PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



divendres, 22 d’octubre de 2010

25 Aniversari sacerdotal del P.Agustí


Un grup de vilassarencs en apropàrem diumenge passat 17 d'octubre a Llardecans, poble de la comarca del Segrià, on fa 55anys va néixer el Pare Agustí, vicari del nostre poble.
El motiu joiós era la celebració dels 25 anys de vida sacerdotal del Pare Agustí, el qual, acompanyat pels seus  familiars, autoritats i molts amics (la església era plena a vessar) va concelebrar la Santa Missa amb el superior de la seva ordre (claretians), el rector de Llardecans, Mn. Josep Mª Cebrià, quatre capellans més i tres seminaristes.
Va ser una cerimònia molt vistosa, que aplegava persones de tres continents, América, Àfrica i Europa. Participaven també el Cor parroquial del poble, i un grup de persones originaris de Ruanda, que varen venir expressament des de Brussel·les, y que ompliren de color i harmonia la celebració, i acabada la Santa Missa, una tuna va cantar a la Verge la “Salve  Rociera”.
A l’homilia, el Pare Agustí, va donar gràcies als seus pares (ja difunts), als familiars i a tot el poble que segons ell, es “cristià i catòlic” al Cor de Maria, que el van iniciar al catecisme, al col.legi, per la formació cristiana.
Al 10 anys entrà la seminari fins als 16, durant aquests anys va rebre una bona formació cristiana. Als 16 anys va deixar el seminari, per tal de confirmar-se a ell mateix si la seva vocació era realment això. Torna al seminari als 21 anys on estudia de valent, fins que, als 30 anys, el 15 de juny de 1985 es ordenat al seu poble natal.
Als 33 anys marxa com a missioner a la Guinea “tot fent camí”, ajudant tot el que pot durant 12 anys. Al tornar a Catalunya, passa per varies parròquies, i actualment compagina les monges de Montgat i Vilassar de Dalt. Va ressaltar molt que és un gran devot de la Mare de Déu i que es va fer “esclau de Maria” i la importància de resar el Sant Rosari tan sovint com es pugui.
Acabada la cerimònia es va fer fotografies amb tothom al mateix temps que rebia las felicitacions per aquests 25 anys dedicats al servei de Déu i dels homes.
Que Nostre Senyor faci que en siguin molts més.
Moltes felicitats.

Concepció i Montse       


25 Aniversari de l’ordenació sacerdotal del pare Agustí
El diumenge dia 17 d’octubre, a Llardecans (Lleida), poble de naixement del Pare Agustí, el nostre vicari , es va celebrar la festa del seu aniversari sacerdotal.
A dos quarts d’una, començà la Missa d’acció de gràcies a la Parròquia de l’Assumpció. Va ser una celebració molt participada i amena, en una sola missa visquérem la manera de manifestar la fe de tres continents molt diferents, en els quals el pare Agustí ha exercit el seu ministeri al llarg d’aquests vint-i-cinc anys.  Això, crear un clima molt emotiu i espiritual, on ens agermanàrem persones molt diverses, però unides per un sol Déu. El P. Agustí, en tot moment molt content i agraït, ens donà  les gràcies i ens convidà a tenir sempre present a la Verge Maria, que com a mare que és,  ens protegeix i empara. Després, hi va haver un piscolabis a la plaça de l’Ajuntament, i a un quart de tres el dinar al poliesportiu del poble. I de cloenda, el Rosari a la capella de la Mare de Déu de Loreto. Va ser un dia ple d’emocions i sentiments per al P. Agustí, per a la seva família,  per a  tot el poble de Llardecans,  i també, pels  amics que l’acompanyàvem.
La  Parròquia de Vilassar,  li  estem preparant  una festa per al diumenge dia 31 d’aquest mes, així  tots el que no vau poder anar a Llardecans, podreu  felicitar-lo i celebrar el seu aniversari sacerdotal. El P. Agustí, estima molt el nostre poble, sobretot als malats, que sempre va a visitar. La celebració serà a la missa de dos quarts de dotze del migdia. Us hi esperem!.
Mª Jesús Guasch


