PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dijous, 3 de febrer de 2011

full nº 72 30-1-11 4rt durant l'any-A

Fragment del discurs que va pronunciar Benet XVI al final de la Missa del 2 de febrer del 2008, festa de la presentació del Senyor. Jornada de la vida consagrada.

Estimats germans i germanes:
Al narrar la presentació de Jesús al temple, l'evangelista sant Lluc subratlla tres vegades que Maria i Josep van actuar segons «la llei del Senyor» (cf. Lc 2, 22-23. 39) i, d'altra banda, sempre estaven atents per escoltar la paraula de Déu. Aquesta actitud constitueix un exemple eloqüent per a vosaltres, religiosos i religioses, i per a vosaltres, membres dels instituts seculars i de les altres formes de vida consagrada.
En els inicis de les diverses expressions de vida consagrada sempre hi ha una forta inspiració evangèlica. Penso en sant Antoni abat, impulsat per l'escolta de les paraules de Crist: «Si vols ser perfecte, camina, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel, després vine, i segueix-me» (Mt 19, 21). Sant Antoni les va escoltar com paraules que el Senyor li dirigia personalment a ell.
Al seu torn, sant Francesc d'Assís afirma que va ser Déu qui li va revelar que havia de viure segons la forma de l'evangeli. «Francesc -escriu Tomás de Celano- en sentir que els deixebles de Crist no han de tenir ni or ni plata, ni diners, ni portar sarró, ni pa, ni bastó per al camí, ni tenir sandàlies, ni dos vestits ..., immediatament, ple de la joia de l'Esperit Sant, va exclamar: Això vull, això demano, això anhelo fer amb tot el meu cor .
«L'Esperit Sant ha il·luminat amb llum nova la paraula de Déu pels fundadors i fundadores. D'ella ha brotat tot carisma i d'ella vol ser expressió tota regla ». En efecte, l'Esperit Sant atreu a algunes persones a viure l'Evangeli de manera radical i a traduir-lo en un estil de seguiment més generós. Així neix una obra, una família religiosa que, amb la seva mateixa presència, es converteix al seu torn en «exegesi» viva de la paraula de Déu.
Així doncs, com diu el concili Vaticà II, el succeir dels carismes de la vida consagrada pot llegir-se com un desplegar-se de Crist al llarg dels segles, com un Evangeli viu que s'actualitza contínuament amb formes noves. En les obres de les fundadores i els fundadors es reflecteix un misteri de Crist, una paraula seva, es refracta un raig de la llum que emana del seu rostre, esplendor del Pare.

 

full nº 72 30-1-11 4rt durant l'any-B

Conferència
El 4 de febrer, a ¼ de 10 del vespre, als locals parroquials. El títol de la conferència és: “ El repte de la comunicació en la família” a càrrec d’Alejandro González. Tothom hi és convidat i també podríeu convidar a familiars i coneguts vostres.




El desànim
El dia de la seva jubilació (si es pot parlar de jubilació) el diable va treure a subhasta totes les seves eines. Totes exposades al públic donaven un espectacle una mica macabre. Hi havia, colze a colze, al costat del odi, l'enveja, la luxúria, la mentida, la hipocresia i moltes altres eines de destrucció.
Curiosament, una mica apartada hi havia una d'aparença insignificant, però amb un tall molt afilat. Algú li va preguntar: Per a què serveix aquest instrument?

Es tracta del desànim, va respondre el diable. I per què li has posat un preu tan alt?
Perquè l'utilitzo molt més que els altres. Amb alguns cristians no funcionen les altres eines però aquesta sempre és eficaç. Amb ella penetro absolutament en tots els ambients. I això explica per què és la que més faig servir.

Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
Gràcies per la vostra col·laboració








Jornada mundial de la Vida Consagrada
Aquesta jornada es celebra cada any el 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor. Enguany el lema és “Sòlids en la fe (Col. 2,7). Els joves consagrats, un repte per al món”.

Pregària per la vida consagrada
Pare, que has cridat homes i dones a la vida consagrada en el misteri del teu amor, atorga la força del teu Esperit perquè responguin generosament a la seva vocació.
Fes que es mantinguin arrelats en Jesús, que edifiquin la seva vida sobre aquest fonament i que siguin sòlids en la fe.
L’Església necessita el rostre profètic de la vida consagrada i les comunitats cristianes, els dons i els carismes que tant ajuden a viure la bona notícia de Jesús, el Crist.
Fes, doncs, Pare, que no faltin cristians que acullin la teva crida a aquest estil de vida dins l’Església. Especialment, et preguem avui pels joves consagrats, un repte per al món, que facin present a través del seu testimoniatge la Paraula de Déu, sempre antiga i sempre nova.
Que, com Maria de Natzaret, sapiguem dir: “Faci’s en mi segons la teva voluntat”.

Grup d’Oració i Amistat “Mare de Déu de la Cisa”.
Ens reunirem el dijous, dia 3 de febrer, a les vuit del vespre a la sala St. Genís.
És obert a tothom. Us hi esperem!.


