PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



diumenge, 9 de gener de 2011

Els reis a la parròquia






El dimecres 5 de gener vingueren els Reis Mags d'Orient acompanyats del seu sèquit a la parròquia. Fou un moment ple joia per petits i grans. Els hi domen les gràcies per tots els regals que ens han portat.

full 69 9-1-2010-A

Homilia del Cardenal Lluís Martínez Sistach, en la celebració d’acció de gràcies per la Visita del Sant Pare i del Dia de la Família i de la Vida


Basílica de la Sagrada Família, dissabte 18 de desembre 2010

(Segona part)
La glòria de Déu i la glòria de l’home

El Sant Pare en els seus missatges ha tractat també d’aquest altre tema ben actual:  l’home com a tal i l’home en la seva relació amb Déu. L'home, amb la seva intel·ligència i amb les seves obres, està cridat a donar glòria a Déu. "En aquest recinte, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s'alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia ". Hi ha una harmonia entre aquests tres llibres, perquè és el mateix Déu el qui crea i el qui salva. Benet XVI, en la seva recent Exhortació postsinodal Verbum Domini, ens parla de la “Cristologia de la Paraula” i ens diu que “podem contemplar així la profunda unitat en Crist entre creació i nova creació i de tota la història de la salvació” (Verbum Domini, exhortació postsinodal sobre la Paraula de Déu, de 30 de setembre de 2010, 13).

El Papa a la Sagrada Família ens va dir que l’arquitecte de Déu "va fer una cosa que és una de les tasques més importants d'avui: superar l'escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa [...] Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l'home. Que el secret de l'autèntica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l'origen que és Déu ".

Ja sant Ireneu de Lió, al segle II de l'era cristiana, deia que la glòria de Déu és l'home vivent: "Gloria Dei homo vivens". Si a la Sagrada Família el Papa ens va convidar a unir-nos a la glorificació de Déu davant aquell Càntic de les criatures en pedra i en llum, a la plaça de l'Obradoiro va unir a la glòria de Déu la glòria de l'home, perquè la causa de Déu i la causa de l'home són inseparables: "Aquest Déu i aquest home són els qui s'han manifestat concretament i històrica en Crist". "Deixeu-me que proclami des d'aquí la glòria de l'home, que adverteixi de les amenaces a la seva dignitat per l'espoliació dels seus valors i riquesa originaris, per la marginació o la mort infligides als més febles i pobres".

Això és el que l'Església vol aportar a Europa: vetllar per Déu i vetllar per l'home, des de la comprensió que se'ns ofereix de tots dos en Jesucrist. Aquest és un gran objectiu que el Papa ens demana que el treballem com una tasca de cada cristià i de les nostres comunitats i institucions d’Església. És una feina engrescadora. Demana la participació de tots els qui estimem Déu, l’Església i els germans. Per assolir-ho la construcció de l’exterior de la Sagrada Família que s’està fent pot ser com una paràbola per realitzar aquesta proposta que ens ha ofert Benet XVI. Ens cal un esperit de fe i d’esperança; ens cal un treball constructiu ben solidari i complementari, fent-nos costat els uns als altres i per a aquest treball tots som necessaris.

full 69 9-1-2010-B

 El Baptisme de Jesús

Catecisme de l’Església catòlica
536. El baptisme de Jesús és, per la seva banda, l’acceptació i la inauguració de la seva missió de Servent sofrent. Es deixa contar entre els pecadors; és ja "l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món"; anticipa ja el "baptisme" de la seva mort sagnant. Ve ja a "complir tota justícia", és a dir, se sotmet enterament a la voluntat del seu Pare: per amor accepta el baptisme de mort per a la remissió dels nostres pecats. A aquesta acceptació respon la veu del Pare que posa tota el seva complaença en el seu Fill. L’Esperit que Jesús posseeix en plenitud des de la seva concepció ve a "posar-se" sobre ell. D’ell rajarà aquest Esperit per a tota la humanitat. En el seu baptisme, "es van obrir els cels" que el pecat d’Adam havia tancat; i les aigües van ser santificades pel descens de Jesús i de l’Esperit com a preludi de la nova creació.

