PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dissabte, 12 de març de 2011

LA QUARESMA


Interessant i breu video que explica la Quaresma i el seu significat.

dijous, 10 de març de 2011

Visita a la Sagrada Família



Donem les gràcies a en Josep Fon per les fotos.

dimarts, 8 de març de 2011

Visita a la Sagrada Família

El passat disssabte 26 de febrer vam anar a visitar la Sagrada Família. Va ser un matí excepcional tot endinsant-nos en la meravellosa obra de l'Antoni Gaudí. El Sr. José Manuel Almuzara, un dels arquitectes de la Sagrada Família, ens va fer la visita guiada tot explicant-nos magistralment el sentit i la història de la preciosa obra arquitectònica de la Sagrada família.
Tenim previst fer una altra visita més endevant, ja anunciarem el dia.
Agraïm les fotos de la Mª Jesús Guasch i la Cristina Pérez.




diumenge, 6 de març de 2011

full 77 6-3-11 IX durant l'any-A

Missatge del Sant Pare Benet XVI en motiu de la Quaresma 2001
(1ª part)
“Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb ell també heu ressuscitat” (Col, 2,12)
Benvolguts germans i germanes,
La Quaresma, que ens porta a la celebració de la Santa Pasqua, és per a l’Església un temps litúrgic molt valuós i important, amb vista al qual m’alegra adreçar-vos unes paraules específiques perquè el visquem amb el compromís que cal. La comunitat eclesial, assídua en la pregària i en la caritat operosa, mentre mira cap al trobament definitiu amb el seu Espòs en la Pasqua eterna, intensifica el seu camí de purificació en l’esperit, per a obtenir amb més abundància del Misteri de la redempció la vida nova en Crist Senyor (cf. Prefaci I de Quaresma).

1. Aquesta mateixa vida ja se’ns va transmetre el dia del baptisme, quan «en participar de la mort i resurrecció de Crist» va començar per a nosaltres «l’aventura joiosa i entusiasta del deixeble» (Homilia en la festa del Baptisme del Senyor, 10 de gener de 2010). Sant Pau, en les seves Cartes, insisteix repetidament en la comunió singular amb el Fill de Déu que es realitza en aquest lavacre. El fet que en la majoria dels casos el baptisme es rebi en la infantesa posa en relleu que es tracta d’un do de Déu: ningú no mereix la vida eterna amb les seves forces. La misericòrdia de Déu, que esborra el pecat i permet viure en la pròpia existència «els mateixos sentiments que tingué Jesucrist» (Fl 2,5), es comunica a l’home gratuïtament.

L’Apòstol dels gentils, en la Carta als Filipencs, expressa el sentit de la transformació que té lloc en participar en la mort i resurrecció de Crist, indicant la seva meta: «Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva mort, esperant d’arribar a la resurrecció d’entre els morts» (Flp 3,10-11). El baptisme, per tant, no és un ritu del passat sinó el trobament amb Crist que conforma tota l’existència del batejat, li dóna la vida divina i el crida a una conversió sincera, iniciada i sostinguda per la gràcia, que el porti a aconseguir la talla adulta de Crist.

full 77 6-3-11 IX durant l'any-B

Grup de litúrgia
El proper dia 9 de març és dimecres de cendra. Amb aquest dia comença el temps de Quaresma. Aquesta època és un dels temps forts de l'any litúrgic i com diu la Constitució “Sacra Liturgia” del Concili Vaticà II: “El temps quaresmal prepara als fidels, disposats més intensament a escoltar la paraula de Déu i a la oració, per a celebrar el misteri pasqual”. Es per tant un temps per què ens dediquem a pensar en què fem pels altres, pels familiars, pels veïns, per les persones que tenim tracta per la feina i per tota la humanitat, i d'aquesta reflexió tenir clar com hem d'actuar. Per tant un temps que ens prepari per la nostra conversió.
L’Església ens ajuda a recordar-ho, posant una sèrie de signes a la litúrgia. Aquests signes mostren sobre tot ‘austeritat. Això es important sobre tot avui, quan veiem a la nostra societat actituds contràries a la austeritat, mentre que altres persones no tenen els recursos suficients per una vida digna.
A nivell de litúrgia això es veu en que no s'adorna l'altar amb flors, que sols s'usa la música per acompanyar els cants i per la supressió del Glòria i de l'Alel·luia, en la celebració de l’Eucaristia.
També per mostrar aquest símbol d'austeritat tenim com dies de dejuni i abstinència el dimecres de cendra, primer dia de Quaresma, i el Divendres Sant, mentre que són dies d'abstinència de carn els divendres de quaresma.
La fe és alegre i per recordar-ho en el quart diumenge de Quaresma es realitzen una sèrie de signes, com per exemple flors a l'altar. Abans aquest diumenge era conegut com diumenge “de laetere”, es dir “diumenge d’alegrar-nos”.
Que Déu ens ajudi a preparar una magnífica Pasqua, per a celebrar el misteri de la Resurrecció.
Joaquim Solans

