PLAÇA DE LA VILA, 9 08339 VILASSAR DE DALT Telf. 93 750 83 04



dimecres, 27 d’abril de 2011

full 84 24-4-11 Pasqua-A-1

Els orígens del temps pasqual

Conclosa la celebració de la Vetlla de la Pasqua de Resurrecció, comença el Temps de Pasqua, que commemora la Resurrecció i glorificació de nostre Senyor Jesucrist, la donació de l'Esperit Sant i el començament de l'activitat de l'Església, alhora que avança en els nostres dies la glòria eterna que arribarà a la plenitud en la consumació dels segles.
El temps pasqual està format per la "cinquantena pasqual" o cinquanta dies que transcorren entre el diumenge de Resurrecció i el diumenge de Pentecosta, i en certa manera constitueixen "un sol i únic dia festiu": el gran diumenge (sant Atanasi, Epist. fest. 1).
L'origen de la cinquantena pasqual es confon amb la celebració anual de la Pasqua: al principi, la Pasqua va aparèixer com una festa que es perllongava durant cinquanta dies. A partir del segle IV D. C. la unitat pasqual es va fragmentar, quan es va començar a celebrar de manera històrica les accions salvífiques divines.
Els vuit primers dies de la cinquantena formen l'octava de Pasqua, que se celebra com a solemnitat del Senyor. Aquesta setmana-in albis, com s'anomena en el ritu romà-va sorgir en el segle IV pel desig d'assegurar als neòfits una catequesi sobre els divins misteris que havien experimentat. El diumenge que tanca la setmana, el vuitè dia, constitueix el dia més solemne de l'any litúrgic després del diumenge de Resurrecció. Com explica Benet XVI "Avui diumenge conclou l'Octava de Pasqua, com un únic dia" fet pel Senyor ", marcat amb el distintiu de la Resurrecció i per l'alegria dels deixebles en veure Jesús. Des de l'antiguitat aquest diumenge es diu in albis, del nom llatí alba, donat per la vestidura blanca que els neòfits portaven en el Baptisme la nit de Pasqua, i que es treien després de vuit dies "(Homilia 21 Diumenge de Pasqua, 11. IV.2010)
La celebració del dia conclusiu del Temps Pascual, Pentecosta, va néixer a finals del segle III. Aquesta festa, que al seu dia commemorava la setmana de setmanes pasqual, va sorgir per influència de la festa jueva homònima. Al segle IV, la festa tenia un doble contingut celebratiu: Ascensió del Senyor i descens de l'Esperit Sant, com s'adverteix en els testimonis de l'Església de Jerusalem. Malgrat tot, a poc a poc, el procés d'historificació litúrgica dels fets salvífics de Crist, va portar a algunes esglésies de repartir la festa, celebrant l'Ascensió el dia quaranta després de Resurrecció.

full 84 24-4-11 Pasqua-A-2

500 anys de l’ inici de la construcció de

l’església gòtica de Vilassar
(Article 11)

Divendres passat es va celebrar la darrera de les quatre conferències programades prèvies a la inauguració de l’exposició. En Josep Samon, estudiós de la història local, va parlar-nos de l’evolució i transformació que va tenir l’edifici gòtic original i l’etapa final de l’edifici amb la seva destrucció. El volum inicial que ja vàrem veure a la tercera conferència va veure’s modificat amb la capella dels Sants Màrtirs (1630), les de Sant Elm i Sant Jaume, el campanar (l’inicial de fusta i la modificació amb ferro del s XIX) i amb la capella del Santíssim de 1912.

Va ser un discurs per veure el procés cronològic complementat amb una descripció de la vida parroquial. D’aquí va sorgir la construcció de l’actual església: l’any 1943 es col·locà la primera pedra i l’any 1983 s’acabà amb la construcció del campanar.

Novena dels Sants Màrtirs
El dimarts 26, dins de l’Octava de Pasqua, reprenem la Novena dels Sants Màrtirs a ¾ de 8 del vespre. Després Santa Missa.












Festa major dels Sants Màrtirs
DIJOUS 28 d'abril, a les 7 del vespre, últim dia de la Novena dels Sants Màrtirs, a 2/4 de 8 del vespre, Missa de la vigília. A 2/4 de 8 del vespre, des de diferents llocs del poble, inici de tres cercaviles simultànies que portaran les cistelles de roses i que s'encaminaran cap a la plaça de la vila. A les 8, arribada de les cercaviles i colles a la plaça de la Vila. Els gegants ballaran davant l'altar de les relíquies. Seguidament, tradicional acte d'Obrir els Sants Màrtirs i cant dels Goigs. A continuació, al pòrtic de l’església, renovació simbòlica del vot de poble per part del Sr. Alcalde. Repic de campanes i inici de la festa.

DIVENDRES 29 d'abril, festivitat dels Sants Màrtirs, a 3/4 d’11, l’Excm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe, Lluís Martínez Sistach firmarà el Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt. A 2/4 de 12 del migdia, Ofici solemne, presidit pel Sr. Cardenal que també pronunciarà l'homilia. Un cop acabat l'Ofici Solemne es lliurarà el títol de CONFRARE D'HONOR al Sr. Pere Màrtir Cusell, expresident de la Junta de la Confraria. Seguidament, inauguració i benedicció del Museu Parroquial dedicat a l’antiga església gòtica.

DISSABTE 30 d'abril, a les 8 del vespre, Missa per tots els confrares difunts.

DIUMENGE 1 de maig, a 2/4 de 9 del vespre, Completes Solemnes i, en acabar, fi de festa amb el tradicional acte de Tancar els Sants Màrtirs, cant dels Goigs i repartiment de les roses que hauran guarnit la capella durant tota la Festa Major.