537. Pel baptisme, el cristià s’assimila sacramentalment a Jesús que anticipa en el seu baptisme la seva mort i la seva resurrecció: ha d’entrar a aquest misteri d’abaixament humil i de penediment, descendir a l’aigua amb Jesús, per a pujar amb ell, renéixer de l’aigua i de l’Esperit per a convertir-se, en el Fill, en fill estimat del Pare i "viure una vida nova": «Enterrem-nos amb Crist pel Baptisme, per a ressuscitar amb ell; descendim amb ell per a ser ascendits amb ell; ascendim amb ell per a ser glorificats amb ell» (S. Gregori Nacianc). «Tot el que va esdevenir en Crist ens ensenya que després del bany d’aigua, l’Esperit Sant descendeix sobre nosaltres des de l’alt del cel i que, adoptats per la Veu del Pare, vam esdevenir fills de Déu. (S. Hilari).

Càritas parroquial

Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
Gràcies per la vostra col·laboració






Temps contra la soledat

En el nostre rellotge s'han recollit hores. Estem segurs que igual, que el gra de mostassa es transforma en un arbre majestuós, la vostra petita aportació haurà donat un abundant fruit d'esperança.

Gràcies de tot cor en nom de tots els que han vist alleujada la seva soledat.




DILLUNS, DIA 17 DE GENER
Sant Antoni Abat

 A LES 9 DEL MATÍ a l’Església Parroquial: Davant la imatge de Sant Antoni Abat, benedicció senzilla de panets.

Seguidament: 

Repicada de campanes anunciant la festa. A continuació la Comissió de Sant Antoni acompanyada per la Cobla-Orquesta Internacional La Principal de la Bisbal es dirigirà a la Casa de la Vila per a saludar les autoritats i al veïnat.

A 2/4 D’ 11 DEL MATÍ

Ofici solemne celebrat pel nostre rector Mn. Jordi Gutiérrez Bassa amb acompanyament de l'orquestra, a honor i glòria de Sant Antoni Abat i en memòria dels qui en vida foren col·laboradors de la festa. Veneració de la relíquia i cant dels goigs.

A L’ 1 DEL MIG DIA

A la Plaça de la Vila, Solemne Benedicció. Seguidament s’efectuaran els tradicionals i típics tres tombs. 

Exposició del Santíssim Sagrament

Cada segon dijous de mes, després de la Sta. Missa, exposició del Santíssim Sagrament. L’oració durarà una hora i en acabar tindrem benedicció amb els Senyor Sagramentat. La propera serà el dijous 13. Aquest mes l’adoració serà guiada pel grup d’oració i amistat de la Mare de Déu de la Cisa.

Tothom hi és convidat!



Reunions de la setmana
Càritas parroquial, el dilluns 10 a 2/4 de 6 de la tarda.

Formació de catequistes, dilluns 10 a les 8 del vespre al col·legi de la Salle.

Grup de llana, el dimarts 11 a les 4 de la tarda.

Visitadors de malalts, el dimarts 11 a les 4 de la tarda.

Junta del Casal, el dimarts 11 a 2/4 de 10 del vespre.

Catequistes de 2on de comunió, el dimecres 12 a ¾ de 8 del vespre.

Curset prematrimonial, el divendres 14 a les 9 del vespre.


Confraria de la Mare de Déu del Roser

S’han recollit 905€.
En nom de la Confraria moltes gràcies a tots el confrares.

Difunts de la setmana
Jesús Hernández Muñoz, el 2 de gener als 69 anys. Descansi en pau.

full 69 9-1-2010-C

D’aquest dies:


Cap d’any. En l’avinentesa de les festes de Nadal i el pas a l’Any Nou, ara ja al 2011, tenim l’oportunitat de mirar enrere tot contemplant el camí recorregut i girar també l’esguard cap endavant, vers l’horitzó i el futur que ara comença, per encarrilar i prosseguir la nostra tasca en front els reptes que tenim plantejats, i els anhels que donen sentit al nostre caminar de cada dia. Com a Església, i també com a ciutadans, voldríem prosseguir el nostre treball al servei dels homes i dones de la nostre comunitat i del nostre poble i del món, i des del nostre senzill Full Parroquial poder continuar informant-vos de les nostre celebracions i de tot el que plegats anem avançant en el camí de la dignitat i del ple desenvolupament de la persona humana. Bon any nou a tothom!



