PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dijous, 14 d’abril de 2011

Horaris de Setmana Santa

Horaris de Setmana Santa

Diumenge de Rams dia 17 d’abril:
Misses a l’horari habitual de diumenge.
Solemne Benedicció de Rams: a la plaça de la vila a 2/4 de 12 del migdia.

Dijous Sant 21 d’abril:
Missa de la Cena del Senyor: a la Parròquia a les 8 del vespre.
A L’Hospital a 2/4 de 5 de la tarda.
Processó de la Mare de Déu dels Dolors per la plaça de la Vila en acabar la Missa.
Hora Santa: A la parròquia de 10 a 11 de la nit.

Divendres Sant 22 d’abril:

Viacrucis pels carrers de la Vila: a 3/4 de 8 del matí.
Celebració da la mort del Senyor: a la Parròquia a 2/4 de 7 de la tarda i a l’Hospital a 2/4 de 4 de la tarda.
Retaule de la Passió: a la Parròquia a 1/4 de 9 del vespre.

Dissabte Sant 23 d’abril:
Vetlla Pasqual
A la parròquia a les 11 de la nit.
A l’Hospital a 2/4 de 9 del vespre.

Diumenge de Pasqua 24 d’abril:
Queda suprimida la Missa de 2/4 de 9 del matí.

diumenge, 10 d’abril de 2011

full 82 10-4-11 V Quaresma-A-1

Missatge del sant Pare Benet XVI en motiu de la Quaresma 2011

(4ª part)
“Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb ell també heu ressuscitat” (Col, 2,12)

Quan, el cinquè diumenge, es proclama la resurrecció de Llàtzer, ens trobem davant del misteri últim de la nostra existència: «Jo sóc la resurrecció i la vida. […] Ho creus, això?» (Jn 11,25-26). Per a la comunitat cristiana és el moment de tornar a posar amb sinceritat, junt amb Marta, tota l’esperança en Jesús de Natzaret: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món» (v. 27). La comunió amb Crist en aquesta vida ens prepara per a creuar la frontera de la mort, per a viure sense fi en ell. La fe en la resurrecció dels morts i l’esperança en la vida eterna obren la nostra mirada al sentit últim de la nostra existència: Déu ha creat l’home per a la resurrecció i per a la vida, i aquesta veritat dóna la dimensió autèntica i definitiva a la història dels homes, a la seva existència personal i a la seva vida social, a la cultura, a la política, a l’economia. Privat de la llum de la fe, tot l’univers acaba tancat dins un sepulcre sense futur, sense esperança.
El recorregut quaresmal troba el seu compliment en el tridu pascual, en particular en la gran vetlla de la nit santa: en renovar les promeses baptismals reafirmem que Crist és el Senyor de la nostra vida, la vida que Déu ens va comunicar quan vam renéixer «de l’aigua i de l’Esperit Sant», i confirmem novament el nostre compromís ferm de correspondre a l’acció de la gràcia per a ser els seus deixebles.

3. El nostre submergir-nos en la mort i resurrecció de Crist mitjançant el sagrament del baptisme, ens impulsa cada dia a alliberar el nostre cor del pes de les coses materials, d’un vincle egoista amb la «terra», que ens empobreix i ens impedeix estar disponibles i oberts a Déu i al proïsme. En Crist, Déu s’ha revelat com a Amor (cf. 1Jn 4,7-10). La creu de Crist, la «paraula de la creu» manifesta el poder salvador de Déu (cf. 1Co 1,18), que es dóna per a aixecar l’home i portar-li la salvació: amor en la seva forma més radical (cf. Enc. Deus caritas est, 12). Mitjançant les pràctiques tradicionals del dejuni, l’almoina i l’oració, expressions del compromís de conversió, la Quaresma educa a viure de manera cada cop més radical l’amor de Crist.