25e Aniversari de l’Ordenció Sacerdotal del P. Agustí Miarnau
  El passat diumenge dia 17 el nostre vicari, el Pare Agustí, va celebrar el seu 25e aniversari de l’ordenació sacerdotal. L’acte va tenir lloc al seu poble natal; Llardecans, un bonic poblet de les terres lleidatanes.
Va estar acompanyat de la seva família, de les autoritats, de gent del poble i de grups de distintes parròquies on ell ha treballat. De la nostra parròquia hi assistirem 14 persones. Vingué un grup de ruandesos que actualment viuen a Brussel·les per acompanyar-lo en un dia tant senyalat. El pare Agustí va estar a Ruanda fent de missioner i la llavor que va sembrar va fructificar.
La missa fou tot una festa; una cerimònia molt viscuda i emotiva. El grup de ruandesos durant la celebració de la missa cantaren unes boniques cançons, mentre, unes dones ruandeses, es dirigien a l’altar pel centre de l’església, ballant molt suament, tot seguint el compàs de la música, amb una espiritualitat que desprenien de les seves cares que ens emocionaren a tots els assistents.
Acabada la missa, a la plaça del davant de l’església, oferiren un pica, pica, per a tot el poble.
La festa va acabar amb un bon dinar al poliesportiu, on ens hi aplegarem unes 120 persones. A l’hora del pastís li lliuraren els regals: un ordinador portàtil, un àlbum de fotografies on s’hi recullen totes les etapes de la seva vida, un estoig amb tot el necessari per portar la Comunió als malats i alguna que altre cosa més. Va animar la sobretaula una juvenil tuna.  
Ja cap al tard de la tarda anàrem tots junts a l’ermita de la Mare de Déu de Loreto, patrona de Llardecans a resar el Rosari. En acabar al davant de l’ermita cantàrem l’hora dels adéus.
Moltes felicitats pare Agustí, que pugi continuar sembrant i recollint els seus fruits, durant molts i molts anys.
 
Paquita Cervera
 
 

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Full parroquial nº 57 17-10-10-A


 La pregària
Avui el Senyor ens recorda la importància de la pregària i alhora ens vol ensenyar que també és molt important l’actitud, la fe, l’esperança i la constància del que prega. L’evangelista, Sant Lluc, fa una breu introducció: Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança. Amb aquestes paraules descobrim que no n’hi ha prou amb pregar, sinó que cal que ens examinem en com és la nostra pregària. Pot ser un exercici molt positiu i del qual ens poden sortir molts bons propòsits per  millorar.
     La pregària personal,  la qual és la meva relació amb Déu, a vegades costa i amb la feina i obligacions de cada dia, queda en un espai reduït de temps i potser ja ni existeix. No hem d’oblidar que, com ens diu avui el Senyor, la pregària forma part de les coses importants que hem de fer durant el dia i encara m'atreveixo a dir, que és la més important. No per més preat serà la que m’ocupi més temps ja que, estaré més hores en la feina, cuidant de la família o altres ocupacions. Dedicar una estona a l’oració cada dia és de vital importància per a la nostra vida espiritual. Llegir l’Evangeli i interioritzar les Paraules de Jesús, que van essent font inesgotable de la pregària personal que esdevé, meditació, acció de gràcies, petició de perdó, petició de necessitats,... La importància que un cristià li dóna a la pregària tot dedicant-li temps ( el temps que hom pot segons el seu progrés espiritual i segons les ocupacions però, almenys les pràctiques de pietat haurien d’ocupar com a mínim  durant el dia una hora; pensem quanta estona dediquem a la televisió, a parlar per telèfon, a l’internet,...) té una relació directa amb la fe que té. Així ens ho fa veure Jesucrist quan després d’explicar la paràbola fa un pregunta que ens interpel·la:  però, quan el Fill de l’home vindrà, ¿Creieu que trobarà fe a la
terra?
    Un altre punt d’aquest evangeli és la insistència i l’esperança en la que el Senyor ens convida a pregar. La constància en la pregària és volguda pel Senyor i  en més d’un cop ens recorda que insistim en la nostra pregària com ens diu Sant Agustí: No t’afligeixis si no reps de Déu immediatament el que demanes: és Ell qui vol fer-te més bé encara mitjançant la teva perseverança amb Ell en la pregària. Ell vol que el nostre desig sigui provat per l’oració. Així ens disposa per rebre el que Ell està disposat a donar-nos.
Estem en el mes que l’Església dedica tradicionalment al res del Sant Rosari. Pregària molt especial que ens porta de mans de la Mare de Déu a contemplar els misteris de la Vida de Jesucrist. Agafem el costum de resar el Sant Rosari cada dia i la Verge Maria ens portarà per camins nous de coneixement i d’amor vers el seu Fill. Ella és l’ orant perfecta, figura de l’Església. Podem pregar amb ella i pregar-li.  La pregària de l’Església és com portada per la pregària de Maria. Se li uneix en l’esperança. CEC nº 2679.
Mn. Jordi, rector
  