Concert de Cap d’Any a La Massa. Dissabte, 1 de gener, el teatre de La Massa ens oferí el ja tradicional “Concert d’Any Nou” per la prestigiosa orquestra de cambra de l’Empordà, sota la direcció del conegut mestre Carles Coll, que ens oferiren un magnífic programa amb conegudes nadales, madrigals, sardanes, valsos i polques, tot amb instruments de corda que feren les delícies del públic que omplien la sala en aquesta jornada de començaments d’Any Nou.



Dels Pastorets del Casal. Un any més, i ja en portem molts, el Casal ha tornat a presentar els nostres Pastorets, enguany el dia de Sant Esteve a la Massa i el diumenge dia 2 al nostre Casal.

Els Pastorets i les Passions són la representacions teatrals catalanes de més arrelada tradició, portem més de vuit segles escenificant cada any a molts pobles i ciutats de Catalunya, a càrrec d’elencs d’aficionats i amb forta participació popular Pastorets per Nadal i Passions per la Setmana Santa. Els Pastorets són un esdeveniment teatral important que centra l’atenció de tots nosaltres durant un parell o tres de mesos per preparar-los. Un espectacle que aplega a molta gent, sobretot jovent, i això fa que aquests espectacle nadalenc esdevingui una festa. Ha sigut molt bonic i ha anat molt bé.



De Jesús Hernandez Muñoz. Dimecres acomiadàrem a Jesús Hernandez que havia sigut molts anys policia municipal al nostre poble. Conegut popularment a Vilassar per “El Maño” pel seu origen aragonès, doncs havia nascut a Montreal del Campo, Teruel, d’on vingué a residí aquí a Vilassar de ben jove. Home fornit, pacífic i servicial, entrà al nostre Ajuntament primer de sereno i després s’incorporà a la policia municipal on prestà servei fins a la seva jubilació. Tenia 69 anys. Al Cel Sia.



De la Festa dels Reis. Dimecres, tot commemorant l’epifania del Senyor, vàrem celebrar la Festa dels Reis. Així també, aquí blanc, ros i negre com a signe de la diversitat i pluralitat de tots els pobles de la terra cridats a seguir l’estela lluminosa de Jesús, els Reis arribaren de nou a Vilassar. Primer saludaren els avis de l’Hospital, després a l’Església saludaren al Sr. Rector i adoraren la imatge del Nen Jesús. A l’Ajuntament saludaren a les autoritats civils i tot seguit estigueren pels infants a qui atengueren un a un, pacientment, des de la plaça. Els Reis arribaren molt aviat, a quarts de sis sortien de l’Hospital i a les set ja estaven a plaça, en una hora molt adient per a la mainada. Arribaren a plaça muntats en una magnifica cavalcada i carregats de joguines. També aquí els reis ens parlaren de l’Estel i del Camí que porta a Betlem.

Xavier Vilà

full 68 2-1-2010-A

Homilia del Cardenal Lluís Martínez Sistach, en la celebració d’acció de gràcies per la Visita del Sant Pare i del Dia de la Família i de la Vida



Basílica de la Sagrada Família, dissabte 18 de desembre 2010

(Primera part)

Amb goig hem viscut la visita pastoral del Sant Pare Benet XVI els dies 6 i 7 del mes de novembre d’aquest any. Ha estat un autèntic do de Déu. El Papa ha visitat la nostra Església de Barcelona i ens ha manifestat el seu afecte i la seva sol·licitud apostòlica.  Venim a donar gràcies a Déu per aquesta inoblidable visita, i ho fem aquí, a la Basílica de la Sagrada Família que el Sant Pare ha dedicat. La nostra pregària eucarística és, també, per a la institució preuada del matrimoni i de la família i pel valor innegociable de la vida humana, des del primer moment de la concepció fins a la mort natural.