500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar  
Els dies estan passant i ja tenim aquí els actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica del nostre poble.
Dissabte passat, la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu Municipal, ja ha començat a moure les peces que hi havia enterrades als jardinets de Sant Jordi (darrera l’àpside l’església i davant de la Massa). Ara mateix són visibles les bases de les columnes del Santíssim i properament es desenterraran la resta. Recordeu els dies de conferències:divendres 4 de març / divendres 18 de març / divendres 25 de març / divendres 15 d’abril. Són conferències  que ens permetran descobrir el Vilassar i l’església de fa 500 anys.
La conferència es farà al Museu Arxiu Municipal el divendres dia 4 de març  a les 20.00 h. No hi podeu faltar!



Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)








Quaresma
El proper dimecres 9 de març és Dimecres de Cendra, dia de dejuni i abstinència. La Missa serà en l’horari habitual, a les 7 de la tarda. El diumenge 13 primer diumenge de Quaresma.
Comencem la Quaresma, aquest temps litúrgic que ens ajuda a preparar-nos per la celebració de la Pasqua. Aquest full té una full annex amb els diferents actes que la parròquia organitza per ajudar-nos.

Congregació de la Mare de Déu dels Dolors
Benvolguda congregant:
Ja hem arribat al temps de Quaresma, i, encara que és el dia 15 de Setembre que l’Església té un record especial a la Mare de Déu dels Dolors, aquest temps de Quaresma, a la nostra Parròquia, celebrarem cada divendres a 2/4 de 7 del vespre, el rés de la Corona dels Dolors de Maria, i, a les 7 celebració de l’Eucaristia.
El 8 d’abril ens visitarà el sr. Joan Bofill, de Badalona, que ens parlarà de l’orde seglar dels Servents de Maria i ens ajudarà a viure el temps de Quaresma acompanyats de Maria, Mare de Déu, tot esperant la resurrecció del Senyor.
T’hi esperem!!

Les zeladores de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.
Vilassar de Dalt, Febrer 2011

Exposició del Santíssim Sagrament
Cada segon dijous de mes, després de la Sta. Missa, exposició del Santíssim Sagrament. L’oració durarà una hora i en acabar tindrem benedicció amb els Senyor Sagramentat. La propera serà el dijous 10 de març. Tothom hi és convidat







Defuncions : Enric Piferrer i Boquet, el 25 de febrer als 66 anys. Al cel sia.

El llibre de la Paquita Cervera
El proper divendres dia 11 de març a les 8 del vespre hi haurà a la sala del Museu Arxiu Municipal la presentació del llibre EXPERIÈNCIE LÍMIT (Vivències d'un viatge a Turquia) del qual n’és autora Paquita Cervera Riera.
És un llibre cultural-religiós. En ell la Paquita explica les vivències i emocions que va experimentar al llarg del viatge parroquial que fou preparat amb molta cura pel grup de catequesis d’adults de la parròquia. En ell seguiren les petjades de l’Apòstol Sant Pau. Molt planerament ens fa entrar en la vida de Sant Pau, en llocs espectaculars d’Istanbul, d’Efes, La Capadòcia, Konya... I, viureu una vertadera emergència aeronàutica, una experiència límit on totes les persones del grup relaten les seves impressions viscudes dins de l’avió en el vol de tornada.
És un llibre per delectar-nos amb la seva lectura.