full 82 10-4-11 V Quaresma-A-2

500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de Vilassar

(Article 9)
Quina gran importància tenen les peces, ja no pel valor material en sí, sinó perquè també són l’expressió gràfica de la manera de comprendre i viure una religiositat llegida a través d’una iconografia tant rica. També vàrem descobrir de la mà de l’historiador Quim Graupera una part menys coneguda de la nostra parròquia. Les peces vinculades a les celebracions litúrgiques van ser un gran complement: Vilassar no només va aixecar una nova església sinó que també va saber vestir-la interiorment amb la màxima elegància i sumptuositat. Recordeu que la següent conferència serà el dia 15 d’abril al Museu .
 A càrrec de Josep Samon Forgas Estudiós de la història local.
"Les esglésies de Vilassar: la d'abans, la d'ara i les que no es van fer (s.XVII-XXI)”

Viacrucis
Aquest diumenge, 10 abril, el Viacrucis el resarem a la Parròquia. A les 5, res del Sant Rosari i a 2/4 de 6 ,res del Viacrucis. Tothom hi és convidat.







Novena dels Sants Màrtirs
Aquest diumenge ,10 d’abril, 1er dia de la novena dels Sants Màrtirs. 2/4 de 8 novena i a les 8 Missa. Tothom hi és convidat. Dilluns a divendres serà a 3/4 de 8 del vespre.








Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)








Congregació de la Mare de Déu dels Dolors
El Dijous Sant, si Déu vol, farem una senzilla processó per la plaça de la Vila tot traient a la Mare de Déu dels Dolors. Les Zeladores de la Congregació conviden a les senyores congregants a portar la Mare de Déu. Les que ho desitgeu comuniqueu-ho a la Mª Teresa Bruguera. Gràcies. El divendres 15,festa de la Maria al peu de la Creu, resarem la corona a les 7 de la tarda. Després novena i Santa Missa.





Propostes pel dejuni
Dejuna de paraules feridores. I transmet paraules bondadoses.
Dejuna de descontent. I omple’t de gratitud.
Dejuna d’enfados. I omple’t de bondat i paciència.
Dejuna de pessimisme. I omple’t d’esperança i optimisme.
Dejuna de preocupacions. I omple’t de confiança en Déu.
Dejuna de queixar-te. I omple’t de les coses senzilles de la vida.
Dejuna de pressions. I omple’t d’oració.
Dejuna de jutjar els altres. I descobreix Jesús que viu en ells.
Dejuna de tristesa i amargor. I omple’t d’alegria el cor.
Dejuna d’egoisme. I omple’t de compassió pels altres.
Dejuna de falta de perdó. I omple’t d’ac tituds de reconciliació.
Dejuna de paraules. I omple’t de silenci i d’escoltar els altres.
Si tots intentem aquest dejuni, cada dia s’anirà inundant de pau, d’amor, de confiança......
Tractem de dejunar així?

Sagrament de la reconciliació
Celebració comunitària del Sagrament de la Penitència, el dijous 14 d’abril a 2/4 de 9 del vespre, després de la Missa de 8 de la tarda.









Tómbola del Casal
Com cada any preparem la Tómbola pels dies de Festa Major, és per això que us demanem que si teniu cap objecte per col·laborar, el podeu deixar a la caixa de cartró que hi ha a l’entrada de l’Església. Moltes Gràcies!

Reunions de la setmana
Catequistes de 1er de comunió, el dilluns 11 a ¼ de 7 de la tarda.
Catequistes de 2on de comunió, el dimecres 13 a ¼ de 7 de la tarda.
Zeladores de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, el dimarts 12 a 2/4 de 7 de la tarda .

Difunts de la setmana

Antònia Rabentós i Pla, el dijous 31, als 90 anys. Al cel sia.