La nostra celebració ens farà recordar constantment la celebració que el Sant Pare va presidir ara fa més d’un mes. Us parlo amb el cor ple d’alegria per aquell importantíssim esdeveniment, com no dubto que també vosaltres estimats diocesans l’experimenteu, participant d’aquella alegria que, com ens va dir el Sant Pare, va experimentar ell mateix en “dedicar el temple de la Sagrada Família, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí –lloança a Déu feta de pedra- i de visitar l’Obra del Nen Déu, iniciativa que posa de manifest que la caritat és el distintiu de la condició cristiana”

Desitjo expressar, en nom de tota l'Església de Barcelona, la nostra emotiva gratitud al Sant Pare per haver-nos honrat amb la seva visita, per haver-nos animat en el compliment de la nostra missió com a Església, per haver-nos donat ànim i il·lusió per a no desanimar-nos davant les dificultats i per haver-nos ajudat a adquirir una major consciència de ser una Església local en comunió amb l'Església universal, estesa des d’Orient a Occident.

Un dels fruits de les visites del Papa consisteix en adonar-nos que cadascuna de les Esglésies locals mereix ser destinatària de l'interès del Papa. Cadascuna de les Esglésies diocesanes és un santuari vivent, una assemblea de persones que en la confessió de la fe fan visible la presència de Crist enmig dels homes. La visita del Sant Pare ens ha fet prendre major consciència de la nostra Església diocesana i ens anima a estimar-la més. Estimar la nostra arxidiòcesi és estimar l’Església de Crist. Desitjo agrair-vos a tots el treball que feu amb la pregària i l’acció, amb els vostres compromisos en les comunitats i en la societat; tot això és una manifestació del vostre amor a l’Església que com a mare ens ha engendrat a la vida de fills i filles de Déu i alimenta aquesta nova vida amb la Paraula i els sagraments.

Déu, amic de l’home i amic de la vida

El tema central de les paraules del Papa Benet XVI a Barcelona i a Santiago ha estat el de Déu. És ben conegut que la primera prioritat del Papa en el seu pontificat és portar els homes d’avui a l’accés a Déu. El tema de Déu és d’una importància cabdal en les nostres societats de l’occident europeu en les quals un gran nombre de persones viuen com si Déu no existís, amb totes les conseqüències negatives i doloroses que això té per al bé de les persones i de la societat.

Dedicar aquesta majestuosa i bellíssima basílica de la Sagrada Família a Déu enmig de la ciutat cosmopolita de Barcelona és d’alguna manera oferir una presència de Déu i de
l’Església, no amagada sinó molt visible d’arreu de la ciutat. Avui és molt necessari facilitar espais reservats al diàleg entre Déu i els homes, per al culte litúrgic i per a la lloança a Déu.


Benet XVI ens ha dit que “és una tragèdia que a Europa, sobretot al segle XIX, s’afirmés i divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. Amb això es volia enfosquir la veritable fe bíblica en Déu”. La dedicació d’aquesta Basílica en una època en la que l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat i de molta actualitat.

Benet XVI afirma que “Déu és l’origen del nostre ésser i fonament i cimal de la nostra llibertat, no el seu oposant”. Davant d’aquesta veritat, el Papa es fa unes preguntes atesa la realitat de indiferència religiosa que es respira a Europa: “Com es  fundarà a si mateix l’home mortal i com es reconciliarà amb si mateix l’home pecador? Com és possible que s’hagi fet silenci públic sobre la realitat primera i essencial de la vida humana?”

