PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dissabte, 20 de novembre de 2010

Tres testimonis de l'anada a la Sagrada Família 7-11-2010


Diumenge dia 7 , vam aplegar-nos un grup de persones de la nostra parròquia, junt amb Mossèn Jordi, per donar la benvinguda al Sant Pare a Barcelona, on venia per a consagrar el temple de la Sagrada Família.

Érem un grup molt alegre i animat que vam fer cap a Barcelona, mentre el nostre rector ens donava les últimes indicacions per a procedir, un cop arribats a la ciutat. Allà, varem fer cap el lloc que ens havia estat assignat per l’organització, i, després d'una estona d'espera – que no es feu llarga donat a l'esperit de germanor que regnava entre les persones concentrades – vam sentir, amb el cor esglaiat i ple de Déu, la Santa Missa i la cerimònia de consagració del temple de la Sagrada Família com a Basílica menor. La celebració va estar molt ben organitzada, amb unes músiques precioses – hi van ser presents l'Orfeó Català i l'Escolania de Montserrat, entre altres –. El Sant Pare, que havia afirmat un dia abans "que, a Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com es va viure a la dècada dels anys trenta”, va dir a l'homilia que s'havia de respectar la vida humana des de la seva concepció fins al seu final natural i demanà que als estats que la natalitat sigui "dignificada, valorada i recolzada jurídica,
social i legislativament".Un cop pregat l'Angelus, per a la qual cosa Sa Santedat anà cap a la façana del neixement, es dirigí al Palau Episcopal. Els que érem allà vam comentar que havíem assistit a un acte únic i històric i vam valorar molt positivament l'experiència, que ens millora en la fe en seguir el successor de Pere a l'església i que guardarem per sempre en el nostre cor.

Cristina Pérez



El Papa Benet XVI a la Sagrada Família.- Diumenge dia 7 de novembre, una cinquantena de vilassarencs varem tenir l’oportunitat d’assistir, en representació de la nostra parròquia, a la dedicació del Temple de la Sagrada Família, feta pel Papa Benet XVI. Més de sis mil persones omplien el Temple, deu de les quals hi anaven en representació de la parròquia, tot i que, a més,hi poguérem veure altres veïns del nostre poble; la resta dels parroquians van seguir l’acte des de les zones habilitades al carrer, podent-hi veure també altres veïns vilassarencs. Per els que estaven dins la Basílica, tot el que es veié per televisió és també el que veieren els allí presents, essent però d’una grandiositat i d’una solemnitat que difícilment pot ensenyar-nos la televisió. L’emoció de veure passar pel teu costat al propi Sant Pare i de tenir-lo durant prop de tres hores a menys de cinquanta metres; la vivència de la cerimònia religiosa seguida en silenci i amb tot el respecte pel fidels assistents, tant a dins com a fora de la basílica. La pregària, la litúrgia i els cants, l’entusiasme, l’alegria i la devoció que es respirava, la bellesa sorprenent del lloc; tot feia adonar-te que estaves vivint uns moments molt especials i únics, irrepetibles. I tot acompanyat per una organització total, discreta i amable, el pes de la qual requeia principalment en nois i noies, tots gent molt jove. Caldrà llegir els comentaris de la premsa i els articles que si dediquin puntualment, però caldrà llegir preferentment els discur-
sos que si van pronunciar i les ensenyances que se’n derivin, fent-ho des de la humilitat que ens pertoca com a cristians i des del legítim orgull de pertànyer a aquesta Església catòlica.