La Missa del diumenge 1 de maig passarà a les 7 de la tarda i a 2/4 de 9 del vespre començaran les completes.

L’Eucaristia
Durant el temps de Pasqua i, de manera especial l’Octava Pasqual, podem animar-nos a anar a Missa durant els dies de diari. Durant el temps de Quaresma hem intensificat la pregària personal, hem resat devotament el Sant Rosari i el Viacrucis. Sense afluixar el ritme de pregària que en la Quaresma hem viscut, la pregària principal dels cristians que és la participació en la Missa i a part del diumenge, també la de diari, pot ser el que ens ajudi a viure amb joia, fe, caritat i esperança, la Pasqua. Cada Missa és una repetició real i sagramental de la gran Missa de la Nit de Pasqua. En ella celebrem que Jesucrist mort i ressuscita per tots nosaltres. La Comunió, en el temps pasqual, pren un relleu especial on ens recorda que el Crist ressuscitat s’ha quedat entre nosaltres, perquè l’adorem en el Sagrari i per ser aliment espiritual i penyora de vida eterna.

Càritas parroquial
Oli, llet desnatada i semi, llenties, mongetes i cigrons, conserves(tonyina, sardines, tomàquet,)
La resurrecció de Jesús, un nou sentit per la nostre vida







Pasqua
Quan encara afligits per la mort de Jesús, ens acostarem per pregar davant el sepulcre i el trobarem buit, comprendrem amb alegria que Jesús ha ressucitat. Amb aquest renaixement victoriós, la nostre vida adquireix sentit de ple. Ara, convertits en una nova creació, i guiats per la llum que mai no s’apaga, seguim el camí del mestre cap el retrobament definitiu amb el nostre Pare Celestial.
Montse Gordi

Difunts de la setmana

Catalina Medrano Cano, el 15 d’abril als 84 anys. Al cel cia.

full 84 24-4-11 Pasqua-A-3

D’aquests dies

75 Aniversari de la Guerra Civil i Revolució al Maresme. Divendres dins els actes commemoratius dintre del 75 aniversari vàrem inaugurar al Centre Cultural una exposició sobre la Guerra. Una magnífica exposició que evoca a través de testimonis personals, sobretot de cartes dels soldats a les famílies el que va representar la maltempsada de la Guerra Civil pel nostre poble.

De la lleva del Biberó. Dissabte dins dels mateixos actes commemoratius dintre del 75è aniversari de la Guerra Civil, Vilassar va acollir la trentena Trobada de l’Agrupació de la Lleva del Biberó, qui després de trenta anys de peregrinar per terres catalanes pregonant el rebuig a la Guerra i la necessitat de treballar per la pau, amb la trobada a Vilassar donen per acabat el cicle d’aquests pelegrinatges testimonials. Ells que als 17 i 18 anys visqueren amb tota la força destructora els fronts de Terol i de l’Ebre tenen avui de 91 a 92 anys i han decidit acabar-ho aquí. La festa de Vilassar es visqué amb parlaments emotius al teatre de La Massa, cap al migdia una missa a la parròquia i després un dinar de germanor i de comiat a Can Rafart.

El llibre de la Mare de Déu de la Cisa. Dissabte a Premià de Dalt Josep Samon historiador i editor del llibre i Mossèn Josep Colomer l’autor presentaren el nou llibre de la Cisa. Mossèn Colomer que porta ja 12 anys al capdavant de la Parròquia de Sant Pere de Premià de Dalt i del Santuari de la Cisa manifestà que tothom li demanava un llibre de la Cisa i ara en ocasió dels 250 anys de la construcció de la nova capella l’ha fet realitat perquè “un Santuari ha de tenir un llibre” ens deia.
El llibre escrit de manera planera i pensant amb la gent explica la història del Santuari, el nom, l’origen de la capella, el creixement de la devoció, l’incendi, la capella nova, els exvots , l’ ensulsiada de 1936 i la represa, l’arxiprestat de la Cisa, la celebració del mil·lenari etc. Parla també de la imatge de la Mare de Déu, dels ermitans, de la devoció, festes i aplecs, dels Sants, poetes i artistes relacionats amb la Cisa i acaba amb un ampli recull de fotografies de diferents èpoques. Un llibre molt complert, un treball ben fet que està ara a l’abast de tothom i val només 15€.

Cicle de conferències dels 500 anys de la construcció de l’església gòtica. Divendres al vespre al Museu varen finalitzar el cicle de conferències dedicat als 500 anys de la construcció de l’església gòtica. Mn. Jordi, el Sr. Rector presentà el ponent, en Josep Samon que de manera gràfica i entenedora va presentar “l’església d’abans, la d’ara i les que no es van fer”, tal i com deia el títol de la conferència.
L’església d’abans es va reconstruir a través de fotografies i de documents, i així sabem que entre els ingressos hi havia els de les aplegadores d’ous, pensions de deixes, pa del dia del morts, de vi venut o de drap teixit, i entre les depeses destacà la cera i l’oli, campanes, mobiliari, neteja o bugada. S’apuntà la qüestió del número de capelles , si una o dues, i també la dels Sant Genisos. També ens assabentàrem que fins al 1600 el bisbe no demanà una campana pel poble. Aquesta església que es va modificant finalment acabà enderrocada després de la Guerra Civil i es començà a fer la que coneixem ara, però no és fins al 1948 que es fa l’establiment del culte catòlic. I el campanar no es començà fins el 1983. Alguns dels assistents es varen reconèixer en fotografies, o varen veure pares i avis retratats . Finalment vàrem resseguir les esglésies que no es van fer a partir dels projectes dels arquitectes que finalment no van executar l’obra. Xavier Vilà.