Visita del Sant Pare a
Barcelona
El Papa Benet XVI arribarà a Barcelona provinent de Santiago de Compostel·la el dissabte, 6 de novembre. L’endemà, el diumenge 7, dedicarà l’església i l’altar de la Sagrada Família, i resarà l’Àngelus a la façana del Naixement. Després de dinar a l’Arquebisbat amb l’episcopat, el Sant Pare visitarà l’Ins-
titut Nen de Déu, una obra beneficosocial de les Germanes Franciscanes dels Sagrats  Cors dedicada a l’assistència de joves amb síndrome de Down i altres discapacitats. Tot seguit, Benet XVI tornarà a Roma.
Durant el matí del diumenge no hi haurà misses pel matí, segons ha decretat el Sr. Cardenal el 14 de juliol de 2010.
Per la tarda sí que hi haurà Missa a les 8 del vespre. Els feligresos que no vagin a la Missa amb el Sant Pare a Barcelona, tindran Missa a la Parròquia, el dissabte 6 i el diumenge 7,  ambdues a les 8 del vespre.

DES DE LA PARRÒQUIA ORGANITZEM UN AUTOCAR PER PODER ANAR A LA MISSA AMB EL SANT PA
RE. CAL APUNTAR-SE DINS  L’’HHORARI DE DESPATX. TINDREM UN LLOC AMB CADIRA A LES PLACES DE LA SAGRADA FAMÍLIA ON HI HAURÀ INSTAL.LADES PANTALLES PER SEGUIR AMB DETALL LA CELEBRACIÓ.   DATA  LÍMIT   PER APUNTAR-SE: EL DIMARTS 19 D’OCTUBRE.

Confraria de la Mare de Déu del Roser:
Durant  el mes d’octubre resarem el Rosari a 2/4 de 7 de la tarda i tot seguit Missa a les 7.
El dissabte 30 d’octubre després del res de Rosari, a la Missa de les 8 del vespre intenció per tots els difunts de l’any de la Confraria del Roser.









Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
Gràcies per la vostra col·laboració











Reunions de la setmana:

Dimarts 19, de laics arxiprestal a les 9 del vespre.
Dimecres 20, arxiprestal a la parròquia de Sant Pere del Masnou a les 12 del mig dia.
Dimecres 20, de zona d’economia a la parròquia de la Mare de Déu del Pilar a les 9 del vespre.

Defuncions:

Dolors Planas Casasola, el 6 d'octubre als 75 anys. Mª Cinta Pey Campins el 13 d’octubre als 84 anys. Al cel siguin

AMADEU CASALS I PONS
(In memoriam)

Tu vida en este mundo ha terminado
y dejas un vacio memorable...
Artista del pincel inigualable
y siempre  a la acuarela enamorado.
Recorriste España con agrado
buscando con pasión irrefrenable
paisaje, que encontrabas admirable
y con amor pintabas sosegado.
Pintaste Catalunya con esmero...
El mar llenó tu vida en Costa Brava...
Bodegones del arte culinario...
Tu amor a Jesucristo tan sincero...
El amor a tu hogar te dominaba...
Siempre fuiste un artista extraordinario.
-----------
Te has ido con el Padre a su llamada...
¡Pintaràs con Jesús siempre a diario!
          
                                      Javier Lagar Marín




Rosarium Virgine Mariae

(Carta del Papa Joan Pau II sobre el Sant Rosari)
Només ens introdueix a la contemplació del rostre de Crist l’escolta, en l’Esperit, de la veu del Pare, perquè «ningú no coneix el Fill fora del Pare» (Mt 11,27). A Cesarea de Filip, davant de la confessió de Pere, Jesús precisa quina és la font d’una intuïció tan clara de la seva identitat: «Això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel» (Mt 16,17). És necessària, doncs, la revelació de l’altís-sim. Però, per acollir-la, és indispensable posar-se en disposició d’escoltar: «Només l’experiència del silenci i de la pregària ofereix el marc adequat en el qual pot madurar i desenvolupar-se el coneixement més autèntic, adherent i coherent d’aquell misteri».