Joan Pons

LA MÚSICA ENS APROPA A DÉU DINS LA SAGRADA FAMÍLIA
El diumenge passat, dia 7 de novembre, una bona colla de la nostra comunitat parroquial vam voler compartir amb el sant Pare Benet XVI, la consagració del temple de la Sagrada Família com a Basílica Menor.
El Sant Pare, és un gran músic i pianista, i com a tal ben segur que va seguir atentament el gran repertori musical que es va interpretar al llarg de tota la celebració. Els cants van ser molt apropiats a cada moment de la litúrgia. Cal destacar, que la Federació Catalana d’Entitats Corals, portà a terme una selecció per crear una coral especial per aquest dia, formada per 300 cantaires, i que juntament amb  l’Orfeó Català, la coral Sant Jordi, els nens de “Pueri Cantore” i l’Escolania de Montserrat, aconseguiren reunir unes 800 veus...Tot un repte, que sortir molt bé, juntament amb el so del fantàstic orgue de tubs, que tocava  l’organista de l’Abadia de Montserrat. La solemnitat i bellesa de la música va ser constant. Ressaltar alhora de l’espectacular il·luminació de l’altar i de l’església, el bonic cant: “Alça’t  ja, Jerusalem”, on totes les corals, combinant-se les tessitures, ens van fer vibrar a tots. El més emotiu arribà al final, quan  plegats ens unirem en el Virolai, la nostra estimada  Verge de Montserrat ens agermanà encara més. Poder viure aquell moment, va ser tot un regal que sempre portaré al cor. I ja de comiat, l’apoteosi amb l’Al.leluia de Haendel, que es convertí en un esclat d’emocions contingudes!. Després, impressionant el detall que va tenir el Sant Pare, al aturar-se davant dels nens de l’Escolania de Montserrat, quan tornant de l’Àngelus  ells estaven cantant a l’altar.
La presència del Sant Pare, la seva homilia tan assenyada, l’esperit fraternal que es respirava, i la música, ens va  fer sentir més a prop de Déu. I ben segur que això ens ajudarà espiritualment, i com a cristians.  
MªJesús Guasch   

Homilia del Sant Pare a la Missa de la Sagrada Família 7-11-2010

Homilia del Sant Pare a la Sagrada Família

Estimats germans i germanes en el Senyor:

«La diada d’avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor, no us entristiu ni ploreu ... El goig del Senyor serà la Vostra Força» (Ne 8,9-11). Amb aquestos paraules de la primera lectura que hem proclamat vull saludar-vos a tots els qui us trobeu aquí presents participant en aques-
ta celebració. Adreço una salutació afectuosa a Ses Majestats els Reis d'Espanya, que han volgut acompanyar-nos cordialment. La meva salutació agraïda al Senyor Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, per les seves paraules de benvinguda i la seva invitació a dedicar aquesta Església de la Sagrada Família, suma admirable de tècnica, d’art i de fe. Saludo també al Cardenal Ricard Maria Carles Gordó, Arquebisbe emèrit de Barcelona, als altres Senyors Cardenals i Germans en l'Episcopat, especialment, al Bisbe auxiliar d’aquesta Església particular, com també als nombrosos sacerdots, diaques, seminaristes, religiosos i fidels que participen en aquesta solemne cerimònia. També adreço la meva deferent salutació a totes les Autoritats Nacionals, Autonòmiques i Locals, com també als membres d’altres
comunitats cristianes, que s’han unit al nostre goig i a la nostra lloança agraïda a Déu.

[Original en castellà]

Aquest dia és un punt significatiu en una llarga història d’il•lusió, de treball i de generositat, que dura més de un segle. En aquests moments, voldria recordar tots i cada un dels que han fet possible el goig que a tots ens embarga avui, des dels promotors fins als executors de l’obra; des dels arquitectes i paletes a tots aquells que han ofert, d’una o altra forma, la seva inestimable aportació per fer possible la progressió d’aquest edifici. I recordem, sobretot, a qui va ser ànima i artífex d’aquest projecte: Antoni Gaudí, arquitecte genial i cristià conseqüent, amb la torxa de la seva fe cremant fins al terme de la seva vida, viscuda en dignitat i austeritat absoluta. Aquest acte és també, d’alguna manera, el cimal i la desembocadura d’una historia d’aquesta terra catalana que, sobretot des del final del segle XIX, va donar una plèiade de sants i de fundadors, de màrtirs i de poetes cristians. Història de santedat, de creació artística i poètica, nascudes de la fe, que avui recollim i presentem com a ofrena a Déu en aquesta Eucaristia.

