PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



divendres, 17 de desembre de 2010

peregrinació-excursió a Lleida 11-12-2010



CRÒNICA DE LA PEREGRINACIÓ-EXCURSIÓ PARROQUIAL


El dissabte 11 de desembre, dins d’aquest temps d’Advent, la Parròquia hem anat de peregrinació al Santuari de Santa Teresa de l’Infant Jesús, i també visitàrem llocs d’interès cultural de la ciutat de Lleida. A les vuit del matí ens posàrem en ruta, i després de fer una paradeta per esmorzar, a les onze arribàrem al Santuari de “Santa Teresina”, com popularment és coneguda. Començàrem amb la Missa, que fou presidida pel nostre rector, Mn. Jordi, i concelebrada pel P. Josep, que ens va fer l’homilia i en la que ressaltà en tot moment la gran fe d’aquesta Santa. L’Eucaristia fou molt participada i viscuda per tots, tant en les lectures, música... Al finalitzar el cant de comiat, el pare Josep, tingué el gran detall de treure’ns les relíquies dels beats Lluís i Cèlia, pares de Santa Teresina, per poder-les venerar tot entonant el Credo. Després, ens ensenyà algunes dependències i tot seguit projectàren un audiovisual molt interessant sobre la vida d’aquesta Santa, on vam conèixer de veritat que és donar-se a Déu. Llavors, Mn. Jordi, en nom de tots, obsequià els frares carmelitans amb el nostre llibre de la “Petita història dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt”.

Sortint del Santuari, anàrem a dinar a un restaurant proper, i acabat el cafè...ens dirigírem cap a la Seu Vella, on tinguérem una visita guiada per veure aquest magnífic monument arquitectònic d’estil romànic. Comentar que la boira que ens acompanyava li donava un ambient misteriós, que ens agradà molt a tots. Seguidament baixàrem al centre de Lleida, on vam poder gaudir passejant pel carrer Major, veient la Paeria, el Palau de la Diputació i la Catedral Nova. En tot el recorregut vam estat molt ben dirigits per en Joan Pons. Arribat el vespre tornàrem a Vilassar, tots contents d’haver viscut un dia inoblidable de pregària i germanor.

Mª Jesús Guasch

dimarts, 14 de desembre de 2010

full 65 -12-11-2010-A

Advent porta de l’Esperança


Un home havia perdut la “memòria del cor”. Aquell home “havia perdut tota la cadena de sentiments i pensaments que havia guardat amb la trobada amb el dolor humà”. Perquè va succeir això i quines conseqüències va tenir? “Tal desaparició de la memòria de l’amor li havia estat ofrenada com una alliberació de les càrregues del passat. Però aviat es va fer patent que, amb això, l’home havia canviat: la trobada amb el dolor ja no despertava en ell més records de bondat. Amb la pèrdua de la memòria havia desaparegut també la font de la bondat del seu interior. S’havia tornat fred.

Aquesta és un història de Nadal de Charles Dickens, resumida per Joseph Ratzinger en una de les seves meditacions pels anys 80. Resulta interessant que, el que aquí es diu “memòria del cor” o “memòria de l’amor”, sorgeixi de les trobades amb el dolor. Això il·lumina una profunda veritat: normalment pensem que qualsevol persona és digna de ser ajudada en la seva necessitat, perquè pertanyem tots a una sola família humana. Els cristians sabem que som imatge de Déu i estem cridats a ser fills de Déu. La consciència d’aquesta necessitat suscita en nosaltres el desig de fer el bé. I tot això queda en la memòria com un tresor, que ens permet seguir creient en el bé i la capacitat de fer el bé, i seguir fent-lo, estimant. Sabem, per experiència, que necessitem dels altres i que ajudant-los ens fem nosaltres mateixos millors i contribuïm al progrés del món. Per això qui no ha tingut l’experiència de la bondat, o ha perdut la memòria de la bondat, és difícil que tingui esperança.

L’Advent, deia Josep Ratzinger en la seva meditació, “vol despertar en nosaltres el record propi i més profund del cor: el record del Déu que es va fer nen. Aquest record cura, aquest record és esperança. L’Advent, porta de l’any litúrgic, ens introdueix en aquesta “història dels records” més valuosos (la història de la nostra salvació). Ens ajuda a “despertar la memòria del cor, i d’aquesta manera, aprendre a veure l’estel de l’esperança.

