet XVI arribarà a Barcelona provident de Santiago de Compostel·la el dissabte, 6 de novembre. L’endemà, el diumenge 7 a les 10 del matí, dedicarà l’església i l’altar de la Sagrada Família, i resarà l’Àngelus a la façana del Naixement. Després de dinar a l’Arquebisbat amb l’episcopat, el Sant Pare visitarà l’Institut Nen de Déu, una obra beneficosocial de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors dedicada a l’assistència de joves amb síndrome de Down i altres discapacitats. Tot seguit, Benet XVI tornarà a Roma.
Durant el matí del diumenge no hi haurà misses pel matí, segons ha decretat el Sr. Cardenal el 14 de juliol de 2010. Per la tarda sí que hi haurà Missa a les 8 del vespre. Els feligresos que no vagin a la Missa amb el Sant Pare a Barcelona, tindran Missa a la Parròquia, el dissabte 6 i el diumenge 7,  ambdues a les 8 del vespre.

DES DE LA PARRÒQUIA ORGANITZEM UN AUTOCAR PER PODER ANAR A LA MISSA AMB EL SANT PARE. CAL APUNTAR-SE DINS              L’HORARI DE DESPATX. TINDREM UN LLOC AMB CADIRA A LES PLACES DE LA SAGRADA FAMÍLIA ON HI HAURÀ INSTALADES PANTALLES PER SEGUIR AMB DETALL LA CELEBRACIÓ. DATA LÍMIT PER APUNTAR-SE: EL DIMARTS 19 D’OCTUBRE.


Virgen de las Maravillas
El diumenge 3 d’octubre, celebrarem la festa de la Virgen de las Maravillas. Celebrarem la Missa de 2/4 de 12 del migdia a Can Rafart. La Missa de 2/4 de 12 del migdia de la parròquia passa, en aquest diumenge, a Can Rafart. Els que no pugueu venir a Can Rafart hi ha les demés Misses; la de la vigília del dissabte i les del diumenge. Més endavant ja donarem més informació.










Catequesi de postcomunió-confirmació
El divendres 24, a les 6 de la tarda, ens trobarem  en una primera reunió amb els nens i els pares. També en aquest dia farem les inscripcions.  Si no podeu assistir aquest dia, vingueu el dimarts o el divendres en l’horari de despatx per fer la incripció.









Reunions de la setmana:
Catequistes de 1er de comunió: dilluns 20, a les 5 de la tarda.
Catequistes de 2n de comunió: dimecres 22, a les 5 de la tarda.
Reunió arxiprestal de capellans: dimecres 22, a les 12 del migdia.

Confirmacions
El dissabte 2 d’octubre tindrem la celebració de la confirmació dins de la Missa de les 8 del vespre. La celebració serà presidida pel Sr. Vicari episcopal Mn. Segimon Garcia.












Celebració de 50 anys de sacerdoci de Mn. Joaquim Vives
El diumenge 10 d’octubre  la Missa de 2/4 de 12 del migdia serà presidida per Mn. Joaquim Vives per celebrar amb nosaltres els seu 50 aniversari d’ordenació sacerdotal. En acabar la celebració li oferirem un obsequi en motiu d'agraïment dels seus anys de servei a la nostra parròquia. Els que  ho desitgeu podeu col·laborar fent un donatiu a  can Baylach. També farem una arrossada havent acabat la celebració. Els tiquets pel dinar els podeu adquirir també a can Baylach.


Nou llibre de Mn. Joaquim Vives. “Pètals del meu cor”
El preu és de 15 amb el regal d’un altre llibre anterior de Mn. Joaquim. Podeu adquirir-lo dirigint-vos a la Rosa Mestres.














Festa del Sant Crist del Camí del Mig.
Aquest diumenge 19 de setembre, a les 5 de la tarda, celebrarem davant mateix de la capella del Sant Crist del Camí del Mig, la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. En acabar la Sta. Missa, com cada any, s’està preparant la festa popular que viurem seguidament.










Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
Gràcies per la vostra col·laboració!