PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



divendres, 25 de febrer de 2011

full 75 20-2-2011 VII durant l'any-A

El relativisme no pot educar

La major dificultat per educar avui és la pandèmia relativista que porta a molts a no aclarir-se sobre què és una bona persona. Qui no té un projecte de persona bona no pot ajudar el nen i orientar per arribar a ser bona persona que és en el que consisteix educar: ajudar el nen a extreure tot el potencial de bé i veritat que porta dins. El problema específic i singular que existeix avui per educar no està en els nens, està en els adults que s'han deixat dominar pel relativisme moral i ho transmeten als educands.
Molts nens no poden ser bons ja que ser bo consisteix en enamorar-se del bé, i per enamorar-se del bé cal conèixer-lo prèviament, i per a conèixer-lo algú ha de mostrar-ho. En això consisteix l'educació: a mostrar el bé fent-lo atractiu, desitjable, digne d'esforç, és a dir, en alguna cosa que resulta materialment impossible per al relativista.
Aquesta és precisament l'essència de l'educació: transmetre valors i fer atractiva la virtut, posar davant del nen allò que és bo, un projecte engrescador de ser humà, mostrar-li en què consisteix ser bo i animar-lo a intentar ser-ho. Per fer bé això n'hi ha prou amb saber quines coses són bones i quines coses són dolentes. En definitiva, educar és bastant fàcil si un sap en què consisteix ser bona persona, i és molt difícil o impossible si un no s'aclareix sobre això.
Educar a un nen, obrir-li al món dels valors, encapritxar-lo amb el bé de què és capaç, exigeix animar-lo a mirar amb afecte les coses bones que hi ha a la realitat de les coses; ajudar-lo a mirar-se a si mateix i descobrir la dignitat que té; ajudar-lo a aprendre que si vol ser feliç i portar una vida plena no pot fer qualsevol cosa amb el seu cos, ajudar-lo a observar els altres i veure tot el bé que hi ha en ells i que per tant ha de cuidar-los, respectar-los i estimar-los; ajudar-lo a contemplar la realitat que l'envolta i descobrir que és bona i, per tant, digna de respecte.
Com eduquem? Amb afecte, amb exemple i amb paraules. Educar és conviure estimant, si volem als que tenim al nostre costat utilitzarem gairebé inconscientment el gran mitjà que tenim els éssers humans per influir en els altres – en els nostres fills, en els nostres amics i en la societat en conjunt – , que és mostrar-los amb el nostre exemple i la nostra paraula què és valuós, què val la pena. Educar consisteix a mostrar amb la pròpia conducta el bé possible i en parlar amb afecte del que és bo i valuós, fent-t'ho així atractiu i desitjable per a l'educand.
Educar eficaçment exigeix parlar molt amb els educands des de molt petits i sempre bé de les coses bones. Segons van creixent, és fonamental que aquesta paraula amb què els parlem bé de les coses bones la vegin ratificada en els fets de la nostra vida i que ens vegin feliços vivint d'acord amb els criteris que els ensenyem. En l'adolescència és especialment necessari que la teoria vagi acompanyada del testimoni de vides plenes i felices: la nostra pròpia vida pot fer atractius o sospitosos els valors que volem transmetre als nostres fills o alumnes. Com transmetem valors? Parlant bé de les coses bones i, en la mesura del possible, mostrant-les fetes vida en nosaltres mateixos.

Així anirem formant als nostres fills i alumnes en l'amor al bé, els farem apreciar els valors positius com una cosa desitjable i digna de ser perseguida, els ajudarem a portar el seu propi ambient i no deixar-se arrossegar pel que trobin al carrer. Hem de formar en ells personalitats fortes. No podem tenir por a la llibertat dels nostres fills i alumnes, hem d'estimar la seva llibertat i reforçar-la-hi donant-los criteri, ajudant-los des de petits a assumir la seva llibertat i responsabilitat, a triar, a optar, perquè això serà el que anirà creant l'hàbit de decantar-se pel millor, per valuós. I sense escandalitzar-nos ni abatre’ns si s'equivoquen una o moltes vegades; dels errors també s'aprèn quan les idees estan clares.
Benigno Blanco
President del Fòrum de la Família