Full parroquial nº 57 17-10-10-C

D’aquests dies
De les Noces d’Or Sacerdotals de Mossèn Joaquim.
Diumenge mossèn Joaquim Vives i Aragó va celebrar aquí a Vilassar les seves Noces d’Or Sacerdotals. Capellà des de 18 de setembre de 1960, mossèn Joaquim en el seu itinerari pastoral ha passat ja per les parròquies de Castellà del Vallès, Santa Maria de Barberà, la Creu de Sabadell, Vilassar, Esparreguera i Sant Miquel dels Sants de Barcelona, on exerceix actualment.

En l’avinentesa de les seves noces d’or (1960- 2010) Mossèn Joaquim ha volgut compartir la joia d’aquesta ordenació i d’aquests anys de servei al Senyor i als germans, també amb nosaltres, la Parròquia de Sant Genís de Vilassar i la seva gent, on  fou estimat Pastor 12 anys, des de 1977 a 1989.
Fou diumenge, dia 10 d’octubre, l’escollit per celebrar la festa aquí Vilassar, presidí la missa del migdia, concelebrant amb Mossèn Jordi, el Sr. Rector, i el pare Agustí, el nostre vicari. Una missa que aplegà a molta gent i que fou intensa, viva i emotiva, i que al final de la mateixa, amb efecte, se li lliurà un ordinador portàtil , que sabem que li  serà de molta utilitat , a ell, que escriu tant.
Mossèn Joaquim ha deixat fonda petjada aquí a Vilassar  pel lliurament al seu ministeri, la seva delicadesa, bondat i austeritat, i atenció per a tots i tothom, potenciant la comunitat i animant-la, fent-la més compromesa i més viva.

També durant la seva estada aquí vàrem recuperar el que semblava una utopia, el campanar i el repic de les campanes, va revitalitzar el Casal Popular,  i atents als signes del temps i a les necessitats de l’entorn, iniciaren les festes populars del Crist del Camí del Mig, la Galbanya, Sant Salvador de Can Buquet, Sant Josep Oriol a Can Bruguera i la Mare de Déu de la Pau a muntanya en la peça provenint del hereus Banús. Incansable es lliurà a l’animació en tots els àmbits i totes les edats. Els joves, amb l’inici de l’Esplai del Casal, els matrimonis, i la gent gran i els malalts hem organitzat trobades i reunions de tota mena, dedicant especial atenció al nostre hospital de Sant Pere.
Escriptor i poeta, ens inicià a tots en l’escriptura i


publicà molts llibretons a la Parròquia de temes ben diversos i plurals. Amb ell iniciàrem el Full Parroquial, de publicació setmanal, que encara surt en l’actualitat i és mitjà de informació i reflexió pastoral, i d’interès general a la població. Escriu poemes , cançons, reflexions, goigs, nadales, esdevenint per tot plegat un exemple i un referent per tots nosaltres que il·lusiona, encoratja i aplega.

Diumenge acabada la missa, en mig de forts aplaudiments, li lliuràrem la nostra senzilla ofrena, i fou molt felicitat. En sortir de la missa, encara li dedicaren i cantaren una simpàtica cançó, i ja tot seguit ens adreçàrem al Parc de Can Rafart, on a la sala polivalent compartírem una esplèndida paella d’arròs, que fou boníssima i en un ambient festiu i de germanor, gaudírem plegats del dinar i la sobretaula, en una bonica jornada, aquesta, amb Mossèn Joaquim, de celebració d’aquests Noces d’Or Sacerdotals.

Cap al tard de la jornada després de celebrar la missa de la tarda, a la seva Parròquia de Sant Miquel dels Sants, encara va tenir la delicadesa de visitar-me a l’Hospital de Sant Pau, on aleshores estava ingressat, per interessar-se per la meva salut i compartir també amb nosaltres aquesta joia. Era ja al capvespre, i estava cansat però tot ell irradiava il·lusió i felicitat, després del que explicava que havia viscut amb tots plegats a Vilassar, i de la que en donava gràcies a Déu...
Mossèn Joaquim, Felicitats i mercès per la vostra companyia!

Xavier Vilà