PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dimecres, 10 de novembre de 2010

Full parroquial nº 60 7-10-10-A


UNA VISITA PASTORAL ORIGINAL
Ja hem arribat al diumenge 7 de novembre en què el Papa Benet XVI  visita Barcelona. Recordem bé la gràcia de la visita de Joan Pau II, també en un diumenge 7 de novembre de 1982. També, a través dels anys del pontificat de Joan Pau, i el de l’actual Benet XVI, hem pogut constatar com la visita del Papa a una Església suscita unes reaccions d’apreci personal, de fidelitat eclesial, i de renovació cristiana. Tot  això podem esperar que succeeixi entre nosaltres.
La visita a Barcelona té una característica original, gairebé en exclusiva: Benet XVI ve per dedicar l’església de la Sagrada Família, que ha arribat a un punt de construcció que ja permet la celebració habitual del culte en el seu interior. Es tracta d’una visita “litúrgica”, puix ve a celebrar una solemne litúrgia de la dedicació. De fet, ja en altres ocasions, els papes han dedicat esglésies importants durant els seus viatges.
Això suscita diverses reflexions, de caràcter teològic i pastoral. Una primera, és la valoració objectiva de la dedicació d’una església. El papa Benet XVI demostra que, per a ell, dedicar una església no és un ministeri menor, i en conseqüència ens porta pensar si és aquesta mateixa l’actitud que mantenim en relació amb la dedicació o no de les esglésies. Dedicar una església és visibilitat simbòlicament  el ministeri apostòlic, al qual co
rrespon edificar l’església: aquest edifici, situat en aquest espai terrenal, per la pregària i la celebració de l’Eucaristia, queda dedicat exclusivament a la trobada entre Déu i els homes. Això il·lumina la pràctica sobre l’ús adequat de les esglésies.
Una segona reflexió, força important en el cas de la Sagrada Família de Barcelona, és la necessitat de distingir l’obra de l’arquitecte que l’ha concebuda, o l’ha construïda, de la funcionalitat mateixa de l’església. ¿Qui no agraeix i admira l’obra dels arquitectes i escultors medievals que han construït les catedrals? Però la dedicació d’una església no és una glorificació de l’arquitecte, sinó una ofrena a Déu de la seva obra. Segur que el servent de Déu Antoni Gaudí viuria aquest fet amb esperit d’humilitat i d’acció de gràcies que el caracteritzava, sense cap desig d’ocupar els primers llocs, ni les primeres pàgines de la premsa.

Una tercera reflexió, finalment, és una interpretació profètica  de la visita Benet XVI. Com si volgués dir-nos: Jo vinc a dedicar una església significativa en honor de la Sagrada Família; us toca a vosaltres, pastors i fidels de Barcelona, dedicar els santuaris domèstics de les vostres famílies al servei de Déu.
Bisbe Pere Tena.

Full parroquial nº 60 7-10-10-B


Exposició del Santíssim Sagrament
Cada segon dijous de mes, després de la Sta. Missa, exposició del Santíssim Sagrament.
L’oració durarà una hora i en acabar tindrem benedicció amb els Senyor Sagramentat. La propera serà el dijous 11.
   









Hospital des Sant Pere
El proper diumenge 14, a la Missa de 10 del matí, pregarem per tots els difunts de durant l’any de l’Hospital de Sant Pere.







Les ànimes del purgatori
(Del diari de la Divina Misericòrdia de Santa Maria Faustina Kowalska) Vaig preguntar a Jesús per qui més havia de resar. Jesús em va contestar que durant la següent nit m’ho comunicaria. Vaig veure al meu àngel de la guarda, qui em va ordenar que el seguís. En un moment em vaig trobar en un lloc on hi havia molt de foc i una multitud d’ànimes patint. Aquestes ànimes resaven amb gran fervor però, sense eficàcia per elles mateixes: només nosaltres les podem ajudar. El meu àngel de la guarda no em va deixar ni un sol moment. Els hi vaig preguntar a aquelles ànimes quin era el seu més gran turment, i unànimament em contestaren, que el seu major turment  és l’ardent desig de Déu. Vaig veure la Santíssima Verge Maria que visitava les ànimes del purgatori... Ella els procura consol.( del paràgraf nº 20)

 Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
Gràcies per la vostra col·laboració











COL·LECTA DEL DOMUND
511,76 Parròquia
175 Hospital
Gràcies per la vostra generositat.