full 77 6-3-11 IX durant l'any-C

D’aquests dies

Del voluntariat. Dissabte al matí, al Museu, diferents seus d’Oncolliga de la comarca, entre elles les d’Alella, Cabrils, Calella, Premià de Dalt, Vilassar de Mar i també Vilassar de Dalt contra el Càncer, tinguérem una jornada conjunta per donar a conèixer i potencia el voluntariat. Ens hi ajudà Pau Casanovas, especialitzat en la formació de voluntaris en oncologia. Fou ell qui ens animà a voluntaris de les diferents poblacions, en la necessitat d’un voluntari hospitalari i domiciliari, de persones que de forma altruista dediquen una part del seu temps a acompanyar malalts i les seves famílies durant els llargs ingressos hospitalaris o en el propi domicili. Es tracta d’acompanyar una estona, d’escoltar, de conversar tot fent pacientment una estona de companyia als malalts. Una tasca que la Parròquia, la nostra comunitat ja realitza a través de visitadors de malalts i que ara es projecta a tota la societat civil. Parlar de voluntariat és parlar de solidaritat i fraternitat, és parlar de dedicació als altres, atenció als altres, sobretot als que estan sols i malalts. És clar que el voluntariat s’ha de fer de forma discreta i confidencial a l’extrem, ha de procurar fer les visites en horaris acordats o de mutu acord, informarà als familiars si nota cap problema, mai administrarà medicaments pel seu compte, ni donarà orientacions mèdiques, ni qüestionarà la dinàmica familiar ni hospitalària del malalt. No acceptarà contraprestació econòmica etc.
El voluntariat pot estar regulat i molt ben estructurat en equips que fan una tasca d’animació i reflexió conjunta, que és una manera de formació permanent i també es pot ser voluntari, com s’ha fet sempre, anant a visitar als familiars, amics, veïns i coneguts que sabem que estan malalts. En equip però, i coordinat és més fàcil superar el desànim i les dificultats que pot comportar visitar persones malaltes i necessitades d’efecte. Oncolliga ens proposa l’ajuda voluntària per poder anar fent aquest servei tant important als malalts dels nostres pobles.

De l’Enric Piferrer. Dissabte acomiadàrem a l’Enric Piferrer i Boquet de Can Salvet. En l’eucaristia de comiat Mossèn Joaquim Vives glossà in memoriam de manera poètica la personalitat de l’Enric:
“Has partit, estimat per la Núria,
sempre amb tu, i amb els fills al costat,
has patit llargs moments de foscúria
però el Crist amb sa creu t’ha ajudat.
Has deixat amb dolor la muntanya,
els cavalls, el cel blau i els verds pins,
aquell vent, aquell foc que acompanya,
per portar-los al cor, molt endins.
Puja al cel que t’espera la mare,
deixa lluny tot turment i pesar,
molt amunt, ben a prop de Déu Pare
vetlla sempre pel teu Vilassar.”
Xavier Vilà

full 77 6-3-11 IX durant l'any-ANNEX





SALM 50
Déu meu, creeu en mi u cor ben pur,
Feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
Ni em prengueu el vostre esperit Sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
Que em sostingui un esperit magnànim.
Obriu-me els llavis, Senyor,
I proclamaré la vostra lloança.

ACTES DE LA PARRÒQUIA PRÒPIS LA QUARESMA

Viacrucis

Cada diumenge de Quaresma resarem a les 5 de la tarda el Rosari i a 2/4 de 6 el Viacrucis. Us animo a que hi participeu, anirem variant el lloc cada setmana; un dia anirem a la Capella de l’Hospital i un altre a la Capella de Sant Sebastià.

Diumenge 13 de març: A la Parròquia. 1er Quaresma

Diumenge 20 de març: A l’ Hospital de Sant Pere. 2on Quaresma

Diumenge 27 de març: A la Parròquia. 3er Quaresma

Diumenge 3 d’abril: A la Capella de Sant Sebastià. 4rt Quaresma

Diumenge 10 d’abril: A la Parròquia. 5é Quaresma

Diumenge 17 d’abril: A la Parròquia. Diumenge de Rams

Recés de Quaresma
El temps de Quaresma és molt adient per fer un recés tot dedicant una estona més llarga a la pregària. El recés el farem, si Déu vol, el dissabte dia 2 d’abril de les 11 del matí a 2/4 d’1. Serà en la capella del Santíssim de la Parròquia. Consistirà en dues meditacions, temps de silenci i acabarem amb la benedicció del Santíssim Sagrament. Tothom hi és convidat.

Mare de Déu dels Dolors
Divendres de Quaresma: Res de la Corona de la Mare de Déu dels Dolors mitja hora abans de la Missa de diari. Els divendres de Quaresma tindrem la Missa a l’Altar Major.