El Sant Pare Benet recordava a aquesta Europa tan oblidadissa de les seves arrels cristianes que Déu és amic dels homes i ens invita a ser amics seus. Gaudí amb la seva obra plena de bellesa, d’exaltació de la naturalesa creada per Déu i rica de simbologia religiosa, “ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home”. I el secret de l’autèntica originalitat d’aquest meravellós temple, que ha encisat al món, rau, com deia Gaudí, a tornar a l’origen que és Déu. Com afirma el mateix Sant Pare, l’arquitecte de la Sagrada Família, obrint el seu esperit a Déu, ha estat capaç de crear en aquesta ciutat de Barcelona un espai de bellesa, de fe i d’esperança que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa”.

full 68 2-1-2010-B

Càritas parroquial


Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)

Gràcies per la vostra col·laboració






EL QUART REI MAG
El Quart Rei Mag, explica la història que hi va haver un quart rei mag, que va arribar tard a la cita amb els altres tres per ajudar a una persona gran. Pels seus mitjans es va desplaçar a Betlem, però la Sagrada Família havia sortit cap Egipte, on la va intentar buscar fructuosament, però sempre s’enredava ajudant a algun necessitat. Tornat al seu lloc d'origen, els tres Reis Mags li van explicar sobre el nen Jesús, i en el seu cor va prometre trobar-lo. Quan després de 30 anys va sentir parlar sobre el profeta de Galilea, va voler veure'l. Desafortunadament, mai arribava en el moment oportú per arreglar les misèries que anava trobant en el camí. Per fi, ja ancià va aconseguir a Jesús pujant al Gòlgota, i li va dir: "tota la vida us he buscat sense poder trobar-vos". Jesús respongué: "No necessitaves buscar-me, perquè tu sempre vas estar al meu costat"


EL PESSEBRE DE DEU
Al principi Déu va voler posar un pessebre i va crear l'univers per adornar el bressol. Primer va inventar el temps, i el va dividir en mesos, en setmanes, en dies. I va començar el seu treball. Va fer el cel, i el va omplir d'estrelles i d'ocells. Va fer la llum, i després el sol (així ho explica la Bíblia, encara que sembli estrany), i va encendre una llum blanca a la nit perquè es veiés bé la cara de Jesús, no s’anessin a equivocar els àngels durant la Nit de Nadal. Va fer les muntanyes, tan autèntiques que semblaven de suro, i les va coronar d'àguiles i de neu. Va fer mars i oceans de paper de plata, i grans deserts de sorra daurada per als camells dels Reis Mags. Després va cridar a la més petita de totes les estrelles (tot just tenia 6 milions d'hipermegavatis), i la va portar fins a l'altra punta del univers.
Allà, amb molta cura, li va donar una empenteta amb el dit, amb la força justa perquè, milers de segles més tard, parpellegés sobre les platges d'Aràbia a la vista dels Mags d'Orient. Tot això no va ser molt difícil pel Senyor. Amb només la seva mirada donà color a totes les espècies de flors que havia creat. També va fer créixer els arbres, que, en despertar, van agitar l'aire i van formar la brisa i els vendavals. Ara diuen que és el vent qui mou els arbres i no al revés, però això caldria demostrar-ho. Del vent van néixer les dunes i la música primera del camp. Després Déu va fer una pausa, i va pensar on posar el seu pessebre. I va decidir que a Betlem. Imaginà les figures: el bou, la mula, les bugaderes, els pastors ...
Centenars de vides per crear cada vida, centenars d'amors per aconseguir el gest, el to de veu, la mà estesa en la postura exacta del pessebre de Déu.
Va pensar en la seva Mare: tota l'eternitat va somiar amb Ella. I, enyorant les seves carícies, va anar dibuixant en els avantpassats de Maria com esbossos d'aquesta flor que havia de brollar al seu temps. Igual que un artista que perseguís tenaçment la pinzellada perfecta, Déu va pintar milers de somriures entre llavis.
I va assajar en altres ulls la mirada netíssima que tindria la seva Mare. Fins que un dia va néixer la Mare de Déu, la seva filla predilecta, la seva Esposa Inmaculada dona, la seva obra mestra. I la va col·locar en el pessebre al costat del bressol, amb Jesús, que, per ser només de Maria, era el seu viu retrat. Y va veure Déu tot el que havia fet. I era molt bo, més encara, fantàstic.