L’alegria que sento de poder presidir aquesta cerimònia s’ha vist incrementada quan he sabut que aquest temple, des de l’origen, ha estat molt vinculat a la figura de Sant Josep. M’ha commogut especialment la seguretat amb què Gaudí, davant les innombrables dificultats que va haver d’afrontar, exclamava ple de confiança en la divina Providència: «Sant Josep acabarà el temple». Per això, ara, no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa el nom de pila del qual és Josep. Què fem en dedicar aquest temple? Al cor del món, davant la mirada de Déu i dels homes, en un humil i joiós acte de fe, aixequem una immensa mola de matèria, fruit de la natura i d’un incommensurable esforç de la intel•ligència humana, constructora d’aquesta obra d’art. Ella és un signe visible del Déu invisible, a glòria del qual s’alcen aquestes torres, sagetes que apunten a l’absolut de la llum i d'Aquell que és la Llum, la Altura i la Bellesa mateixa.

En aquest recinte, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia. Així va unir la realitat del món i la història de la salvació, tal com ens és narrada a la Bíblia i actualitzada en la Litúrgia. Va introduir pedres, arbres i vida humana dins del temple, perquè tota la creació convergís en la lloança divina, però a la vegada va treure els retaules fora, per posar davant els homes el misteri de Déu revelat en el naixement, passió, mort i resurrecció de Jesucrist. D’aquesta manera, va col•laborar genialment a l’edificació de la consciència humana ancorada en el món,
oberta a Déu, il•luminada i santificada per Crist. I va fer una cosa que és una de les tasques més importants avui: superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre xistència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa. Això ho va realitzar Antoni Gaudí no amb paraules sinó amb pedres, traços, plànols i cims. Perquè la belle-sa és la gran necessitat de l’home; és l’arrel de la qual brolla el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa és també reveladora de Déu perquè, com Ell, l’obra bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i arrenca de l’egoisme. Hem dedicat aquest espai sagrat a Déu, que se’ns ha revelat i lliurat en Crist per ser definitivament Déu amb els homes. La Paraula revelada, la humanitat de Crist i la seva Església són les tres expressions màximes de la seva manifestació i lliurament als homes. «Que cadascú miri bé hom construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist» (1 Co 3,10-11), diu Sant Pau a la segona lectura. El Senyor Jesús és la pedra que suporta el pes del món, que manté la cohesió de l'Església i que recull en unitat final totes les conquestes de la humanitat. En Ell tenim la Paraula i la presència de Déu, i d'ell rep l'Església la seva vida, la seva doctrina i la seva missió. L'Església no té consistència per si mateixa, està cri-
dada a ser signe i instrument de Crist, en pura docilitat a la seva autoritat i en total servei al seu mandat. L’únic Crist funda l’única Església, Ell és la roca sobre la qual es fonamenta la nostra fe. Recolzats en aquesta fe, busquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l’únic que pot respondre a l’anhel de plenitud de l’home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia. En aquest sentit, penso que la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autentica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu. Ell mateix, obrint així el seu esperit a Déu ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d’esperança, que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa. Així expressava l’arquitecte els seus sentiments: «Un temple [es] l’única cosa digna de representar el sentiment d’un poble, ja que la religió és la cosa més elevada en l’home».
Aquesta afirmació de Déu comporta la suprema afirmació i tutela de la dignitat de cada home i de tots els homes: «¿No sabeu que sou temple de Déu? ... El temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres» (1 Co 3,16-17). Vet aquí unides la veritat i dignitat de Déu amb la veritat i la dignitat de l’home. En consagrar l’altar d’aquest temple, considerant Crist com el seu fonament, estem presentant davant del món Déu que és amic dels homes i convidant els homes a ser amics de Déu. Com ensenya el cas de Zaqueu, del qual es parla en l'Evangeli d’avui (cf. Lc 19,1-10), si l’home deixa entrar Déu en la seva vida i en el seu món, si deixa que Crist visqui en el seu cor, no es penedirà, sinó que experimentarà l’alegria de compartir la seva mateixa vida sent objecte del seu amor infinit.
La iniciativa d’aquest temple es deu a l'Associació d’Amics de Sant Josep, que van voler dedicar-lo a la Sagrada Família de Natzaret. Des de sempre, la llar formada per Jesús, Maria i Josep ha estat considerada com a escola d’amor, pregària i treball. Els patrocinadors d’aquest temple volien mostrar al món l’amor, el treball i el servei viscuts davant Déu, tal com els va viure la Sagrada Família de Natzaret. Les condicions de la vida han canviat molt i amb elles s’ha avançat enormement en àmbits tècnics, socials i culturals. No podem acontentar-nos amb aquests progressos. Al costat d’aquests han d’estar sempre els progressos morals, com l’atenció, protecció i ajuda a la família, ja que l’amor generós i indissoluble d’un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu infantament, en el seu creixement i en el seu terme natural. Només on hi ha amor i fidelitat neix i perdura la veritable llibertat. Per això, l'Església advoca per mesures econòmiques i socials adequades perquè la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització, perquè l’home i la dona que contrauen matrimoni i formen una família siguin decididament recolzats per l'Estat; perquè es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la concepció, perquè la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídicament, social i legislativa. Per això, l'Església s’oposa a totes les formes de negació de la vida humana i dóna suport a tot el que promogui l’ordre natural en l’àmbit de la institució familiar.