Divendres 8 d’abril: Tot igual que els altres divendres de Quaresma i després de la Missa xerrada del Sr. Joan Bofill, prior de l’Ordre Seglar de la Mare dels Dolors de Badalona.

Divendres de Dolors (15 d’abril): La Missa de les 8 de la tarda serà pròpia de la Festa Servita de Santa Maria al peu de la Creu. En acabar cantarem la Salve davant de la nostra imatge de la Dolorosa.

Solemnitat de Sant Josep
Celebrarem Sant Josep solemnement el 19 de març a 2/4 de 12 del mig dia. Aquest any Sant Josep cau en dissabte. Per tal de poder celebrar la solemnitat tindrem la Santa Missa el dissabte pel migdia.

Sagrament de la Penitència
Tindrem la Celebració Comunitària de la Penitència el dijous 14 d’abril a les 8:30 del vespre, després de la Missa de 8 a la Parròquia, amb absolució individual.
També mantenim els horaris habituals de confessió:

durant la setmana: sempre que es demani.

Dissabte: De 7 a 8 del vespre PARRÒQUIA

Diumenge: De 8 a 2/4 de 9 del matí PARRÒQUIA

De les 11 a 2/4 de 12 PARRÒQUIA

De 1/4 de 10 a 10 del matí HOSPITAL

De 7 a 8 del vespre PARRÒQUIA

Cinc coses calen per confessar-se bé
1– Fer examen de consciència. 2– tenir dolor dels pecats comesos. 3– propòsit de l’esmena. 4- dir els pecats al confessor i 5-complir la penitència.

Tres coses són necessàries per rebre bé la Sagrada Comunió (combregar)
1– Estar en gràcia de Déu (perdem l’estat de gràcia quan cometem un pecat mortal,és a dir, un incompliment de qualsevol dels 10 manaments de la Llei de Déu. Cal confessar-se abans de combregar si hem comés un pecat mortal). 2– Guardar el dejuni eucarístic ( no menjar ni beure res que no sigui aigua una hora abans de la Missa. Els malalts estan exemptes del dejuni eucarístic). 3– Saber a Qui anem a rebre.

full 76 27-2-11 VIII durant l'any-A

500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar


(Article 3)
El dia 3 de febrer es va donar el tret de sortida als actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de construcció de l’església gòtica de Vilassar.
Va ser al programa “el Racó” de Mataró Ràdio. És un programa de divulgació cultural conduït, entre altres, per en Quim Graupera i els components del Grup d’Història del Casal (Mataró). Es va emetre un programa especial dedicat a aquesta celebració que farem els vilassarencs.
Així mateix, els dia 5 de febrer la parròquia va instal·lar una pancarta a la façana lateral de l’església (al costat de la portalada gòtica) amb el lema “500 anys de l’església gòtica de Vilassar (1511-1519)” per donar a conèixer la notícia a tot el poble.
Així mateix, s’està adequant un espai de la rectoria per adequar-lo a la nova sala que acollirà el Museu Parroquial, on s’ubicaran les peces que es conserven de l’església després del seu enderroc a l’acabament de la guerra.
A més a més, aquesta setmana (concretament dijous 24), Ràdio Vilassar de Dalt ha emès un programa de ràdio especial tractant els “500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar”.
Recordar aquesta efemèride és important a nivell de parròquia però també és molt important recordar-ho com a poble, som un poble carregat d’història i amb un llegat patrimonial molt extens.
I dins d’aquest patrimoni general, hi ha un important llegat que correspon a la temàtica religiosa, aquest any parlem de l’església gòtica, però per exemple, l’any passat, des de la parròquia ja es va fer la descoberta de les fornícules.
Aquests actes i celebracions creen identitat i sentiment de poble.
Podríem dir el mes de febrer ha estat el mes de preparació de la commemoració, aquest mes de març ve farcit d’activitat per celebrar els 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar.
La primera de les conferències serà a càrrec de l’historiador Pere Benito: “Església diocesana i estructura parroquial a l'entorn de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV)”.
. Se’ns parlarà de la parròquia com a estructura jurídica, econòmica i social i de les seves relacions amb el poder diocesà representat per la figura del bisbe.
Es farà un repàs en línies generals dels fets històrics, les dates i els personatges que han estat importants en aquest període i que ens ajudaran a entendre les evolucions i els canvis que hi haurà en el futur i que d’alguna manera o altra propiciaran la construcció de la nova església.
Recordeu que la conferència serà el proper divendres 4 de març a les 20.00 h a la Sala d’Actes del Museu Arxiu Municipal – can Banús. Us hi esperem a tots!
Es farà un repàs en línies generals dels fets històrics, les dates i els personatges que han estat importants en aquest període i que ens ajudaran a entendre les evolucions i els canvis que hi haurà en el futur i que d’alguna manera o altra propiciaran la construcció de la nova església.