En l’Advent podem fer que aquests grans records de la humanitat, que guarda la tradició cristiana, es vagin integrant en els nostres records personals i els alimenti. Observava el cardenal Ratzinger: “Segurament cada un de nosaltres pot comptar en aquest sentit la seva pròpia història del que signifiquen per la seva vida els records festius del Nadal, de la Pasqua o d’altres celebracions.”

Avui en dia, sembla amenaçada, en molts cristians, aquesta “memòria del cor” que és l’any litúrgic, per falta d’experiència i de coneixement. Per això és important reestrenar l’Advent. De la mà de l’Esperit Sant i de Maria, especialment en aquestes setmanes prèvies al Nadal hi ha que desenvolupar els records del bé i enriquir-los vivint amb intensitat la litúrgia i el servei als altres, per mantenir oberta la porta de l’esperança.

 Ramiro Pellitero, professor de Teologia Pastoral, Universitat de Navarra. Advent 2010

full 65 -12-11-2010-B

 El Senyor Cardenal Lluís Martínez Sistach convida a les famílies.


L’Arquebisbat de Barcelona organitzarà el primer acte d’àmbit diocesà a la nova basílica de la Sagrada Família en acció de gràcies per la visita del Sant Pare a Barcelona. Consistirà en una celebració eucarística que presidirà el cardenal Lluís  Martínez Sistach, el dissabte dia 18 de desembre, a les cinc de la tarda.

En aquesta celebració també es pregarà per les famílies i pel respecte a la vida humana. Amb aquest acte l’arquebisbat de Barcelona celebrarà la Jornada per la  Família i la Vida, que l’Església catòlica promou cada any entorn de la festa de Nadal. Per aquest motiu, col·laboraran especialment en aquest acte les persones que formen part de la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.

Es convida tothom a aquesta celebració, per a la qual no cal fer cap inscripció prèvia. De manera especial es convida els esposos que celebren aquest any les noces de plata o d’or del seu compromís matrimonial.





Grup de visitadors de malalts

Els visitadors de malalts, continuem la nostra tasca de visitar a aquelles persones malaltes, o amb mancança de mobilitat que així ho desitgen.

Com cada any per aquestes dates, els hi portem de part de tota la Comunitat parroquial, un senzill obsequi, i una felicitació. Es un petit signe de que els tenim presents també a ells en aquest temps de joia i caliu familiar.

Volem aprofitar per agrair a tota la Comunitat les pregàries ofertes, i l'ajut i recolzament que ens doneu durant tot l'any. Agrair també a totes les persones que tenen cura dels malalts, la dedicació , paciència i estimació que posen en aquesta tasca. I als propis malalts i familiars l'afecte amb que ens reben a casa seva.

Per últim desitgem que aquest Nadal tots els Vilassarencs i Vilassarenques puguem experimentar dins nostre la tendresa i el somriure d'un Déu que avesat a néixer en un humil portal s'atansa a fer estada en el nostre cor, per mes dur, trist , o angoixat que estigui , simplement perquè ens estima .

Molt Bones festes a tothom





NADALES A VILASSAR DE DALT



El Déu Infant avui contempla, un poble estimat

doncs hi ha gent molt ferma, a Vilassar de Dalt

a tots els envia, Dons, Gràcies, i Anhels

perquè hi trobin a la Terra, un tros del seu cel



Ell, que en un pessebre, hi va néixer infanto

recorda que a la Terra i ha fam, fred i amor

que amb dolces corrandes, Maria el bressolà

i anaven a veure’l pastors amb ramats.



Jesús mai oblida a tota aquesta gent

que ajuda i estima generosament

per això ens porta, en aquests Nadal

Pau, Amor, Alegria i un Feliç Cap D’Any.



Des de el cel contempla, aquests poble estimat

i somriu de joia, omplin-nos de llum

vol que l’alegria arribi a cada llar

en aquests noble poble, de Vilassar de Dalt.
Mª Roser Llopart Trias







ADVENT ENS PREPAREM  PEL NADAL
Actes que farem a la Parròquia

Recés d’Advent, el dissabte 18 de les 11 del matí fins a 2/4 d’1 del migdia. Contarà de dues meditacions, temps de reflexió personal i en acabar, benedicció amb el Santíssim Sagrament.

Celebració comunitària del Sagrament de la Penitència, el dimecres 22, després de la missa de 7 de la tarda.

Conferència: “CLAUS PER A UN MATRIMONI FELIÇ” a càrrec de la Sra. Ana María Traver Fábrega, llicenciada en ciències religioses i amb una àmplia experiència en conferències sobre la família. El dia 17 de desembre a ¼ de 10 del vespre a la sala de Sant Genís. En acabar s’oferirà un refrigeri.