En contemplar admirat aquest recinte sant de bellesa sorprenent, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que la Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, crida ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat (cf. Jn 6,29).

Estimats germans, en dedicar aquest esplèndid temple, suplico igualment al Senyor de les nostres vides que d’aquest altar, que ara serà ungit amb oli sant i sobre el qual es consumarà el sacrifici d’amor de Crist, brolli un riu constant de gràcia i caritat sobre aquesta ciutat de Barcelona i la seva gent, i sobre el món sencer. Que aquestes aigües fecundes omplin de fe i vitalitat apostòlica aquesta Església arxidiocesana, els seus pastors i fidels.

[Original en català]

Desitjo, finalment, confiar a l'amorosa protecció de la Mare de Déu, Maria Santíssima, Rosa d’abril, Mare de la Mercè, tots els aquí presents, i tots aquells que amb paraules i obres, silenci o pregària, han fet possible aquest miracle arquitectònic. Que Ella presenti al Seu diví Fill les joies i les penes de tots els qui vinguin a aquest lloc sagrat en el futur, perquè, com prega l'Església en la dedicació dels temples, els pobres trobin misericòrdia, els oprimits assoleixin la llibertat veritable i tots els homes es revesteixin de la dignitat dels fills de Déu. Amén

dijous, 18 de novembre de 2010

Visita del Sant Pare al centre Nen de Déu 7-11-2010

Angelus del Sant Pare a la Sagrada Família 7-11-2010

Full parroquial nº 61 14-10-10-A

Un dels primers puntals del catolicisme a Catalunya fou el bisbe màrtir de Tarragona, sant Fructuós (+259). El poble fidel el continua recordant en les seves cançons com la “blanca gavina sobre el mar tempestuós”. També Benet XVI ha estat aquesta blanca gavina, que acaba de passar per confirmar en la fe a un poble que neda en un mar social tempestuós i ple d’incerteses.
Dos dies abans de l’arribada de Benet XVI a Barcelona, el vaticanista Sandro Magister ja avisava en les pàgines de La Vanguardia que aquest Papa “respecte a l’opinió pública alta, la que domina els mitjans de comunicació, està subjecte a fortes crítiques”, les quals –afegia– “no les comparteix el gran públic”: és un Papa “molt millor entès, en la seva substància, pel poble senzill”.
I això justament ha succeït a Barcelona: han conviscut fortes crítiques i un corrent de simpatia del poble que va acostar-se a veure’l directament.
Fortes crítiques. Unes poques paraules en el vol Roma-Santiago foren prou per provocar que diversos mitjans decidissin interpretar tot el que seguiria només en clau de confrontació política. El País afirmava: “el Papa carrega contra el laïcisme d’Espanya”; El Periódico: “El Papa lliga l’Espanya laica actual amb l’anticlericalisme de la República” i un altre, més atrevit, titulava convençut que “el Papa ve en son de guerra”. Un comentari veritablement marginal del discurs es convertia, així, en la gran heretgia que la correcció política dominant s’afanyaria a magnificar i condemnar. Un enfocament bel·ligerant que, amb la seva força per definir la situació, no permetria comprendre el fons de la resta d’intervencions del viatge. Recorden Ratisbona o el viatge a l’Àfrica? (alguns altres mitjans, però, saberen evitar caure al parany).
Allò que el Papa volia dir –allò que pot llegir-se– és precisament el contrari a l’enfrontament: “(…) a Espanya nasqueren una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu, com vam poder veure precisament en els anys trenta. Aquesta disputa, més encara, aquest enfrontament entre fe i modernitat, ambdós molt vius, ha tornat a reproduir-se una altra vegada a l’Espanya actual. Per això, el futur de la fe i de la trobada –no de l’enfrontament, sinó de la trobada– entre fe i laïcitat tenen un focus central també en la cultura espanyola”.