Recordeu que la conferència serà el proper divendres 4 de març a les 20.00 h a la Sala d’Actes del Museu Arxiu Municipal – can Banús. Us hi esperem a tots!

full 76 27-2-11 VIII durant l'any-B

Voluntaris per fer la neteja de l’Església

Ja fa anys que unes senyores de la parròquia fan la neteja els dimarts pel matí. És d’agrair aquesta tasca que fan per la seva continuïtat i per l’amor que posen en tenir ben neta la nostra Església. Amb els anys tots ens anem fent grans i les forces no són les mateixes. Caldria que sorgissin algunes voluntàries per fer aquesta tasca tan necessària. Les que podeu venir-hi, són els dimarts de 2/4 de 10 a 11 del matí. Gràcies per tot.

Conferència
500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar
4 de març a les 20.00 h al Museu. Primera conferència càrrec del Dr. Pere Benito i Monclús - “Església diocesana i estructura parroquial a l'entorn de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV)”.Serà una visió del Vilassar anterior a la construcció del nou temple parroquial i de l’organització religiosa i de l’església.

Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)








ECOLOGISME i 25 anys enrere
El passat dia 18 d’aquest mes de febrer, el senyor Joaquim Solans ens oferí una conferència magistral sobre el tema “Ecologisme i teologia de la Creació”, en la que a partir de les pròpies definicions d’ecologisme i teologia, ens va anar mostrant la relació entre un i altre conceptes. Ens parlà del Maig del 68 com a punt d’arrencada del boom actual de l’ecologisme, per anar més enrere amb Darwin i les teories de l’evolució i també ens parlà de l’home com a depredador; ens parlà de les interpretacions que se n’han fet de textos concrets de la Bíblia, fins i tot interpretacions teològiques; parlà del que és la ecologia i ecologisme i les seves diferències, i ens parlà també del posicionament de l’Església sobre el tema, fent referència als discursos i escrits dels Papes Joan Pau II i Benet XVI. Tot plegat molt interessant, i per tant, moltes gràcies senyor Solans.

Fa 25 anys que els Bisbes de Catalunya, tractaren també el tema de l’ecologisme en un document, que encara avui es considera cabdal, i que porta per nom “Les arrels cristianes de Catalunya”. Deien, i diuen, els bisbes “El creixement dels mitjans que són a l’abast de l’home, unit a un cert enterboliment de la consciència dels seus fins transcendents i del sentit més pregon de l’existència, obre el pas a temptacions d’autodestrucció. El clamor ecologista que s’ha estès tant darrerament és, en realitat, una reacció i una veu d’alerta sobre aquest perill. I Joan Pau II s’ha referit als seus aspectes més greus, denunciant una , que, comença amb la supressió del naixement... i arriba fins a l’exclusió dels disminuïts i els vells, i acaba amb la solució final de l’eutanàsia. També pertanyen a la cultura de la mort la droga, el terrorisme, l’erotisme i altres formes de vici”. Per anar-hi pensant, oi?
Joan Pons

Anècdota
Havia una família molt rica, un dia el pare portar el seu fill de dotze anys a passejar per al camp, amb el propòsit que veies com els pagesos vivien en la pobresa. Van passar tot un dia i una nit en una casa d’una família molt humil. Mentre tornaven a casa en el seu luxós cotxe, el pare li preguntà: Que t’ha semblat el viatge? El noi li respongué: molt maco pare! Li tornà a preguntar el pare: has vist com viuen els pobres? Li respongué: si. El pare tornar a insistir: que n’has après? El noi li respongué: doncs que jo no tinc germans per jugar o barallar-me, però ells es deixen les baletes, comparteixen la roba, s’ho passen molt bé junts; no tenen televisió, però tampoc tenen temps per veure-la, sempre tenen idees, alguna cosa per fer... nosaltres tenim una piscina al jardí, ells tenen un rierol i es banyen sempre que volen, també tenim làmpares importades, ells tenen les estrelles i la lampareta de l’entrada; així dormen més, descansen millor, es preocupen pels altres i els accepten tal com són, entenen més les raons de les seves decisions, accepten el que no es pot canviar, però canvien el que no es pot acceptar. El pare es quedà en silenci... el noi afegí: gracies pare, per ensenyar-me lo pobres que som!.