Càritas parroquial

Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)

Gràcies per la vostra col·laboració





`





Reunions de la setmana

Caritas Parroquial, el dilluns 13, a 2/4 de 6 de la tarda.

Catequistes de 1ª de comunió, el dilluns 13, a ¾ de 8 del vespre.

Junta del Casal, el dimarts 14, a 2/4 de 10 del vespre.

Arxiprestal a Premià de Mar, el dimecres 15, a les 12 del migdia.

Catequistes de 2on de comunió, el dimecres 15, a ¾ de 8 del vespre.



Difunts de la setmana

Vicenta Nielfa Boquet, el 3 de desembre als 95 anys. Regina Gascón Lamiel, el 6 de desembre als 98 anys.

Que descansin en la Pau del Senyor.

full 65 -12-11-2010-C

D’aquests diesLa setmana tràgica i l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, 100 anys després. Divendres “La Massa” ens portà el Dr. Pere Solà Gusinyer, catedràtic de la UAB per parlar-nos de la setmana tràgica i de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per entendre la Setmana Tràgica el professos Solà, ens situà en el context polític, social, laboral i religiós en aquell moment a Catalunya i Espanya, que aleshores vivia en fortes tensions, desigualtats i desequilibris. Després de la Guerra de Cuba i Filipines, perdent les colònies, vivia també el conflicte bèl·lic amb el Marroc, tot plegat, a més de la pèrdua econòmica i humana, portà a la frustració per com es tractava als soldats, i també pel sistema injust de mobilització militar, que només afectava i mobilitzava als joves de condició més humil. La gent passava gana i patia de manca de recursos i moltes dificultats per arribar a final de mes. La presència de l’església en l’espai quotidià, en l’ensenyament, en la beneficència i els hospitals era massiva i això la feia influent en la societat d’aquell temps.
D’Isabel Villagrasa i Gel. La setmana passada també vàrem acomiadar la Isabel Villagrassa i Gel, sobretot coneguda a Vilassar per formar part de la nissaga de “La Parra”, popular botiga de queviures de “Can Llorens” que hi havia al començament de la pujada de Plaça. Dona de casa, seria i formal, formava part discretament de la comunitat, a la que darrerament es decidí a col·laborar activament tot fent mitja per ajudar amb el grup de la llana a qui més ho necessités. Tenia 86 anys. Al cel sia.
El color de la Mare de Déu. Aquests dies esperant i preparant el Nadal, ens retrobem amb Maria. Ella, allà a Natzaret, havia après a fer servir les esperances del seu poble i havia confiat en l’acció de Déu, que estima els homes i està a favor de tots, sobretot del més pobres.
Maria, és una dona senzilla, una noia de poble que diu que si , i comença i espera tot compartint i ajudant a qui més necessita. En la seva actitud prepara els camins del Senyor. És en aquest context d’Advent d’enguany, que dissabte com milers de catalans veient per TV3 la pel·lícula sobre la Mare Teresa de Calcuta, abocada en ajudar i atendre els més pobres entre els pobres de la índia, feia viure l’advent als espectadors. Ella crea una nova ordre religiosa, la de les Missioneres de la Caritat, amb un hàbit de colors blanc, signe de puresa, i blau , del color del cel, el color de la Mare de Déu. Teresa de Calcuta com tantes religioses, mares, germanes, tietes, cosines i veïnes són instrument de Pau , d’Amor i Fraternitat. Elles també preparen Els Camins del Senyor, elles són signe de l’Advent i de tot aquest entrellat amorós que ens porta a Nadal, que fa viu el Nadal.
De la Matilde Casanovas i Domínguez. Divendres acomiadàrem a la Matilde, dona de casa, coneguda, botiguera de la joieria, i que els familiars glossaren així: “Ha estimat la seva familia, i ha sabut gaudir de les coses petites de la vida, com una gran riquesa”. Tenia 84 anys. Al Cel Sia.

D’en Jaume Sayol i March. De manera gairebé sobtada ha mort en Jaume de Can Sayol, que treballà de pagès, de llegums i
verdures, i posteriorment en l’amorós conreu de les flors i de les plantes grasses. Molt treballador, responsable i assenyat, ha viscut intensament per la família i la feina. Home creient, fou dels qui en la seva joventut estrenà i portà el sepulcre en les populars processons del Dijous Sant. Gaudia de la conversa i la companyia i la tertúlia, i era un dels pilars de la colla del banc de plaça, de les que ja jubilat participava cada matí. Tenia 75 anys. Al Cel Sia

Xavier Vilà