Corrent de simpatia popular. Benet XVI venia a parlar de l’enteniment entre secularisme i fe. O del que és el mateix: de la trobada entre continuïtat i novetat, entre veritat i llibertat i entre veritat i bellesa, entre fe i vida i entre religió i societat. El gran objectiu és la nova evangelització: el retrobament de l’home amb Déu. I, des d’aquest punt de vista, el viatge va ser un èxit: l’entusiasme del poble fidel que –desafiant la befa socialment acceptada vers la tradició cultural catòlica– va omplir carrers i places era innegable per a qualsevol observador.
Tradició i creativitat; veritat i bellesa
Quan reflexiona sobre la Sagrada Família, el Papa hi veu “una síntesi entre continuïtat i novetat, tradició i creativitat”. En la seva opinió, “Gaudí va tenir la valentia d’inserir-se en la gran tradició de les catedrals”; però “amb una creativitat nova, que renova la tradició i demostra així la unitat i el progrés de la història” (paraules durant el vol). Per això, en l’homilia de la Missa de Dedicació de la Basílica reconeixia al genial arquitecte el mèrit d’assolir “una de les tasques més importants avui” com és “superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa”.
Abans d’aterrar Benet XVI assenyalava que “la relació entre veritat i bellesa és inseparable”. I fou la bellesa de la nova basílica (magníficament transmesa per una realització televisiva de primer nivell) el marc incomparable per llançar un missatge de gran càrrega cultural: “la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autentica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu. Ell mateix, obrint així el seu esperit a Déu ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d’esperança, que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa.” La veritat –que a Santiago mostrava com inseparable de la llibertat– resta aquí unida també amb la bellesa.
I com que no tothom serà capaç de crear aquests espais de bellesa que creava Gaudí, Benet XVI va voler concretar aquest missatge per a la persona corrent que l’escoltava: “En contemplar admirat aquest recinte sant de bellesa sorprenent, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que la Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, crida ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat.”
En definitiva, el Papa ha proposat, de nou, la meravellosa història d’amor entre Déu i els homes. El soroll mediàtic potser deixarà poc espai a aquesta veritat última que es troba en el cor del cristianisme: l’home i Déu no són enemics, sinó el contrari, amics. I més que amics: “tot home és un veritable santuari de Déu, que ha de ser tractat amb molt respecte i afecte, sobretot quan es troba en necessitat.” Aquest és el marc que permet interpretar en la seva justa proporció –més moral que no pas política– les referències raonades i didàctiques a la concepció cristiana de la vida, la família i el matrimoni, que ja han estat àmpliament recollides per altres mitjans.
Benet XVI ha confirmat a Barcelona la seva determinació per renovar el vell continent. Com ja es palesà al Regne Unit, lidera una alternativa positiva a l’indiferentisme en què la cultura europea postmoderna sembla haver-se instal·lat.
Un últim apunt. Des d’ara Benet XVI ja no serà només el Papa de la Paraula, sinó també dels gestos. Quin altre gest seria capaç de transmetre millor la determinació d’evangelitzar l’Europa secularitzada, sinó la dedicació al culte d’un temple de dimensions tan espectaculars com la Sagrada Família en una de les capitals europees més a l’avantguarda?
Marc Argemí