Difunts durant l’any
En el llistat de difunts de durant l’any 2010, que va sortir en el full de la setmana passada, ens vam descuidar en ROSENDO FONTS BALDRICH.
Disculpeu les molèsties.

Reunions de la setmana
Dilluns 8, a 2/4 de 6 de la tarda, Reunió de la junta de Càritas.
Dilluns 8, a les 8 del vespre, formació de catequistes al col·legi dels Germans de la Salle.
Dimarts 9, a les 4 de la tarda, reunió de visitadors.
Dimecres 10, a ¾ de 8 del vespre, reunió de catequistes de 2n curs de 1ª comunió.

Full parroquial nº 60 7-10-10-C

Gaudí i la Sagrada Família (i II)
Gaudí amb una trajectòria constructiva esplèndida, va aportant a la Sagrada Família , ofici i concepte que va desenvolupant en les diferents obres que realitza al llarg de la seva vida. Encara estudiant, projecta la nau per la Cooperativa Mataronense, de Mataró. Vénen després la Casa Vicenç de Gràcia, “el Capritxo” a Comelles, el Palau Güell al Raval de Barcelona, el Palau Episcopal a Astorga, la Casa Botines de Lleó, el Col·legi de les Teresianes a Barcelona, la Casa Calvet pels propietaris de la fàbrica de Cal Boter de Vilassar també a Barcelona , el Parc Güell, la Torre de Bellresguard, la reforma de la Casa Batlló i la Casa Milà del Passeig de Gràcia, coneguda per la Pedrera, i finalment la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. A partir d’aquí, de 1909, Gaudí, que ja té 62 anys, dedica la resta de la seva vida al temple de la Sagrada Família, on encara hi aixeca les populars escoles. Adequa un petit espai prop del despatx i zones de treball, i passa a viure a la cripta del temple. Amarat de francisqueisme, porta una vida senzilla i austera, i treballa intensament, dia i nit, en la seva obra, fins que el 7 de juny de 1926 mor atropellat per un tramvia. Tenia 74 anys i deixa una obra poderosa, potent i creativa, i molt original, una realitat viva del nostre patrimoni.
Gaudí conscient de la importància i dificultat del seu projecte, costós i lent, en la seva construcció, prepara dibuixos, detalls i maquetes i procura construir part de l’obra a manera d’exemple i model per la posteritat. És per això que aixeca part de l’absis, una part del claustre i la façana del naixement amb les quatre torres, en que una d’elles, la de Sant Bernabé, pot contemplar totalment acabada i lliure de vestides.
A partir de la seva mort l’obra continua amb els seus ajudants, Daniel Sugranyes i Francesc de Paula Quintana, després també amb Puig Boada, Bonet i Garí i Joan Bargós, que aixequen la façana de la passió, i a partir de 1985, de Jordi Bonet que acaba la façana de la passió amb les escultures de Subirachs i cobreix el temple ja amb noves tecnologies i amb l’ajuda de la informàtica. Fidels tots a la proposta inicial de Gaudí, on tota l’arquitectura de l’edifici és susceptible de ser llegida com una introducció al cristianisme. Hi haurà la torre més alta dedicada a Jesús, al seu costat, una mica més baixa, la de Maria, també la dels dotze apòstols, quatre per façana ... La façana del Naixement és l’expressió de la il·lusió pel goig per la vida, està orientada a l’est i veu la sortida del sol, símbol del naixement de la vida. La façana de la Passió presenta la veritat del dolor de la vida, i l’obra de Subirachs, mostra tons més durs i dramàtics. Les escenes presenten la passió, mort i resurrecció de Jesús, talment com un retaule escultòric en pedra. Està orientada a l’oest, cap a ponent, i rep la llum crepuscular del sol. La façana de la Glòria, en construcció, és la que dona accés al temple, i vol mostrar la realitat de l’home en l’ordre de la creació, el seu origen, conflicte i fi , i està orientada a migdia.
A la porta principal de la façana de la Glòria hi ha la gran porta de bronze amb el Pare Nostre en diversos idiomes, amb la versió catalana destacada. És per aquesta porta, ja col·locada, per on entrarà el Papà al temple per la seva dedicació.