Festa de la presentació del Senyor
El dimecres, 2 de febrer, és la festa de la presentació del Senyor, també coneguda com la festa de la Candelera. Deu minuts abans de la missa de les 7 de la tarda, tindrem la benedicció de les candeles. En aquest dia l’Església celebra la jornada de la vida consagrada. Aprofitem per pregar al Senyor pels religiosos i religioses, que el Senyor els hi enviï moltes vocacions

Reunions de la setmana
Reunió de visitadors de malats, el dimarts dia 1, a les 4 de la tarda.
Junta dels Sants Màrtirs, el dimarts dia 1, a 2/4 de 10 del vespre.
Comissió romeria a Montserrat, el dimecres dia 2, a les 8 del vespre

Difunts de la setmana
Eulalia Valera Marín, el 15 de gener als 82 anys. Al cel sia.

full nº 72 30-1-11 4rt durant l'any-C

D’aquests dies:

Festa de Sant Sebastià. Dijous celebràrem la Festa de Sant Sebastià amb la benedicció i venda dels típics panets de bon matí, i amb una missa, a la tarda, a la capella de Sant Sebastià. Sant Sebastià molt estimat i venerat al llarg de centenars d’anys a casa nostra, sobretot en èpoques de pesta i malalties infeccioses, força abundants per aquestes rodalies fins fen entrat el segle XX. Fou el 1571 que aquí es començà la construcció de la capella de Sant Sebastià, a la carena que separa les dues vessant de Cabrils i Vilassar, en un lloc ventilat i aleshores aïllat. Al llarg dels anys s’hi afegí un retaule, una pica d’aigua beneïda, un cor sobre el portal d’entrada, també posteriorment, uns contraforts per consolidar-ne l’estructura. Durant la Guerra Civil del 1936-39 l’incendiaren i després restà molts anys abandonada, fins que el 1960 s’inicià la reconstrucció, i el 1961 es reconcilià amb la consagració d’un nou altar.
Dijous, amb força gent de Vilassar i alguns de Cabrils, hi celebràrem una eucaristia. Mossèn Jordi en l’homilia ens féu tot un memorial del Sant, que encara avui desperta admiració. Acabada la missa, cantàrem els “Goigs en lloança al Sant”, que acaben amb la coneguda tornada: “Oh! Sant nostre tutelar i màrtir per excel·lència! Vulgueu a Jesús pregar que ens guardi de pestilència”. I encara allà, a l’era de la capella, compartírem un petit ressopó, poca cosa i ràpid, perquè hi feia molt de fred i es feia fosc.

Un gran document sobre la Paraula de Déu. Dissabte, a Barcelona, centrant la reflexió del Consell Pastoral Diocesà, el Dr. Salvador Pié ens informà entusiasmat de l’Exhortació Apostòlica de Benet XVI sobre la Paraula del Senyor. Un document que recull el treball de reflexió i les propostes dels bisbats reunits a Roma, en el sínode de 2008, i la posterior exhortació de Benet XVI, que aquests dies surt publicada en català i castellà.
Aquesta Exhortació Pastoral, “La Paraula del Senyor”, està escrita en tres parts. En la primera part, utilitzant l’Evangeli de Joan i la coneguda expressió “i el Verb, la Paraula, es va fer carn” subratlla en Jesús el Verb encantat. I que la clau per llegir la Paraula de Déu en la Bíblia és Jesucrist. El document parla també de l’Antic i el Nou Testament i la interpretació de l’escriptura, i acaba tot fent un repàs dels qui han viscut realment la Paraula de Déu, és a dir els Sants. Ens parla des de Sant Antoni Abad dels primers segles fins a Teresa de Calcuta i Edith Estein dels nostres dies.
En la segona part, “La Paraula de l’Església”, afirma que ja litúrgia és el lloc privilegiat de la Paraula de Déu. Parla de la sagramentalitat de la Paraula, i de la Paraula i l’Eucaristia. De la proclamació de la Paraula, dels lectors ... i també de les homilies. Sobre les homilies es suggereixen tres preguntes: Què diuen les lectures proclamades? Què em diuen a mi? Què he de dir a la comunitat tenint en compte la seva situació? Parla també de les celebracions, de la reconciliació i unció dels malalts, de la litúrgia de les hores, del ritual de les benediccions, de l’animació litúrgica i de les celebracions i també dels cants i del silenci. Ens exhorta a la formació bíblica, a la catequesi i a la pregària, tot comentant de passada que Terra Santa és com un cinquè Evangeli.
En la tercera part “la Paraula en el món” defineix la Paraula de Déu com a Paraula d’esperança, feta amb el testimoni i la credibilitat dels cristians compromesos amb el món, treballant per la justícia, la pau i la caritat, pels joves, els emigrats , els pobres....en tota l’obra de Déu. Servint Jesús en els germans. La Paraula ens porta al compromís.
Un final molt significatiu és el dedicat als valors de la cultura i l’art, els artistes enamorats de la bellesa. Valora el diàleg i també el diàleg interreligiós. Acaba amb un delicat final sobre Maria, la Mare de la Paraula i de l’alegria.

Xavier Vilà