Full parroquial nº 61 14-10-10-B


 Xavier Novell, nou bisbe de Solsona.- Tant la premsa d’informació general, com el propi Blog de la nostra parròquia s’han referit aquest dies al nomenament del nou bisbe de Solsona, mossèn Xavier Novell. Una cinquantena de persones de la nostra parròquia varem tenir l’oportunitat i el goig de conèixer-lo, essent atesos per mossèn Xavier Novell a l’excursió parroquial que varem fer a Cardona, el santuari del Miracle i a la Catedral de Solsona. A la Catedral ens va acompanyar en la pregària i visita a la capella de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat. Tots quedarem sorpresos quan se’ns va presentar i ens va dir que era el secretari del bisbe, cosa que no ens esperàvem pas. Des d’aquí el volem felicitar i desitjar-li el millor pel be de tots plegats i en particular per la diòcesi de Solsona.
Joan Pons

Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
Gràcies per la vostra col·laboració

Reunions de la setmana

Dilluns 15 a ¾ 8 del vespre, catequistes de 1er curs de comunió.
Dimecres 17 a les 12 del mig dia, arxiprestal a Vilassar de Dalt.


Col·lecta de germanor

El proper diumenge 21 de novembre tindrem la col·lecta de germanor. Dia de l’església diocesana, sota el lema “L’Església comunitat de fe, caritat i esperança”

Montserrat Ubach

EL diumenge 21 de novembre a les 8 del vespre es celebrarà  la Missa per l’etern descans de Montserrat Ubach.

Full parroquial nº 61 14-10-10-C


D’aquests dies:
De la visita del Papa a Barcelona. Dissabte al vespre, provinent de Santiago de Compostela, el Papa aterrà a Barcelona en una visita pastoral a la nostra ciutat, en la que l’endemà diumenge, en una extraordinària celebració litúrgica dedicà, consagrà, el Temple de la Sagrada Família, mostrant així al món l’extraordinària bellesa del temple, mostra de la fe i creativitat del nostre poble a través de la genialitat de Gaudí i els seus col·laboradors.
Fou així com diumenge, des de l’interior del temple, des de les places i carrers de l‘entorn de la Sagrada Família, i també i sobretot des de casa, per televisió, tots poguérem seguir i viure amb el Sant Pare la missa del diumenge, i la dedicació del temple.
El viatge del Sant Pare, Benet XVI a Barcelona ha seguit el protocol dels viatges papals, i fou rebut com a bisbe de Roma i cap d’estat del Vaticà.
A Barcelona hem viscut una jornada esplèndida, centrada en la dedicació del temple al matí, i en la visita de l’Obra El Nen Déu a la tarda. Amb ell, a la Sagrada Família de Barcelona, varem viure una jornada vertaderament històrica, va ser un goig i una gran alegria per tots nosaltres participar diumenge de la missa, amb el cap visible de l’Església, amb els nostres bisbes, preveres, religiosos i laics, i amb tanta gent de la missa en la dedicació d’un temple tan bonic i tan ple de bellesa i de significat. Va ser llarg però molt bonic i emocionant.
Al Papa se’l veia content i satisfet de la celebració, de la bellesa i originalitat del temple, tot una catedral del segle XXI. I al llarg de la seva estada entre nosaltres, ens ha parlat de la força i utilitat del diàleg, de la família que vertebra la societat, i sobretot dels valors de la vida.
La celebració de la Sagrada Família, farcida de signes i comunicacions, fou esplèndida. Acabada aquesta, des de la porta del naixement, el Papa resà l’Angelus com cada dia i donà la benedicció papal que es va estendre arreu del món.
Després de dinar el Papa visita l’Obra del Nen Déu, dedicat als nens amb discapacitat, i cap al vespre, després d’acomiadar-se de tots plegats, retornar a Roma, cap al Vaticà.
Acabada la visita, el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, principal artífex de la visita del Papa, tot content ens comentava que “la dedicació de la Sagrada Família ha estat un èxit i el Papa en va tenir una molt bona impressió. A ell li ha deixat un record inesborrable. Valorem molt que Benet XVI hagi estat molt sensible amb la cultura i la llengua catalana. Cada realitat és diferent i la nostra és aquesta ...”.
També sobre la visita del Papa s’hi ha referit l’Abat de Montserrat, Josep Mª Soler, qui ens comentava “crec que la visita del Papa ens estimularà a viure amb més coratge la nostra fe cristiana, i a testimoniar-la. Hem de potenciar l’experiència renovadora de la pregària com a font de compromís. Això ens ajudarà a treballar per la justícia i dignitat de cada persona humana. En aquest sentit, la visita del Papa a Barcelona, que va de la Sagrada Família al Centre Nen Déu, és emblemàtica perquè mostra la unió inseparable entre la litúrgia i el servei a les persones, particularment les més necessitades. I ens mostra també, que hem d’estimular el diàleg entre la fe i la cultura, i que la bellesa de la natura i de la creació artística és el camí cap a la bellesa divina...”
Diumenge, amb el Papa Benet XVI, plegats varem celebrar i viure una gran festa de comunió i compromís amb l’església catòlica apostòlica i romana com cantàvem emocionats en el Credo. Una jornada veritablement memorable.
Xavier Vilà