Grup d’Oració i Amistat
“Mare de Déu de la Cisa”.
Ens reunirem el dijous, dia 2 demarç,a les 8 del vespre, a la sala St. Genís. És obert a tothom. Us hi esperem!.








Reunions de la setmana
Junta del Casal, el dimarts 1 a 2/4 de 10 del vespre.

full 76 27-2-11 VIII durant l'any-C

D’aquests dies:

De la Biennal Guastavino 2010 a La Massa. Dijous al teatre de La Massa, en un lluït acte acadèmic, en presència del Jurat de la biennal, del regidor de cultural, del Director General de Patrimoni de la Generalitat, del Cònsol General dels Estats Units a Barcelona i del Senyor Alcalde de Vilassar es lliurà el premi Biennal Gustavino 2010 a la senyora Megan L. Reese guanyadora d’enguany pel seu treball sobre “L’anàlisi estructural i avaluació de les voltes de Guastavino”.
Un acte, el de La Massa, centrat en Guastavino i la seva obra a Vilassar i per tot Amèrica, creant espais públics extraordinaris coberts amb les seves voltes catalanes, i que encara avui són l’admiració de tothom.

El Sr. Cardenal beneix el nou altar de la capella interior de l’Hospital de Sant Pere. Dissabte al matí, el Sr. Cardenal Mr. Lluís Martínez Sistach celebrà una eucaristia concelebrada amb Mossèn Jordi rector, el Pare Agustí i el seu secretari a la menuda capella interior de l’Hospital , en el transcurs de la qual es beneir el nou altar de marbre, que substitueix el provisional de fusta que hi havia fins ara.
Després de la missa el Sr. Cardenal compartí una estona de conversa amb les religioses i el patronat tot fruint d’un tall de coca i després visità els nostres avis i malalts. El Sr. Cardenal no es cansà de lloar la tasca de fundacions com la de l’Hospital de Sant Pere i la feina de les religioses, dia i nit en atenció dels nostres familiars més grans, vells i malalts. Una visita ràpida i protocol·lària però que donà molt de si.

De l’Arxiu dels Sants Màrtirs. Diumenge a migdia, la Junta de la Confraria dels Sants Màrtirs tingué la oportunitat de conèixer el llegat dels documents, llibres i fotografies que es conserven al nostre arxiu parroquial des del llunyà 1623, any de l’arribada de les venerades relíquies de mans de Salvador Riera a Vilassar fins als nostres dies.
Conservats i agrupats en carpetes, Josep Samon ens va anar ensenyant els documents tret dels originals de les “autèntiques” que s’han perdut i només en queden les fotografies, i se’ns va anar rebel·lant la fidel veneració del nostre poble per les relíquies dels màrtirs sards que conservem a Vilassar. Hi ha entre altres les actes del consell de 1654 en que es manifesta la celebració de la Festa Major dels Sants Màrtirs , cada any i a perpetuïtat. Hi ha llibres antics de la Confraria, els primers goigs, estampes diverses, la celebració del tercer centenari de l’arribada de les relíquies a Vilassar el 1923, documents sobre funcions religioses, sobre la música i les completes, de la novena, certificats del Dr. Jubany, programes del Retaule dels Sants Màrtirs 1972-1988, i celebrats popularment a la Plaça de la Vila, de la donació de relíquies a Vilassar de Mar, dels viatges i peregrinacions a Sardenya i a Càller, de la visita del Bisbe de Càller, Mr. Ottorino Pietro Alberti, a Vilassar fins el darrer llibre publicat sobre els Sants Màrtirs “Petita Història dels Sants Màrtirs a Vilassar” etc.
Un repàs interessant i força complert que es conserva al nostre arxiu i que ens apropà a la intensa relació i veneració del nostre poble per les relíquies santes.

Xavier Vilà