full 75 20-2-2011 VII durant l'any-B

Article 2
500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar
La setmana passada ja vàrem informar que la parròquia estava treballant per commemorar els 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar.
Dins dels actes programats, senyalàvem les quatre conferències previstes.
Les dues primeres conferències tenen un enfocament bàsicament històric; ens permetran conèixer el context en el qual el Vilassar del 1500 inicia la construcció de la seva nova església.
Les dues segones, un cop coneixerem el context del moment, ens permetran descobrir l’edifici i els seus secrets, veient tot el que es conserva i la importància que té. I al mateix temps, tindrem informació del seu enderroc que va donar pas a l’edifici-església parroquial actual.
Juntament amb aquestes conferències, hi haurà un esdeveniment final: el dia de la Festa dels Sants Màrtirs, la parròquia està treballant per poder aconseguir un espai per guardar les peces que es conserven de l’església per tal de poder-les conservar i preservar 500 anys més, però que serà un espai que al mateix temps permetrà que els vilassarencs puguin gaudir d’aquest patrimoni cultural, arquitectònic i religiós únic.
La voluntat de la parròquia no és només recordar unes dates sinó que a més a més de fer-ho, també serveixi per posar en valor un patrimoni poc conegut pels vilassarencs.
Des d’aquestes línies us volem convidar a tots a participar i a gaudir de tots els actes programats.
per anar fent boca, dijous 17 de febrer es va gravar un programa especial a Ràdio Vilassar de Dalt per presentar els acates previstos que s’emetrà dijous 24 de febrer a les 11.00 h.

Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)









Nota d’agraïment
En el passat Consell Pastoral s'acordà, per unanimitat, fer aquest agraïment:
El nou Consell Pastoral Parroquial vol agrair a les persones que, en altres moments, han format part del Consell la seva tasca i també vol, amb humilitat, recollir “el testimoni” per fer, com ells, un bon servei a la parròquia. Ben sincerament, moltes gràcies.

Reunions de la setmana
Equip de litúrgia, el dimarts 22 a les 8 del vespre.
Zeladores de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, el dimecres 23 a les 8 del vespre.

Col·lecta Mans Unides
133,70 Parròquia
100 Hospital
Gràcies per la vostra aportació.

Fifunts de la setmana

Alfred Pey i Cornelles, el dia 11 als 55 anys. Rosa Ponce Navarro, el dia 13 als 90 anys. Reposin en pau.

full 75 20-2-2011 VII durant l'any-C

D’aquests dies:

De la Trobada arxiprestal de catequistes a Premià de Dalt.
Dissabte celebràrem la XXIII Trobada de catequistes de l’arxiprestat de La Cisa. La trobada començà amb una missa de Sant Cristòfol, concelebrada per tots els preveres de l’arxiprestat. Acabada aquesta al col·legi de La Salle, continuàrem esmorzant plegats i passàrem després allà, al col·legi mateix, a una xerrada sobre “ L’actitud actual del catequista de menuts i pares” per Jaume Galobart, metge, pedagog i delegat del catecumenat pel bisbat de Terrassa.

Jaume Galobart ens parlà sobretot del catequista, a partir de la pròpia història personal de cadascú i del coneixement i la vivència que tenim de Déu. La nostra responsabilitat, la nostra missió és fer viure , donar a conèixer el Déu de Jesucrist. El nostre missatge és estimar, només el que estima és capaç de construir i generar vida, de comunicar vida il·lusionada i amb esperança. El nostre missatge d’amor, de fraternitat i solidaritat és el millor missatge, ens ha canviat la vida.

En catequesi però, no només importa el que diem i com ho diem , sinó com ho vivim. És amb nosaltres com som i com ho vivim que arriba el missatge a la gent i als nostres nanos. Tots som com bombetes, que fem més o menys llum segons el nostre testimoni, així podem ser senzilles bombetes de 15 o 20 watts o també podem ser bombetes de 100, 500 o 3000 watts. Podem ser cristians, catequistes, sense engrescar, sense il·luminar, sense seduir o podem ser referents i animadors de la família o del grup de catequesi. Perquè el catequista és alliberador, dinamitzador, una persona alegre, acollidora, que sap escoltar.

De l’Alfred Pey i Cornelles. Dilluns acomiadarem a l’Alfred, que tot i que feia mesos que estava malalt, molt malalt, ha tingut un desenllaç força ràpid als 55 anys, en la plenitud de la seva vida. Mossèn Aureli que presidí l’eucaristia de comiat, ens glosà en l’homilia a l’Alfred tot agraint la seva tasca i la seva generositat envers la Parròquia i El Casal, desatacant-ne l’exemple de fortalesa i serenor en la assumpció de la seva mort, que fou en pau i envoltat dels seus que tant estimava. Al final de la celebració l’Adelaida, la seva dona ens adreçà aquests sentides paraules:

“L’Alfred ens ha deixat. Un gran buit s’ha obert en els nostres cors. Ell era de les persones que omplien sense fer-se notar: discret, observador, sempre apunt pel que fes falta, i allà on era hi deixava la seva empremta. Dedicat plenament a la família i al treball, incansable, lluitador i emprenedor...
D’aquests últims dies a l'hospital amb el seu patiment el que més el preocupava era deixar-ho tot ben arreglat i ben lligat.
De les últimes coses que va dir : “veig que tenim molts amics, amics de veritat... em sento molt estimat. Em sento molt fort d’esperit.”
Fins l’últim moment va ser conscient de tot. De veritat que hem perdut una gran persona. Sempre el tindrem amb nosaltres. T’estimem molt , molt. Fins aviat”. Al Cel Cia.

Xavier Vilà