diumenge, 14 de novembre de 2010

Visita del Sant Pare Benet XVI a Barcelona




De la visita del Papa Benet XVI a la ciutat de Barcelona

La visita del Papa Benet XVI de diumenge 07 de novembre de 2010 ha estat el tema central de multitud d’articles i reportatges, ha donat lloc a la redacció de notícies de tota mena i a una pila de reflexions. La premsa, la televisió, la ràdio ... i fins i tot cadascú en pot fer una lectura o un comentari; a vegades serà molt personal i a vegades serà més generalista. Però es pot dir amb tota rotunditat que la visita del Papa no ha deixat indiferent a ningú.

- Que hi vas anar? Què et va semblar?
- I tu, que vas anar-hi?
- Que et va agradar?
- I la Sagrada Família? Quina llum!
Aquestes són preguntes i respostes que aquests dies es poden sentir arreu.

Evidentment, des del blog de la parròquia estem molt contents de la visita papal, i més encara, quan va tenir el marc excepcional de la, ara ja sí ara ja podem dir-ho, Basílica Menor de la Sagrada Família.

Tot i així, i sense ànim de ferir ni de donar per eludit a ningú, sí que caldria fer, amb tota modèstia i humilitat, unes apreciacions arrel de les diferents intervencions del Papa a algunes respostes i crítiques que se n’han derivat.

La postura i les posicions de l’Església són molt fermes i estan molt clares, i es fan molt evidents en qualsevol dels seus actes, i també es van fer plenament visibles en diferents moments de la visita: les salutacions, els sermons, la homilia, la salutació de l’Àngelus...

Primer de tot cal dir que l’Església té un compromís amb la gent, amb la gent més dèbil i fràgil de la nostra societat: el Papa va saludar a tothom, però d’una manera molt especial es va voler aturar amb els nens. Darrerament s’ha utilitzat un capítol vergonyós protagonitzat per casos molt aïllats dins de la comunitat de religiosos per atacar una vegada més a l’Església. El Papa va voler escenificar el seu amor i respecte cap a ells amb mostres de salutació i afecte amb els molts nens i nenes que es trobava al seu pas, i també amb els seus pares.

Un altre punt que cal fer palès va ser el seu suport a les persones grans: no dubtava a aturar-se a donar la mà a totes les persones, a vegades impossibilitades, que al no poder bellugar-se quedaven engolides dins de la multitud de mans. Ell, sense negar la salutació a ningú, no defallia fins a poder fer-li arribar una personalíssima salutació. Una escena realment dolça: segur que Jesús actuava de la mateixa manera – arribar al més necessitat, al més dèbil, sense negar res a ningú, però aconseguint l’objectiu d’arribar a aquell que més ho necessita.