full 82 10-4-11 V Quaresma-A-3

D’aquests dies

És difícil ser cristià avui? Dilluns a El Masnou, el Pare Joan Carles Elvira, prió del monestir de Montserrat, amb aquesta xerrada va cloure les jornades de reflexió que aquesta Quaresma l’Arxiprestat ha celebrat a El Masnou.
Després d’una breu presentació personal, en la que ens manifesta que és de vocació tardana i que primer fou sacerdot i posteriorment monjo de Montserrat, ens comentà com el nostre país hi ha hagut canvis socials importants. En totes les èpoques hi ha hagut dificultats per ser cristià. I també que avui, al nostre món s’obren camins nous per arribar a ser cristià. El que és important és la conversió que pren formes diferents segons cadascú i segons el moment de la història.
Reconegué que el cristianisme viu a Europa una de les crisi més grans de la història. Amb tot, ens deia “hem de fer una lectura constructiva i positiva de la crisi. Déu sempre es comunica i es revela a la humanitat. Cal confiar en Ell. La resposta és la fe que es concreta en la humanitat de Jesús. Si confiem en Ell, Ell transformarà les nostre vides. El Cristianisme ens enfronta amb la nostra veritat, i sortint de nosaltres ens portarà a la plenitud. La implicació de l’Etern en el món es produeix en l’Encarnació quan Déu, Jesús es fa un de nosaltres. Amb Ell entenem que qui vulgui guardar la vida per ell sol, la perdrà, i els que la donin per causa seva, la guanyaran. Jesús, la Crida de Jesús ens transforma. L’experiència transformadora dels Apòstols i seguidors, ha de ser també la nostra. També nosaltres tenim un trobament real amb Jesús... Ell ens revela el rostre del Pare, ens l’humanitza i ens el fa proper. Cal que compartim la nostra fe, el nostre tresor amb els germans, perquè tot el que no es dóna, tot el que no es comparteix, es perd”.

“Al servei del nostre poble”. Dimecres ahir a l’Aula Magna de la facultat de Teologia, al Seminari de Barcelona, el Sr. Cardenal presidí la presentació de l’exhortació pastoral dels nostre bisbes “Al servei del nostre poble”. Per commemorar els 25 anys del document de l’episcopat català “Arrels cristianes de Catalunya”, reafirmar la seva validesa i renovar el compromís i el de tota l’església catòlica en vers el nostre poble.
En 25 anys hem viscut canvis substancials que configuren una situació nova, que exigeix també noves formes d’evangelització i de creixement de la presència i acció pastoral de l’església a les nostres terres.
El document fa un reconeixement de la nostra identitat col·lectiva, i com l’anterior reconeix la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, i defensa el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la Doctrina Social de l’Església. Comenta els reptes i aspiracions que afecten la forma política concreta i com es vol relacionar amb els pobles germans d’Espanya en el context actual... Ens parla també de la contribució del cristianisme i de l’Església en la construcció del nostre país, no es podria entendre la nostra cultura, la nostra identitat sense la presència de la fe cristiana que ha estat veritablement fecunda i positiva, com per exemple testimonia Antoni Gaudí en la basílica de la Sagrada Família. També apunta i repassa algun repte actual de la nostra societat: -la consolidació de la democràcia participativa -el procés de secularització que hauria d’anar cap a una laïcitat positiva. - la diversitat de valors d’estil de vida i de creences. -el fenomen polièdric de la globalització. -els fluxos migratoris -la crisi econòmica tan greu que patim. -la família i l’educació. -l ‘equilibri ecològic amenaçat.
Finalment ens crida a viure i a practicar l’Evangeli de l’esperança. I conclou: la societat contemporània vol testimonis més que no pas mestres. Proposem a tots els cristians un compromís renovat en la vivència de la fe i en la seva adhesió amorosa a l’església. Els laics cristians tenen el deure de participar en la vida pública segons els criteris ètics que li manen de la seva fe i amb l’esperit que l’Església assenyala per els moments de grans canvis socials i polítics a l’inici d’un nou mil·lenni. Som conscients de les mancances i els errors que com a membres de l’Església haurem pogut cometre en un passat més o menys llunyà, i finalment en demanem perdó. Ens proposem i proposem a tot el poble cristià que peregrina a Catalunya una nova primavera de l’esperit, una nova embranzida evangelitzadora al servei de tota la societat generosa amb els més petits i necessitats i que siguem flama evident de la fe i la caritat. Ho signen a 21 de gener de 2011 tots els bisbes de Catalunya.

Xavier Vilà