(El Belén que puso Dios, Enrique Monasterio)

full 68 2-1-2010-C

D’aquest dies:

De l’homenatge a Pere Abril. El Centre Cultural cada any per Nadal organitza un homenatge a un artista vilassarenc, enguany és Pere Abril Bergay, de 92 anys. Home senzill i discret, molts anys treballador del tèxtil, apassionat per la pintura, fascinat pel color i el paisatge, s’ha lliurat vespres i caps de setmana al llarg de la seva vida a pintar. Dimecres vàrem presentar una mostra pictòrica de la seva obra al centre cultural, també un catàleg biografiat d’en Peret, que és tot un homenatge a la persona i l’artista vilassarenc.

Del Pessebre Vivent de l’Esplai. Divendres, vigília de Nadal, l’Esplai del Casal ens presentà un nou Pessebre vivent, enguany al parc infantil de Can Banús. Un pessebre protagonitzat per la canalla, per un centenar de nois i noies, que amb tota la il·lusió i tendresa de la infantesa escenificaren el naixement de Jesús, l’anunciata als pastors i l’ofrena dels Reis, enmig de un garbuix de parades de queviures, artesania, amb conreus i sembrats i el tradicional tancat amb xais i bens menuts que fan molta gràcia a tothom. Un espectacle senzill i sense pretensions que ens presenta l’Esplai la vigília de Nadal, i que ens prepara com un prefaci en la capçalera de Nadal a entrar amb els més menuts al nostre Nadal. Un espectacle tendre i viu, entranyable, amb tota la força i la innocència i frescor propi de la canalla.

Nadal. Celebrem que Déu s’ha fet home en un estable de Betlem en un infant que es farà home tot marcant-nos el camí, un camí ple d’atencions i d’estimació als demés, amb especial interès pels més febles, els malalts, els petits, els pobres... Així ho sentiem aquestes dies de Nadal en la Paraula que llegim en les nostres assambleas des de la missa del capvespre a l’Hosptial a la “Missa del Gall” a la Parròquia. Un esdeveniment important que està en el centre de la nostra vida personal, familiar i social d’aquests dies, doncs tot gira entorn de Nadal, i entorn d’aquest Infant, que és el centre de totes les mirades.

Els Pessebres. Nadales, pessebres i pastorets ens acompanyen aquests dies per celebrar plegats, amb joia, el Nadal. Les nadales escrites o cantades amb família i en colla són la felicitació musical i amorosa d’aquestes diades. Els pessebres ens acompanyen també aquests dies, a l’entrada o al menjador de casa, també col·locats a les finestres que donen al carrer, a les places públiques i casals, i també a les esglésies. A Vilassar el pessebre monumental de Can Banús fa goig, enguany, presenta l’entorn de l’Arrabalet, amb la Rajoleria Robert a primer terme i Can Vehil al fons. Tota una panoràmica virtual, d’un paratge vilassarenc entranyable, amb bona part avui desaparegut. Un pessebre treballat en equip, molt gran i molt bonic del que podem gaudir aquests dies fins el diumenge 16 de gener.

Concert de Nadal. Encara que el concert de Nadal de la Coral Mareny és ja tota una tradició del Nadal a casa nostra, enguany ha sigut diferent com se’ns va comunicar en la presentació. Era el concert de Nadal de comiat del nostre Director, el mestre Joaquim Miranda, que es retira després de 32 anys al capdavant de la Coral, i després de 33 concerts de Nadal. I tot fent esment de les seves conegudes qualitats musicals, pedagògiques, li donaren públicament les gràcies per la seva tasca al capdavant de la Coral Mareny, per això, el Concert d’enguany, després d’una primera part a base de Nadales populars i conegudes, en la segona hi participaren molts ex cantaires amb els qui plegats ens presentaren la magnífica cantata de Nadal de Joan Ferrer i música de Francesc Vila, per acabar cantant plegats amb el públic “Torna a ser Nadal” de mossèn Joaquim Vives, i la conegudíssima i popular Santa Nit que acabà amb aplaudiments d’agraïment al mestre i als cantaires pel concert d’enguany i la seva trajectòria al llarg d’aquests anys.

Xavier Vilà