L’interior del temple és de planta de creu llatina i es distribueix en 5 naus. Sota la cúpula central trobem l’altar major amb Jesús a la creu. L’interior està composat per un bosc de columnes, 52 en total, una per cada setmana de l’any.
Els vitralls de Joan Vilà Grau aconsegueixen una il·luminació abundant, que era una altre de les preocupacions de Gaudí, i són tota una simfonia de colors, de rica simbologia.
La Sagrada Família, al cor de la ciutat de Barcelona, continua admirant-nos a tots, catalans i forasters, que en número superior als tres milions la visiten en el seu interior, ajuden amb la seva entrada a poder continuar les obres d’aquest temple que després de 128 anys del seu inici, diumenge dia 7 de novembre, amb la visita i celebració eucarística de Benet XVI, serà consagrada i per unes hores serà el centre del món cristià, i per molt anys penyora de la fe i creativitat d’aquest geni català universal que fou Antoni Gaudí
De la Missa Familiar. Dissabte varem començar de nou les misses familiars amb l’assistència dels menuts de la catequesi, amb els seus familiars i els catequistes. Al llarg de la missa se’ls lliurà a cadascun d’ells el llibre de Catecisme que seguiran aquest curs. Una manera bonica i simbòlica de fer present la il·lusió i el compromís dels nostres fills més petits, de conèixer més i més a Jesús i el seu programa de vida.
De les Noces de Plata del Pare Agustí. Diumenge en la missa de migdia varem celebrar els 25 anys de sacerdoci del Pare Agustí, una festa senzilla i familiar per celebrar amb ell tots aquests anys (1985- 2010) de servei a Déu i als germans. Presidí l’eucaristia, que concelebrà amb Mossèn Jordi, el Sr. Rector. Ell mateix ens volgué explicar en la homilia un resum de la seva vida. Nasqué a terres de Lleida, a Llardecans, on ben aviat es sentí atret per preparar-se per anar algun dia de missioner a les missions. Estudià al seminari claretià de Sant Boi del Llobregat, i als 30 anys és ordenat sacerdot. Missioner a la Guinea Equatorial fins als 44 anys, tornà a Catalunya on des d’aleshores serveix a una comunitat religiosa, les Carmelites Descalces de Tiana, i és també vicari des de fa uns tres anys aquí a Vilassar, on presta serveis a l’Hospital de Sant Pere, on hi celebra cada dia la missa del matí, visita als avis i malalts de la comunitat i ajuda al Sr. Rector amb el que més convé. Enamorat de la Verge Maria, el Pare Agustí, discret, servicial i molt atent, participa d’aquesta manera ajudant i assistint als més febles de la comunitat. Diumenge , acabada la missa, li férem arribar la nostra felicitació més cordial, amb un senzill obsequi de part de tots, i després, ho celebràrem plegats amb un pica pica al porxo de l’entrada de l’església. Felicitats mossèn!
Tots Sants i Dia dels Fidels Difunts. Un dia ben especial aquest de Tots Sants, en el que fem memòria de tots els homes i dones que han estat fidels al camí de Deu i comparteixen la seva vida per sempre. Tots Sants és una gran festa familiar. És la festa de tots els fills i filles de Déu, la festa que ens uneix a tots als que ens han precedit i són morts i tots nosaltres els que vivim. És un dia en que tradicionalment pugem al cementiri, recordem amb sentiments i emoció els nostres familiars i amics que han mort. Per Tots Sant celebrem aquesta gran festa, i a la tarda pugem al cementiri, on amb sentiment i respecte, celebrem un respons per tots plegats. L’endemà, dia dels morts, tornem a pujar al cementiri per celebrar-hi ara una missa, allà, en mig de tots, la missa ens apropa a tots i fa vius els records i l’estimació de tots plegats i se’ns fa evident com mai la presència de la mort. En resta l’amor i tot el que hem estimat.
Xavier Vilà