Un altre acte de reafirmació dels seus valors i dels de l’Església va ser amb les persones amb disminucions (especialment emotiu l’acte de recolzament a l’entitat Nen Déu abans d’abandonar Barcelona) donant suport a una entitat que treballa per a nens amb síndrome de Down, fent una visita particular i beneint el que serà la primera pedra per a la construcció d’un nou centre per a desenvolupar la seva activitat.

Una altra lectura, ara sí ja més directa i potser més evident, ha estat el conjunt de reflexions que va fer durant les seves diverses intervencions (i no només a la homilia de l'eucaristia celebrada a la Sagrada Família).

Possiblement hi va haver un èmfasi especial en parlar de la família, i potser també en parlar de la religiositat o falta d’aquesta en els governs i en les decisions que es prenen. Això pot ferir alguna susceptibilitat, però cal entendre, que després d’exposar la seva doctrina i la seva catequesi, el que el Papa vol fer evident és la pèrdua de valors socials que hi ha en la societat actual (i no cal que sigui criticat per això, moltes persones que també gaudeixen de gran prestigi internacional també han donat un crit d’atenció sobre aquest extrem).
Va parlar de família com a referent d’un creixement per l’infant per ser aquesta font directa de valors i d’ètica, i evidentment, com a bressol de l’infant que també creix i descobreix el món i a Crist. No ho va fer com a crítica general, sinó com a reflexió del que són el valor del compromís i de la responsabilitat envers un mateix i els altres (en contraposició a un món cada vegada més egoista i egocèntric).

Parlà de l’entrega als altres, i ho va fa posant-se ell mateix com a exemple: fugint d’actes que li podrien donar més repercussió mediàtica es va posar a parlar amb els pares i els infants i la gent que més necessitats estan de suport i afecte.

Una altra qüestió debatuda va ser el moment en el que va aturar-se a escoltar els cants de comiat i cloenda quan sortia del temple de la Sagrada Família: com a mostra de la seva gran cultura (també musical) i també com a suport i agraïment a tot un gran conjunt de voluntaris i cantors que portaven moltes hores treballant.

Molts mitjans de comunicació s’han fet ressò de les dades de participació i dels grups de protesta... és veritat, però saber si eren més o menys que les previsions és molt relatiu quan l’acte va ser retransmès a un potencial públic de 150.000.000 de telespectadors.
Els números són números, però d’una manera o altre, el que realment compte és que es va fer arribar el missatge.

Un capítol a part, seria el de comentar el lloc on va celebrar-se l’eucaristia.
El Papa va arribar a Barcelona i va fer que tot el món descobrís una magnífica obra d’arquitectura. És veritat. Però on realment s’aprecia la seva magnificència, és quan es pot indagar en la figura del seu arquitecte (Antoni Gaudí) i la filosofia d’aquest.
Va ser un gran arquitecte i també un creient devot i fidel. És amb aquesta dobla vessant on es podrà apreciar en profunditat el gran treball realitzat més enllà de poder dir si la llum i la decoració són desbordants. Però entrar en aquesta qüestió, tal i com s’escriu al començar el present paràgraf... és un capítol apart.

Serveixin aquestes línies per transmetre la nostra il·lusió i la felicitat general que va donar-se arrel de la visita papal.
Nosaltres ja l’esperem per trobar-nos amb ell una vegada més, la parròquia li donarà sempre una gran benvinguda.

Entrevista a la Matilde Cabiscol



El canal de televisió CNN interncional van entrevistar a la Matilde Cabiscol. Li van preguntar què feia allí i si no estaria millor a casa seva mirant-ho per la televisió. Realment un pregunta sense massa sentit però, la Matilde va  donar una resposta molt encertada. Estava junt amb els milers de persones que seguien la Missa des del carrer. Ella va dir que estava acompanyant el Sant Pare i que estava contentíssima i emocionada per poder ser en aquest lloc. Va viure la Missa com si estigués a dins sentint la proximitat tant física com espiritual del Sant Pare. Aquesta entrevista va ser emesa en el canal de la  CNN internacional i també TV3 en va emetre un tros.
Moltes felicitats Matilde!